Page 11 - Programa Festa Major 1964_1 - Ajuntament de Cassà

A RA VELLA

¿Quan ts anys teni es? No menys de sei- feixuc, qu e calgué reforçar-te dels costa ts i
xanta. Record o d e quan et plantaren , perquè de part de sot a. A més d'assab orir els ensu-
aquell dia els meus pares em feren una men a crats rairns he tastat l' exqu isit suc aixam-
de sermó davan t teu . La tòria de l'an y ante- panyat qu e la meva mare pr eparava.
rior , clavada al mateix lloc, no visqué per Una existència plet òrica qu e entrà molt
culpa meva. No volia fer-li cap mal; l'esperit dintre meu . En els lap ses de temps lluny de
d'obser vació em féu cometre un a impru- casa et recordava, i, en l'interc an vi de pa-
dèn cia d 'infant en estirar-la a poc d'esta r qu et s el te u fruit hi era moltes vegades pre-
fet a per ta l de co mprova r si li creixien les sent. De nou a casa , sempre he ama nyagat
arrels. Bé prou vai g tornar-la a enterrar, però la soca admirant la gran po tencialitat qu e ni
el disbarat ja esta va fet. els tramuntanals, ni el pes dels dolços i gros-
La teva vid a ha estat for ça llarga i pr¡>- sos gotims, no ha esgavellat la resistència
duc tiva; però t'has fet vella, i rendies poc del s teus hra ços, qu e ag uantaren encara en
des de tr es o quatre an ys ençà . Hauries re- la teva darrera alenada d'aquest an y, el pes
sistit més si no haguessin estat els mal eït s feixuc de cinc nevades. El serpentejant llom
corcs qu e anave n buidan t la bon yagud a soca; curull de neu glaçada resistí estoicam ent,
quan ens en adonàrem ja qu ed ava esclafada però del te u ven tr e en gotejav a la suor d'an-
entre els nostres dits. gú nia per l' esforç supre m .
Jo hauria volgut provar si podi es viure
Creixérem junts. Sota la teva omb ra ela-
encara un o dos an ys més, per ò em diguer en
pajada i bellu gadissa hi he passat bones esto-
qu e t'havi es exha urit per complert. ..
nes repassant les lliçons de l' escola, i empa-
ran t-m e de l'arden tor dels raigs solars. Els Avui , en aixecar-me, la destral t'havia
pàmpols verds han frenat la intensitat llu s- esc apçat la poca vida qu e et podia qu edar.
tr osa del sol qu e rebotia a les paret s del meu Est aves apilada en tr ossos preparats per anar
despat x, i m'has protegit en la somnolència a raure a la llar en els darrers dies d 'hivern.
xardosa de l' estiu cre ma nt . Jo t 'he beneit tot Corcada y esventrada t' he amanyagat amb
mirant les difícils girago nses de les teves ex- afect e, en trist i callat comiat, en aquest
tremitats ent rec re uades en pal s i filferros qu e matí de març.
et sostenie n aja çada en la petita eixida de Aquesta nit, - per una nit jo no tiraré
casa. Creix eres tant qu e el difícil era tro- les teves despulles a cre mar - , però quan
bar-te espai, i així t'enfilares com per art t'a bra ndis en la nostra llar, sortir an de dintre
d'encantament, per la harans del terrat fins teu llen gües de foc que et consumiran fins
la paret, cerca nt aire i sol, co nvertir-se en cendres endolades. En els
teus últims moments d'a gonia encara m'hau-
Ens has donat el fruit d'abundants raïms
ra s escalfat el cos i refet la flama d'enyorats
moscats. Recordo que en un dels anys mé s
records: els pares; els te us raïms ensucrats, i
prolífics et naixeren cap a la ratlla de
la meva llunyana infantesa.
tres-cents penjolls qu e en tot i no madurar
plenament una bona part, sigué tant el pes M. Tolosà Surroca