Page 2 - Descobrim 20
P. 2

La fàbrica Rodà




          El suro com element
                                                      L’any 1854 arriba a Cassà Domingo Rodà Camps
          aïllant i decoratiu                         (1826-1892), procedent de Camprodon, atret pel
                                                      creixement de la nostra població a conseqüència de
          La primera constància que tenim al nostre poble   la manufactura surera. S’instal·la al carrer del Molí, on
          d’aglomerats de suro amb una finalitat diferent de   obre un casino cafè amb un petit teatre, Cercle dels
          la de fer taps, la trobem el 1908 amb la Societat   Catòlics. A la rebotiga ja manufactura taps; el seu fill
          Mercantil Sitjas, Bigas i Cia., que té en propietat   Salvi continuarà fent taps, i amb el cercle i l’activitat
          unes patents industrials amb les referències núm.   musical.
          44403, 44773 i 52618 i amb el detall de     El 1908 neix l’empresa Sitjas, Bigas i Cia., domiciliada
          “bloques de corcho comprimido por todas sus   al carrer Girona, 3, és soci entre altres Salvi Rodà
          caras”. Aquesta empresa estava situada a la   Cassanyes (1860-1924)  juntament amb el seu fillol
          zona compresa entre la plaça Mossèn Cinto, el   Salvi Sitjas Rodà.
          carrer Nou i  el carrer Girona, que era el polígon   El 1917 aquesta empresa demana permís per                                                                                     > Lluís Rodà Viader
          industrial de les empreses especialitzades en   construir un local per recollir la pols de la trituració de
          aglomerats de suro.                         suro destinat a fer aglomerats; el 1922 l’Ajuntament                                                                                   Lluís Rodà Viader, 1919-2011, natural de Cassà, casat
          Salvi Rodà Cassanyes (1860-1924) i el seu   de Cassà dona permís per construir un dipòsit de                                                                                       amb Paquita Turon Muñoz, amb qui té un fill, Domingo,
          nebot Salvi Sitjas Rodà, socis de l’empresa Sitjas,   pelagrí al quilòmetre 12,80 de la línia de ferrocarril                                                                       domiciliat al carrer Catalunya, 3.
          Bigas i Cia., també inscriuen una patent en el   Sant Feliu-Girona. La fàbrica estava instal·lada al                                                                               El seu pare, Domingo Rodà Alemany (1891-1942),
          departament francès de l’Erau (Hérault) amb la   carrer Girona, 3 (trituració); carrer Nou, 12 (fabricació                                                                         industrial surer, regidor per la Lliga Catalana de
          següent descripció “figurines flotantes de corcho”.  blocs) i carrer del Molí, 35 (forns).                                                                                         Cambó, per aquestes idees polítiques ha d’exiliar-se a
          En aquesta visió del suro com a element aïllant   A mitjan anys 20 del segle passat Sitjas, Bigas i Cia.                                                                           França de 1935 a 1942; casat amb Lluïseta Viader
          i decoratiu en l’àmbit domèstic, no podem   entra en fallida i és comprada per Domingo Rodà                                                                                        Corominola (1897-1982), que de petita havia estat
          deixar de ressenyar fabricants com l’empresa   Alemany (1891-1942) amb el suport financer del                                                                                      escolaritzada a Reims.
          Miquel, Vincke & Mayer, després Manufacturas   seu sogre, Rosendo Viader Fullà. La fàbrica es manté   Vista de detall de la màquina de laminar parquet de suro de tipus Feken. (AMCS. Fons fàbrica Rodà).  Lluís Rodà amb 16 anys passa a viure al Voló seguint
          del Corcho de Palafrugell (1900-1929), que   a la zona de Can Parera, fins a l’incendi de 1932;   Corcho Aglomerado, SA; Simecoa poliuretanos i   l’empresa. L’entrada a la Comunitat Econòmica   l’exili del seu pare. Allà acabarà els estudis i passarà
          posteriorment passarà a formar part d’Armstrong,   per aquest motiu compra un terreny al carrer del   2114 Cork, SL, instal·lades en sis unitats de producció   Europea suposa l’alliberació dels mercats en favor dels   l’adolescència. Es traurà el carnet de conduir camions
          el grup industrial més important del segle XX   Remei, 60 per instal·lar-hi la fàbrica definitiva, amb   i amb una plantilla aproximada de 120 treballadors.   productes portuguesos, i el canvi de tendències en el   ajudant l’exèrcit francès el 1941, i també s’iniciarà en
          en la fabricació de tota la gamma d’articles   els despatxos al carrer   A finals del segle XX el     De ben segur que si les autoritats   consum provoca la desaparició de la clientela tant   el negoci del suro de la mà del seu pare; de ben segur
          de suro, entre els quals parquets de suro,   Catalunya, 3. Amb el                                     econòmiques del moment i el sistema   nacional com estrangera. Aquestes circumstàncies i   que aquesta formació francesa l’influirà la resta de la
          decoratius murals, planxes i rotllos de suro per a   suport de l’anglès Leo   Grup Rodà havia arribat   financer els haguessin donat suport   altres provoquen el tancament de la secció de parquet   seva vida. Aficionat des de jove a les motos i els cotxes,
          l’ensenyament i oficines. En l’actualitat aquesta   Marx i més tard de                                avui encara estarien actives.   el 2008, i amb el tancament del molí l’any 2011   això el porta a un bon coneixement de la mecànica de
          posició dominant del mercat surer l’ocupa el Grup   H.D. Deane comença   als 120 treballadors         El segle XXI suposarà la ruïna de   arriba la mort definitiva de la Fàbrica Rodà.  l’automoció.
