Page 32 - Plecs 10. Cassa, industries del suro
P. 32

dels taps exigien que aquests s'ha-
                   guessin elaborat a mà. sobretot els
                   trefins. els més reconeguts.
                     5 El mercat espanyol. consumidor
                    de licors a do ll i amb una indústria
                    embotelladora poc o gens desenvo-
                    lupada, era incapaç de generar la
                    demanda necessària per als taps
                    catalans. Els mercats internacionals
                    eren els destinataris d'aquest pro-
                    ducte.
                     6 L'aparició de les fàbriques més
                    grans no comportà. en un primer
                    moment. la desaparició de la multitud
                    d'establiments surotapers radicats al
                    llarg del país.AI contrari. les empreses
                    grans es convertiren en els principals
                    clients dels ob rado rs tradicionals.
                                                      Màquina de laminar parquetde suro tipus Feken de la fàbrica Rodà. l'any 1965 (AMCS/Co/·I. Fàbrica Rodà).
                     7 L'any 1842, Ramiro Medir loca-
                    litzà a Cass à un total de 40 fàbri-
                    ques. Era la cinquena població de
                    Catalunya amb més nombre d'esta-
                                                     una banda, i cap a l'estació de  La resta tenien entre tretze i quinze
                    bliments. només darrere de Sant
                                                     Girona per una altra.            anys.
                    Feliu de Guíxols (73 fàbriques).
                    Palafrugell (62). Calonge (47) i  10 En els padrons d'habitants és  12 El 1897, Emili Serrat donava a
                    Llagostera (42).                 molt comú trobar-hi referències a  Cassà de la Selva el segon lloc amb
                                                     tapers i a carradors. els dos oficis de  major nombre d'obrers surers de
                     8 El 1849 es venien productes
                                                     major consideració en el món del  Catalunya. Hi ubicava 1.220 homes i
                    surers a cinc països ; el 1877, a vuit;
                                                     suro. En canvi. les referències a  40 dones, només per darre re de
                    el 1896. a vint-i-un i el 1905, a tren-
                                                     bullidors , llescadors.... són més difí-  Sant Feliu de Guíxols (1.995 i 140,
                    ta-nou. Els principals compradors
                                                     cils. reben una menor consideració,  respectivament) i per davant de
                    eren  França.  el  Regne  Unit.
                                                     i un menor salari.               Palafrugell (900 i 240). Llagostera
                    Alemanya i EUA.
                                                                                      (930 i 50) i Palamós (875 i 100).
                                                      11 En el padró de l'any 1894 hi ha
                     9 El 1892 s'inaugurava el tren.
                                                     vint-i-set treballadors surers emp a-  13 Les mod ificacions que s'aplica-
                    Aquesta nova via naixia impulsada
                                                     dronats menors de setze anys. i des-  ren a la màquina de garlopa a princi-
                    pels interessos surers. Era una via de
                                                     taca un noi de vuit anys, Arnau  pis del segle XX permetien elabo rar
                    transport dels taps elaborats cap al
                                                     Mest res, i un d'onze, Josep Vendrell.  taps d'imitació als de mà. La garlopa
                    port de Sant Feliu de Guíxols, per
   27   28   29   30   31   32   33   34   35   36