Page 45 - Programa Festa Major 1968_2 - Ajuntament de Cassà
P. 45

peus i la manera d'aixeca r els braços, Hi ha qui sem-
                                                             pre passa desaperce bu t com qui sempre vol cridar
                                                             l'a tenció, Hi ha el cerimoniós que punteja talment
                     "OSTA ....                              una dansa ri tual i el desmanegat que sembla que ha
                                                             de di slocar-se. S'h i veu el mestre i l'a prenent, S'hi veu
                                                             el convençut q ue es tima el q ue fa i l'indecís que té
                                                             por dc fcr comèdia. "
                                                                Jo vaig poder posar-me a l costat d'un vell mestre
                                                             (com m'agrada ballar al costat d'un d 'ellsl ), d'aquells
                                                             que mouen els llavi s tot comptant, amb el rostre fit
                                                             al cel, q ue aixequen marcada ment el braç enlaire a
                                                             la tirada de llargs i els abaixen de cop al fin al de ri-
                                                             rada i restrenyen la mà amb eloqüència als dosos i
                                                             tresos del final. Al costat meu vingué a posar-se un
                                                             andalús. Ho vaig suposar perquè el seu físic i el seu
                                                             tipus era ca racterístic de la seva regió i al final, al
                                                             sentir-lo amb els seus companys, vaig comprovar que
                           PENSIÓ
                                                             no anava errada, Que bé ballava la sardana aquell xi-
               HABITACIONS CONFORTABLES                      cot! Amb q uina gràcia la puntejava sense un error!
                      SERVEI ESMERAT                         Que contenta em sentia de tenir-lo per parella!
                                                                I no cm sentia contenta pe r caprici, per tipisme,
                        BONA CUINA
                                                             {;s que el fet de que ell ballés al meu costat era tot
                                                             un símbo l d'integració,
                   OBERT TOT       L 'ANY                       Quantes vegades d'ençà d'aquell dia, quan noto
                                                             al meu entorn pe tits fregadissos racials, d'aquells que
                                                             no pe rquè no porten la sang al riu ni su rten al diari
                                                             no deixen de ser menys certs, penso en aquell noi de
                                                             Palamós... Si ells sabessin deixar, simbòlicament ar-
                                                             raconada la seva guitarra, i nosaltres els hi sabéssim
                                                             donar les mans. no amb indulgència sinó amb amor,
             Carretera Provincial, 15  Telèfon 306           r estar junts no se ria sols un supo rtar-nos sinó un
                                                             est imar-nos per formar, ells i nosaltres, «un poble q ue
                   CAssA DE LA SelVA                         avança i estima donant-se les mans ».
                                                                                    M: D. Oocov DE VILU fLlR
   40   41   42   43   44   45   46   47   48   49   50