Page 30 - Plecs 10. Cassa, industries del suro

ANÈCDOTES

El món del suro està reblert d'anècdotes i ens agradaria finalitzar aquest treball amb algunes de les anècdo-
tes que ens han explicat els mateixos empresaris.

Curquejo Torrent, S. L.: quan espanyola era millor, etcètera", i ment de l'empresa: es varen aga-
el fundador va començar a treba- vam adonar-nos que els de la taula far dues dones per triar els taps.
llar amb només dues màquines del costat ens miraven com si fós- Com que la feina no va ser l'espe-
pensava: "Quina fàbrica més gran sim terroristes. rada en un principi i perquè les
que tinc, no l'ompliré mai!" I dones poguessin seguir la seva
Des de Hermanos Bernà, S.
actualment s'ha vist obligat a feina, en Joan Costa barrejava, a la
L., ens diuen que era tan gran el
ampliar-la per falta d'espai. nit, els taps triats per tornar-los a
perill d'incendis (la fàbrica es va
seleccionar.
Des de l'empresa Frayle cremar diverses vegades) que
Casadevall, S. L. ens expliquen: havien de tenir un sereno tota la Des de Pavía Cork S. L. ens
en una de les visites de compra de nit de vigilància. n'ha explicat dues de molt anti-
suro a Salamanca vaig fer-los avi- gues. La primera, que el sereno
Joan Parramon Salvi, S. L.,
sar per telèfon per la noia del del poble hi anava a les nits d'hi-
explica una anècdota que corria
despatx explicant que aquella vern a escalfar-se a l'assecador i
en el món del suro: una vegada
mateixa tarda en Frayle estaria a una nit s'hi va quedar tancat. La
uns estrangers varen veure un
la seva fàbrica. Resulta ser que, segona, que quan l'amo se n'anava
arbre guarnit amb taps de vi i es
quan vaig arribar, el missatge que a Sant Feliu per a comprar suro,
varen pensar que els taps creixien
li havien donat era: "Ha lIamado les triadores aprofitaven aquella
així en els arbres.
una monja que dice que un frayle tarda per a fer una berenada.
llegara esta tarde y que quiere Des de l'empresa Josep
hablar con Vd,", La mateixa Des de Lluís Rodà SL ens
Casellas Bota, ens comenten
empresa, encara, ens expliquen expliquen que hi ha parquet sortit
que les primeres vegades que
una altra anècdota molt divertida: d'aquesta indústria, entre altres
varen vendre a França ho feien
en l'argot o vocabulari del suro, la llocs, a la Universitat d'Oxford
sense tenir cap coneixement de
màquina de fer discos se sol ano- (Regne Unit), a laTorre Mapfre de
l'idioma, però tot i això se'n varen
menar "metralladora". Doncs bé, la Vila Olimpica a Barcelona, a
sortir.
un dia parlava amb un altre surer, l'Ajuntament de Quebec
"que si la metralladora portugue- L'empresa Juan Costa Quer, (Canadà) i a les dependències de
sa no era tan bona, que s'embus- S.A. ens explica una anècdota la NASA al Cabo Cañaveral
sa, falla, que si la metralladora divertida dels inicis de funciona- (EUA).