Page 2 - Descobrim 22

L’aventura d’uns cassanencs, embrió

Nissagues de la indústria tapera portuguesa

cassanenques,

un record que
Mentre que a Catalunya ja La indústria surera de l’Azaruja actual
perdura s’elaboraven taps des de la
segona meitat del s. XVIII, Han passat uns 180 anys des de l’arribada
Caldria encara aprofundir principalment per cobrir la dels catalans a Azaruja i la situació ha canviat
molt més en com es va produir demanda dels primers vins radicalment. Els catalans de 1845 aportaren
aquest transvasament de pro- embotellats i escumosos al món surer portuguès la nostra tècnica
fessionals del suro de la nostra francesos, a Portugal, tot i manual de fabricar taps, amb l’aprofitament
zona cap a l’Alentejo. En tot comptar amb una presència màxim, que incidia en la rendibilitat global
cas, però, tenim un estudi ge- encara més important de de les partides de suro. Aquesta manera de
nealògic molt detallat fet per suredes, no eren explotades fabricar taps es va mantenir fins a finals del
Pedro Amaral de Carvalho en aquest sentit i el suro segle XX, quan a la resta de la península
que ens dona moltes pistes únicament s’utilitzava per a la industrialització i la mecanització ja
respecte a això Així doncs, atuells domèstics. s’imposaven.
per aquest treball tenim notí- Va ser un anglès, Thomas Aquells primers emigrants arribats a Azaruja
cia d’un total de 37 persones Reynolds, qui hi va veure tenien per tot equipament les ganivetes, la
procedents de Catalunya, l’oportunitat, de manera seu embolicada en un paper vell de diari, la La linguniça, un embotit portuguès d’arrels catalanes.
de les quals prop de la mei- que el 1844 va fundar una cadira i el tinard i la clàvia. El seu patrimoni
tat eren de Cassà, seguit de fàbrica de taps a Estremoz veritable era la tècnica de fabricació. Avui res
Sant Feliu de Guíxols. Alguns i l’any següent a la veïna queda d’aquell món. Primer la mecanització Gastronomia catalano-
eren nois joves, però d’altres localitat d’Azaruja. Per tal i després l’automatització i la informatització
hi anaren en parella o amb de formar els operaris va El suro ha marcat el destí de moltes famílies. A la imatge, descendents de la del treball han canviat els sistemes productius. alentejana
família. Els cognoms referits al contractar un taper d’arrels família Sureda-Gruart de Cassà (Maria Rosa do Carmo i el seu germà) amb El nucli empresarial s’ha desplaçat al nord
nostre poble que hi apareixen bisbalenques, Andreu Camps, la seva àvia i una altra nena. A l’altra foto, traginant el suro en carro a Azaruja. de Portugal, a la zona de Porto i en menys
són: Bosch, Prats, Gruart, Ma- que al seu torn va atraure mesura als voltants de Montijo, i ha deixat Quan es treballava a mà i la mecanització a la indústria surera
lavila, Vilallonga, Marull, Salla una munió de tapers de la seva zona d’origen per dels catedràtics extremenys Santiago Zapata o regions com l’Alentejo com a zones de producció de encara estava per arribar, l’art de la ganiveta i el llescar era
Vall·llovera, Mestres, Pascual, tal de fer un bon planter que servís per ensenyar els F. Manuel Parejo. El treball del suro s’expandeix a matèria primera i intermèdia. un savi ofici ben valorat. Aquests obrers artesanals treballaven
Sureda, Trias o Vilaret. Alguns obrers locals. Gent que dominaven l’art tradicional partir de la segona meitat del XIX i, especialment a El 2023 Azaruja compta amb una empresa de el temps just per guanyar-se el sou i poder disfrutar d’altres
d’aquests cognoms els trobem del carrac i de fer el tap a ganivet fix, en un moment partir del s. XX per tot Portugal, fins a esdevenir un referència, Granaz “Granuladora de Cortiça de plaers, sobretot a taula. Molts d’ells eren bons cuiners que
encara entre nosaltres, men- en què ja començaven a aparèixer les garlopes. De sector prioritari del país. Azaruja” que és l’única empresa surera important preparaven plats excel·lents tot aprofitant els productes de
tre que d’altres, com Malavila tota manera aquella tècnica primigènia, amb una I aquells joves i famílies que es van quedar allà de la població, que transforma el suro rebuig en proximitat: cargols, estofats de llebre, granotes, bolets, civet de
