Page 4 - Descobrim 20

>Pesar i tarar La

La bàscula pública de Cassà usurpació
a la primera meitat del segle del nom
XX es trobava a la plaça
de la Coma, al davant de suro blanc
la fàbrica de pasta, edifici Actualment el material
important situat entre l’actual conegut com a suro
Bar La Coma i l’oficina de blanc no és suro, és
Correus. Emili Teixidor era un producte derivat maig 2022 20 COORDINACIÓ: Eduard Mestres
l’encarregat de la bàscula del petroli anomenat
i la fàbrica de fideus i la poliestirè expandit,
seva senyora regentava també dit porexpan (és
una botiga de vetes i fils a un 98% d’aire) i que té
la casa adjunta a l’actual diferents mercats: per
farmàcia Frigola. (AMCS. Col·l. Joan Maymí. Roisin ed.) una banda s’utilitza en
Els pagesos de les Gavarres diferents aplicacions a la constucció i també es fa servir per
portaven el suro per a les fàbriques d’aglomerat amb el seu embalatges en els electrodomèstics, a les caixes per peix, a
propi carro, i anaven a pesar a la bàscula de la Coma, primer les neveres per transport de medicaments, etc.
amb el carro ple de suro i una vegada descarregat hi tornaven Quan es fa servir per a la construcció s’aditiva amb
per fer la tara. Així doncs, hi havia algun subministrador de suro retardant de flama. No és el cas en els embalatges o quan
un pèl espavilat, perquè quan pesava per primera vegada ell serveix per fer figures a les falles de València. Aquest
es mantenia sobre el carro i quan anava a tarar en baixava, producte és combustible i igual que molts altres materials,
així en cada pesada hi havia de més els 80 kg de la seva quan crema desprèn gasos del foc, monòxid de carboni i
persona; en una càrrega d’uns 750 kg aquesta trampa tenia altres compostos aromàtics.
molta incidència; el sobrepès es va detectar i va ser regularitzat La denominació de suro blanc s’utilitzava en els convenis
en les futures entregues de suro. També va provocar que les col·lectius del ram: conveni per als treballadors de suro
empreses importants instal·lessin bàscula pròpia. blanc i conveni per al sector del suro negre.

LA XIFRA
>Les mides angleses
>6.000.000 m 2 Fabricació de blocs de parquet a l’interior de la fàbrica Rodà. (AMCS. Fons fàbrica Rodà).
El 1860 a Europa s’adopta el sistema mètric decimal. Això suposa
en el cas de les mesures de rajoles per a recobriments de paret o Al llarg de la seva existència
terres passar del 13x3 cm utilitzat des de l’edat mitjana a 20x20 la fàbrica Rodà va produir uns Aglomerat de suro blanc
cm encara avui utilitzat com a mesura estàndard en construcció. 6 milions de metres quadrats
No és així en el món del recobriment decoratiu de suro; els clients de recobriment per a terra,
i intermediaris d’aquests productes durant el segle XIX i bona anomenat en els sectors de L’aglomerat blanc o de composició, ja que es barreja venia a la Crown Cork d’Estats Units. S’assentaven les
part del XX són anglesos i ells continuen usant per quantificar la la decoració parquet de suro. el serrill de suro o la pols amb aglutinants diversos, ha bases que permetrien a Can Muntaner de Palamós a la
dimensió de les planxes les polzades. (Una polzada anglesa són 2,54 cm.) Aquesta quantitat de metres estat un producte molt exitós per la seva versatilitat i dècada de 1910 iniciar la producció del tap de xampany
A conseqüència d’això la comercialització de suro per a decoració s’adaptarà als seus clients quadrats es va fabricar en fàcil adaptabilitat a les necessitats particulars de cada modern (amb mànec d’aglomerat). El també cassanenc
estandarditzant les dimensions 915x610 mm (36”x24”), 610x305 mm (24”x12”) i 305x305 el període comprès entre consumidor. La seva producció en motllos, per extrusió, en Serra i Smandia, fill del primer, tot i viure a l’estranger,
mm (12”x12”). 1960 i 2008, i equivaldria rulls continus... amb densitats diverses i amb aglutinants encara continuà proporcionant el seu coneixement
Aquesta pràctica perdurarà fins a l’entrada massiva dels fabricants portuguesos, que aproximadament a haver encara més diversos (fins l’inimaginable), les seves expert dels aglutinants a nombrosos tapers de xampany
simplificaran a 900 mm, 600 mm i 300 mm. No obstant això encara avui algun fabricant català recobert amb suro tota la possibilitats de ser laminat, troquelat, polit, tornejat, catalans per fer els mànecs d’aglomerat. L’any 1923, Josep
continua amb aquestes mides, que han passat a ser signe de certa qualitat de fabricació. província de Girona.
transformat amb màquines de control numèric... va Maria Manich, enginyer de Can Mario a Palafrugell, va
Per saber-ne més: permetre i encara permet l’ús massiu del suro en molts inventar i patentar l’aglomerat continu, un producte
- El món del suro de S. Hernàndez, Revista Girona 1987 altres processos i productes industrials. extraordinàriament exitós que desenvoluparen encara
- Cassà, indústries del suro, Arxiu Municipal Cassà, Plecs 2005 L’aglomerat va significar la primera valorització del residu més els seus fills. A aquesta darrera fàbrica, a la dècada de
- Indústria i tapers (del segle XVIII al XX) de Joaquim Alvarado, del suro, que, en forma de serrill, pels volts de 1880 aquí 1960 s’inicià la mescla de serrill de suro i gomes diverses
Col·lecció Manuel Tolosà, Aj. de Cassà, 2003 encara només servia per embalar productes com el raïm per fer una producció anomenada Suro GES. En l’actualitat
- La contribució catalana al desenvolupament de la indústria d’Almeria. Ben aviat s’iniciaren les barreges del serrill de els granulats es barregen amb mil aglutinants diversos
NÚMERO 20 surera portuguesa de P. Sala i J. Nadal, Referents, 3, Generalitat, 2010 suro amb aglutinants. A l’Exposició Universal de París i no només serrill de suro sinó també pols, donant peu
Equip de redacció: Grup de Recerca i Estudis Cassanencs. - Historia del Gremio Corchero de R. Medir, Ed. Alhambra ,1952
D’aquest número: Coordinació: Eduard Mestres / Maquetació: - Francisco Oller: qualitat de líder de P. Sala i J. Nadal Nexe de 1900, La Suberine va presentar unes llosetes de suro als microgranulats de la indústria tapera i també a altres
J. C. Codolà / Revisió lingüística: Carme Xifre / Col·laboració: Impressions, 2013 aglomerat pintades de blanc per a paviments. produccions incloses en el món de l’ecodisseny.
Arxiu Municipal de Cassà de la Selva, Editora Cassanenca i El cassanenc Serra i Carbó va fer fortuna amb les seves
Editorial Gavarres / Impressió: Ducform / Fotos sense peu: - El suro què és. Per a què serveix de P. Pla, U.P. Barcelona, 1976
AMCS. Fons fàbrica Rodà. Més informació a: www.greccassa.cat coles per a la producció de discos de suro aglomerat que Josep Espadalé - Conservador del Museu del Suro