Page 37 - Programa Festa Major 1968_2 - Ajuntament de Cassà

Sardanes

R epassava dies enrera un calaix ple de papers: sita r del Parc figu erenc! S'obrien i es desfeien an elles
bitllets, factures, propaganda turísti ca que revivia en tots els corriols, entre els arbres, damunt la sor-
en el meu record tot l'itinerari del nostre viatge de ra... La tenora i els rossin yols es desafiaven sense ran-
noces; recordato ris dels naixement dels nostres na- cúnia a qui refilaria més bé i el cant de la sardana,
nos; fotografies de casament dels nostres amics o fa- amb el seu no sé què de melangiós i enyoradís. junt
miliars ... i entre tant de pa per viu . paper que amb amb el cant de la natura en aquell esplèndid marc.
una sola ullada omplia el meu magí de vivències p as- posaven calfreds d'emoció en el cor...
sades, hi vaig trobar una llibret era negra de tapes xa- A l'anar enfosquint, am b aqu elles primeres som-
rolades, una llibreteta en la que, pe r ordre alfabètic, bres del captard qu e precedeixen la foscor de la nit,
hi havia ana t apun tant les moltes sa rdanes ballades quan ja saltaven a l'aire les notes de les darreres sar-
en la meva joventut. amb la seva tirada de curts i danes que donarien pas a la sa rdana de conjunt. que
llargs. solia ser «L'Empo rd à», era una experiència única,
inexplicable, buscar refugi en algun banc solitari i
I em veía de nou feliç i contenta, orgullosa no sa-
apartat entre els arbres i des d'allà. llu ny i aprop al-
bia encara de què. en mig del parc de Figueres. ulla
més entre la gran multitud que veni a per a ballar les hora, assadollar-se d'aquella barreja de música. mur-
sardanes de l'Aplec, Hi anàvem totes les companyes muri de gent. ca nts d'ocellada, trepig de fulles...
ben equipades. Les saba tes de la Fest a, els vestits de Assistim actualment g. a D. a un ressorgiment de
mudar, s'havien quedat a l'h abitació per ser subs ti- la sardana. Hem anat prenent consc iència de tot ci
tuïts per l'espardenya cata lana i una faldilla i brusa nostre, de la riqu esa del que tenim a casa i hem pre-
que de ixaven més llibertat de moviment, Perquè es gonat el nostre legítim i noble orgull donant-nos més
tractava de ballar 31 ó 37 sardanes. segons que fossin que mai les man s pcr demostrar que som, com deia
cinc o sis Ics cobles que cns visitaven i no era cas el poeta, «un poble que avança i estima donant-se
de deixar-ne ni una per ballar. les mans».
Que bonic era l'Aplec entre la fre scor i la frondo- Proliferen arreu els Aplecs i el jovent, i gent gran
--