o Vilaret, ens evoquen perso- mà d’obra barata, permetia un millor aprofitament van acabar creant una comunitat important, granulat per a la posterior fabricació d’aglomerats senglar, reientincs de ballesta. Per al dia a dia, escudella i carn
natges importants de la nos- del suro. especialment a Azaruja (on van anar a parar destinats a taps de vi o escumós i decoració. La resta d’olla, matança del porc a l’hivern, bunyols de quaresma i rostit
tra vila amb els quals guarden Així doncs, a partir d’aquell moment hi va haver la major part de cassanencs), creuant els vincles d’empreses són preparadores de suro en planxa, per per la festa major.
probablement relació: el pri- almenys cap a una quarantena de tapers catalans familiars i mantenint l’arrel de catalanitat fins al punt subministrar els grans fabricants de taps del nord. Quan una quarantena de tapers catalans, molts d’ells de
mer taper esmentat, Francesc que van arribar a l’Alentejo: Èvora, Estremoz o de ser anomenada la pedania de 1.000 habitants Cassà de la Selva van arribar a Azaruja, la tradició culinària
Malavila, o l’insigne pedagog Azaruja, sols o amb les seves famílies. I resulta que “aldeia dos catalães”. I és que hi van fer molt Xavier Albertí apresa des de casa va seguir el seu camí i molts d’aquests
Josep Vilaret. del lloc on més en procedien era de Cassà, que forat ja que, amb el seu caràcter emprenedor, ells plats que es cuinaven a les llars s’han conservat fins a dia
Podem dir que hi va haver un era aleshores una de les tres principals localitats mateixos o els descendents d’aquells que havien d’avui. Fins i tot alguns ja formen part d’aquesta cuina catalana
transvasament de l’àrea ga- productores, juntament amb Palafrugell i Sant Feliu. estat empleats de Reynolds van acabar creant Alentejana.
varrenca cap a la regió de Pensem que en aquella època pràcticament tot el importants fàbriques de suro a la comarca, com La cuina del bacallà és molt típica a Portugal, i hi podem trobar
l’Alentejo que va tenir com a tap de suro mundial era produït a Girona i, en els és el cas dels Llach o Albertí. el bacalhau de alho-e-óleo (bacallà a l’allioli), incorporant un
nuclis principals a una banda municipis citats, era el sector hegemònic. Va ser una sort de conèixer de primera mà ingredient molt nostre a un producte bàsic en la cuina del país.
Cassà i a l’altra Azaruja. Aquests cassanencs, doncs, amb d’altres de viles aquest episodi tan poc conegut per nosaltres, En cercles més íntims i amb parentiu d’aquella immigració es
I a Azaruja, els seus descen- taperes com Sant Feliu de Guíxols, Palafrugell, a través de la Maria do Carmo Duque i João continua amb la tradició de la gastronomia catalana. I on és
dents, malgrat haver perdut Calonge o Agullana, així com amb gent procedent Paulo Girbal, que fa un temps van visitar el molt present és en els embotits, productes derivats del porc
en moltes ocasions el cognom, d’Extremadura que havien començat recentment la nostre poble. És aquesta una part ben pintoresca com la linguniça, botifarres de carn crua, de perol i la botifarra
mantenen la memòria del seu industrialització, van ser el pòsit de l’avui destacada de la rica història del suro, que entronca el de sangue. L’escudelha també forma part d’aquesta cuina
origen català, com es va cons- indústria surera portuguesa. nostre municipi amb una localitat portuguesa i conservada, així com les truites de faves tendres. Els bolets
tatar en el magnífic reportat- Així ho confirmen les tesis de diversos estudiosos com qui sap si més enllà, ja que és sabut que Thomas són acompanyants en alguns guisats i en la part més dolça hi
ge de M. R. do Carmo “As- els catalans Jordi Nadal i Pere Sala en el seu treball Reynolds jr. va contractar també catalans per trobem els roscos de Quaresma.
cendência catalã. Contributo “la contribució catalana al desenvolupament de la fer taps directament a destí, a la fàbrica que va
positivo de uma immigração”. indústria surera portugesa” o, en dates més recents, fundar a Londres. Joaquim Cadanet Artigas