Page 41 - Programa Festa Major 1968_2 - Ajuntament de Cassà

tam bé, els segueixen i es desplacen d'un poble a 1"31- a estimar-la a l'a na r prenent nova consciència del que
tre per agermanar-sc en la gran rotllana o n tots so m represe nta i la mainada pugen ja aprenent-la, fent-se
amics, am ics a través d'aquest apren entatge.
No podríem tenir Aplec a Cassà ? Seria ci momen t Que bonica serà aquest any la nostra festa .Ma-
oportú ara que l'afició :1 la sardana s'ha incrementat jor- perqu è la música de la cobla no serà, com sembla-
i puja tot un floreig de mainada que les balla a mb va altres a nys, una música de concert per a ésser es-
una gràcia espontània i natura l gr àcies a les classes coltada des de Ics taules del ca fè, sinó una música
nocturnes que es donen en el pati del CoHegi dels per a ser viscuda, ballada i trenada amb amor!
Germans. I és que qui estima la sa rdana, qui l'ha dansat des
Quina digna i elegant tanca fóra pcr la Setmana de pe tit, qui li ha obert les portes del cor perquè en
Cultural, per exemple! és clar que són coses que cos- toqui les fib re s més se nsibles i ci faci vib ra r; qui hagi
ten. Són ca res d 'esforç, de temps i de di ners, però sentit tot escoltant una sa rdana ga nes de riure i de
s'ha demostra t que a Cassà hi ha gent d'empenta: un a plorar - que tot a ixò fa sentir el seu ca nt - , no pot
Colla Excursionista, un Moviment d'Escoltisme i una res istir la temptació d 'ana r a engrandir la màgica ant....
Joventut anònima però inquieta disposada a fer ci lla de mà de qualsevol pare lla. Se n'hi van els peus
que sigui i. al costat d'ells, gent generosa sem pre di s- darrera del cor... I allà el vell dansa de mà de la nina,
posada a fer eel ges t_ perquè les coses marxin enda- i el mes humil de mà de la mestressa i l'inteHectua l
van t. de mà de l'obrereta... Què importa q ui és q ui, si en
Que bonic seria que Cassà , guardiana de les glò- la sa rdana tots som germans!
ries passades d'un eOrfeó Catalunya », d'un mestre Em trobava un dia de pas per Palamós, fa pocs
Coll i de la glòria pre sent d'una Selvatana coneguda diumenges i, al passar pel Passeig vàrem sentir que
arreu ent re els sardanistes, tingués també el seu tocaven sardanes. No era pas cas de passar de llarg,
Aplec! La mai nada s'ava lo tà : «Sardanes. sardanes! Anem a
Aquest any, quin dubte hi ha, en veurem de sa r- balla r! _ Aparcàrem el co txe i baixà re m tot s per ba-
da nes! La Festa Major tornarà a distingir-sc per aquell llar-ne unes abans de tornar a cas a.
recull de gent a la plaça ballant airosament la nostra Jo, abans d'i ntegrar-me a un a d'l'lles, cm m irava
dansa, encuriosida els balladors. M'hagués ag ra dat poder
10 mat eixa em q ueixava a nys enrera de com s'ana- vcurc'Is amb els ulls d'algun dels turistes que emba-
va perdent una cosa tan nostra. Dc com, al costat de dalits els contem plaven i els retrataven i molt dissi-
la prolifera 'IÓ del ba ll vul gar, la nostra dansa anava muladament intentaven marcar ta mbé el pun teig,
convertint-se en quelcom de minories, Cosa de gra ns Però, és dar, a ixò e ra molta pret ensió,
arrelats a la tradició; el jovent en fugia. Ara puja Sí, no obstant. que veia ret ra tades Ics diferents
una sava nova i el jovent hi torna perquè ha aprcs personalitats dels balladors en el sol moviment dels

- - - - - - - - - - - - - - _ .