          Amorim.                                     a fabricar blocs i                                                                                                                     En Lluís, el 1945, pren les regnes de la Fàbrica Rodà,
          En aquest Descobrim, com a representants    planxes de suro aglomerat per als mercats anglesos   Aglomerat blanc a l’Alt Empordà: BERTRAN FIGUERES  +  BERTRAN-DACHS               al carrer del Remei, que durant la guerra havia quedat
          de l’aglomerat blanc a les nostres contrades   i holandesos, fins a la parada per la Guerra Civil.   Aquesta empresa situada a Figueres a la carretera d’Olot, en una zona més pròpia d’una residència   totalment desballestada. Al principi només fabrica
          ressenyarem dues empreses amb personalitat   Domingo Rodà ha d’exiliar-se a França, al Voló, des de   petitburgesa de la societat figuerenca, és el centre neuràlgic de la fabricació de suro aglomerat blanc a l’Alt   granulat per a la fàbrica de suro negre Garriga i Puig i
          pròpia, una de Cassà –Lluís Rodà Viader– i l’altra   1935 a 1942, i en tornar troba la fàbrica totalment   Empordà.                                                                no és fins a principis dels anys 50 del segle passat que
          de Figueres –Joan Bertran Álvarez–, per ser totes   desballestada. Domingo Rodà moriria de càncer el   El 1946 una família alemanya que fabricava embotits i derivats carnis i que estava ubicada a la zona   instal·la una premsa i un forn per fer aglomerat de suro
          dues especialistes en exclusiva en aglomerats de   1942 a l’edat de 50 anys. En aquesta dècada pren   ressenyada decideix vendre la finca a la família Bertran. Des del primer moment Joan Bertran Dachs   blanc per fer parquet de suro per al terra.
          composició, destinats a la decoració, l’aïllament,   les regnes Lluís Rodà Viader (1919-2011) amb el   transforma les instal·lacions en fàbrica per elaborar aglomerat de suro, bàsicament planxes amb un alt grau   També com a empresari surer va col·laborar amb
          manualitats dintre l’ensenyament, i també en les   suport de l’empresa cassanenca Garriga i Puig, i en   de flexibilitat, per això registra les seves làmines amb el nom de Flexicor.   Francisco Oller per a la implantació de l’aglomerat de
          especialitats i l’embalatge, la indústria vidriera i   els terrenys del carrer del Remei posa en marxa el   Joan Bertran, que dirigeix ICB de Palafrugell, fa servir l’empresa de Figueres per reutilitzar tots els   suro en els taps de xampany, amb Garriga i Puig per
          moltes altres utilitats.                    molí per fer granulat de suro per a la fàbrica de suro   subproductes que genera el grup. Al capdavant de l’empresa hi col·loca Ernest Fortiana, de formació   fer juntes de dilatació, i més tard amb el seu cunyat
                                                      negre de Can Damià. Més tard munta la premsa    comptable però poc coneixedor de la indústria surera; per esmenar aquesta mancança té el suport de   Enric Mestres Roca muntaren una fàbrica per fabricar
                                                      i els forns per fer blocs de granulat de suro natural   l’enginyer Antoni Manich Oliva, que introdueix noves màquines i tecnologies avançades al seu temps.  plats per al tir esportiu “Raudo”.
                                                      (suro blanc), destinats al parquet de suro i revestiments   Una d’aquestes noves tecnologies era la de rentar el granulat amb aigua oxigenada (H O ) per blanquejar   Molt actiu en la vida del poble, presidirà durant uns
                                                                                                                                                                        2
                                                                                                                                                                           2
                                                      murals i aïllaments acústics.                   els grans, el sistema de laminar els blocs en continu per un sistema de carrusel i una molineria molt   anys la Unió Esportiva Cassà, també la Societat de
                                                      A la segona meitat del segle XX l’empresa s’expandeix   especialitzada per recuperar subproductes d’altres fabricacions, com pelies, botifarra de suro, retalls de   Caçadors, fundador de la colla per caçar senglars més
                                                      d’una manera exponencial tant en mida com en    l’escairat del parquet i barrina.                                                      tard anomenada  els “Vikingus” i promotor del tir al plat,
                                                      potencial exportador als cinc continents del Parquet   Durant molts anys en aquestes instal·lacions també s’hi fabricaven gomes d’esborrar, de la marca Milan,   primer en un camp de tir improvisat a la carretera de la
                                                      Rodà. Els procediments i les tècniques de fabricació   donada la vinculació familiar de Joan Bertran Dachs amb la germana del fundador de Gomes Milan,   Bisbal i després a la zona del Bar Neda.
                                                      evolucionen d’acord amb el segle. El prestigi del   Santiago Marcó, que el 1918 compra les fórmules per produir tinta, lacre, cola d’enganxar i gomes   Es jubilarà com a empresari surer l’any 2002,
                                                      parquet fabricat té un reconeixement mundial. En   d’esborrar al químic anglès Ralph Somers.                                           però mantindrà el seu dinamisme en la construcció
                                                      l’última dècada d’aquest segle el Grup Rodà estava   Als anys 80 del segle passat afegeixen a la seva producció els decoratius murals de suro encerat i també   de diorames de Nadal i a nivell d’activitat social
                                                      integrat per Lluís Rodà, SA; Imrovi, SL; Mecànica   l’envernissat de parquet de suro procedent d’Algèria. La mort prematura de Joan Bertran Álvarez l’any   cassanenca en les tertúlies a la pèrgola del Centro fins
                                                      Industrial Torrent, SL; Cork 2000, SL; Productos de   2010 i la forta competència portuguesa fan que la família Bertran decideixi tancar l’empresa l’any 2014.   als últims dies de la seva vida.
   1   2   3   4