Page 4 - Descobrim 22

El festival SURO Juny 2023 22 COORDINACIÓ: Xavier Albertí

Per iniciativa de la infatigable activista cultural Maria
Rosa do Carmo, rebesneta de la Maria “lleona”, dona de Una plaça de toros
gran empenta d’origen cassanenc, es va tirar endavant un convertida en fàbrica de
innovador centre cultural al recinte d’una antiga fàbrica taps
de taps: “Fãbrica catalã”. I no només això, en record de les
arrels catalanes del poble ha decidit anomenar el festival A Azaruja es dona un cas ben singular, per mèrit
artístic que s’hi vol dur a terme anualment “Suro” (en portuguès, d’un descendent de cassanencs, Vicente Ferreira
cortiça). A la primera edició d’aquesta interessant trobada Sureda, net de Vicenç Sureda i Victòria Gruart.
hi confluïren artistes contemporanis de diferents àmbits, com La seva plaça de braus, la més antiga de
el popular cantant Salvador Sobral, i es debateren temes Portugal, construïda el 1873, en entrar en desús
relacionats amb la preservació del patrimoni i el llegat històric, el 1910, és comprada per Silvestre Antonio da
on hi poguérem participar alguns cassanencs. Silva i Vicente Ferreira Sureda, que el 1920
n’adquireix la totalitat i passa a utilitzar-la... com
a fàbrica de taps! Imagineu-vos quina estiba
de suro hi devia haver a l’arena de la plaça, en
Terra comptes de toreros lidiant! Una gesta que avui
da podem veure com a molt disruptiva i precursora
ciência de l’antitauromàquia contemporània, però que
aleshores era només un aprofitament pràctic
d’un espai, que ens ha deixat l’indubtable vestigi
d’una immensa xemeneia.
Hi ha una cu- I és justament en aquest mateix recinte, avui
riositat referi- totalment abandonat, on la sala d’art lisboeta
da a Azaruja, Zaratan té el projecte de crear-hi un gran
que l’amic João centre d’art contemporani.
Paulo Girbal
especulava que
potser també L’Azaruja actual conserva tota l’empremta de la indústria surera.
podria tenir relació amb les arrels catalanes del
municipi. Es tracta de la llegenda de l’enterrament
de la sardina, que lligaria amb la nostra tradició del 1845 Azaruja, ‘A aldeia dos
dimecres de cendra. En aquest cas s’ha especulat,
però, que es tractava d’algú molt trempat que un dia És l’any a partir del qual es té notícia de la migració de
va plantar sardines de cap per avall, per veure si així tapers cassanencs i d’altres poblacions taperes cap a la
podria veure créixer el mar. I d’aquí l’apel·latiu irònic regió de l’Alentejo, cridats per Andreu Camps, capatàs de catalães’ a Portugal
de “terra da ciência”. la fàbrica Reynolds d’Azaruja.

Per saber-ne més:
La contribució catalana al desenvolupament de la Azaruja es troba en un dels llocs d’Europa on les taps i tothom respondrà, a l’uníson, que va ser a
indústria surera portuguesa / Pere Sala i Jordi Nadal/ característiques climàtiques i la composició dels sòls Azaruja”.
Departament de Territori, 2010 van crear les condicions per al desenvolupament L’arribada de catalans de Cassà de la Selva, Sant
Subsidios para o estudo genealogico das migrações de suredes de gran qualitat. Atrets per aquest Feliu i altres terres de Girona va ser un factor d’èxit i
espanholas no sector corticeiro alentejano. O caso potencial de riquesa, l’any 1845 la família Reynolds de prosperitat per al poble d’Azaruja. Actualment és
NÚMERO 22 de Azaruja. Pedro Amaral de Carvalho va instal·lar fàbriques de taps de suro a Estremoz conegut com el poble més català de Portugal i això
Equip de redacció: Grup de Recerca i Estudis Cassanencs i La indústria surera a la península ibèrica. Una i Azaruja, que empraven obrers catalans sota la es veu en les empremtes que els catalans van deixar
signants dels articles d’aquest número. aproximació històrica. Judit Duran. https://dugi-doc.udg. direcció d’Andreu Camps. Aquest empordanès va en la indústria surera, a l’arquitectura, la gastronomia,
D’aquest número: Coordinació: Xavier Albertí
Maquetació: J. C. Codolà / Revisió lingüística: Carme Xifre edu/handle/10256/20031 deixar constància a les seves “memòries de suro”: els cognoms i el dinamisme dels azarujencs.
Col·laboració: Arxiu Municipal de Cassà de la Selva, Editora “Pregunteu a la majoria de fabricants de Portugal,
Cassanenca i Editorial Gavarres / Impressió: Ducform. supervisors i treballadors on van aprendre a fabricar Maria do Carmo Duque