Page 3 - Descobrim 20

La fàbrica Rodà

El suro com element
L’any 1854 arriba a Cassà Domingo Rodà Camps
aïllant i decoratiu (1826-1892), procedent de Camprodon, atret pel
creixement de la nostra població a conseqüència de
La primera constància que tenim al nostre poble la manufactura surera. S’instal·la al carrer del Molí, on
d’aglomerats de suro amb una finalitat diferent de obre un casino cafè amb un petit teatre, Cercle dels
la de fer taps, la trobem el 1908 amb la Societat Catòlics. A la rebotiga ja manufactura taps; el seu fill
Mercantil Sitjas, Bigas i Cia., que té en propietat Salvi continuarà fent taps, i amb el cercle i l’activitat
unes patents industrials amb les referències núm. musical.
44403, 44773 i 52618 i amb el detall de El 1908 neix l’empresa Sitjas, Bigas i Cia., domiciliada
“bloques de corcho comprimido por todas sus al carrer Girona, 3, és soci entre altres Salvi Rodà
caras”. Aquesta empresa estava situada a la Cassanyes (1860-1924) juntament amb el seu fillol
zona compresa entre la plaça Mossèn Cinto, el Salvi Sitjas Rodà.
carrer Nou i el carrer Girona, que era el polígon El 1917 aquesta empresa demana permís per > Lluís Rodà Viader
industrial de les empreses especialitzades en construir un local per recollir la pols de la trituració de
aglomerats de suro. suro destinat a fer aglomerats; el 1922 l’Ajuntament Lluís Rodà Viader, 1919-2011, natural de Cassà, casat
Salvi Rodà Cassanyes (1860-1924) i el seu de Cassà dona permís per construir un dipòsit de amb Paquita Turon Muñoz, amb qui té un fill, Domingo,
nebot Salvi Sitjas Rodà, socis de l’empresa Sitjas, pelagrí al quilòmetre 12,80 de la línia de ferrocarril domiciliat al carrer Catalunya, 3.
Bigas i Cia., també inscriuen una patent en el Sant Feliu-Girona. La fàbrica estava instal·lada al El seu pare, Domingo Rodà Alemany (1891-1942),
departament francès de l’Erau (Hérault) amb la carrer Girona, 3 (trituració); carrer Nou, 12 (fabricació industrial surer, regidor per la Lliga Catalana de
següent descripció “figurines flotantes de corcho”. blocs) i carrer del Molí, 35 (forns). Cambó, per aquestes idees polítiques ha d’exiliar-se a
En aquesta visió del suro com a element aïllant A mitjan anys 20 del segle passat Sitjas, Bigas i Cia. França de 1935 a 1942; casat amb Lluïseta Viader
i decoratiu en l’àmbit domèstic, no podem entra en fallida i és comprada per Domingo Rodà Corominola (1897-1982), que de petita havia estat
deixar de ressenyar fabricants com l’empresa Alemany (1891-1942) amb el suport financer del escolaritzada a Reims.
Miquel, Vincke & Mayer, després Manufacturas seu sogre, Rosendo Viader Fullà. La fàbrica es manté Vista de detall de la màquina de laminar parquet de suro de tipus Feken. (AMCS. Fons fàbrica Rodà). Lluís Rodà amb 16 anys passa a viure al Voló seguint
del Corcho de Palafrugell (1900-1929), que a la zona de Can Parera, fins a l’incendi de 1932; Corcho Aglomerado, SA; Simecoa poliuretanos i l’empresa. L’entrada a la Comunitat Econòmica l’exili del seu pare. Allà acabarà els estudis i passarà
posteriorment passarà a formar part d’Armstrong, per aquest motiu compra un terreny al carrer del 2114 Cork, SL, instal·lades en sis unitats de producció Europea suposa l’alliberació dels mercats en favor dels l’adolescència. Es traurà el carnet de conduir camions
el grup industrial més important del segle XX Remei, 60 per instal·lar-hi la fàbrica definitiva, amb i amb una plantilla aproximada de 120 treballadors. productes portuguesos, i el canvi de tendències en el ajudant l’exèrcit francès el 1941, i també s’iniciarà en
en la fabricació de tota la gamma d’articles els despatxos al carrer A finals del segle XX el De ben segur que si les autoritats consum provoca la desaparició de la clientela tant el negoci del suro de la mà del seu pare; de ben segur
de suro, entre els quals parquets de suro, Catalunya, 3. Amb el econòmiques del moment i el sistema nacional com estrangera. Aquestes circumstàncies i que aquesta formació francesa l’influirà la resta de la
decoratius murals, planxes i rotllos de suro per a suport de l’anglès Leo Grup Rodà havia arribat financer els haguessin donat suport altres provoquen el tancament de la secció de parquet seva vida. Aficionat des de jove a les motos i els cotxes,
l’ensenyament i oficines. En l’actualitat aquesta Marx i més tard de avui encara estarien actives. el 2008, i amb el tancament del molí l’any 2011 això el porta a un bon coneixement de la mecànica de
posició dominant del mercat surer l’ocupa el Grup H.D. Deane comença als 120 treballadors El segle XXI suposarà la ruïna de arriba la mort definitiva de la Fàbrica Rodà. l’automoció.
Amorim. a fabricar blocs i En Lluís, el 1945, pren les regnes de la Fàbrica Rodà,
En aquest Descobrim, com a representants planxes de suro aglomerat per als mercats anglesos Aglomerat blanc a l’Alt Empordà: BERTRAN FIGUERES + BERTRAN-DACHS al carrer del Remei, que durant la guerra havia quedat
de l’aglomerat blanc a les nostres contrades i holandesos, fins a la parada per la Guerra Civil. Aquesta empresa situada a Figueres a la carretera d’Olot, en una zona més pròpia d’una residència totalment desballestada. Al principi només fabrica
ressenyarem dues empreses amb personalitat Domingo Rodà ha d’exiliar-se a França, al Voló, des de petitburgesa de la societat figuerenca, és el centre neuràlgic de la fabricació de suro aglomerat blanc a l’Alt granulat per a la fàbrica de suro negre Garriga i Puig i
pròpia, una de Cassà –Lluís Rodà Viader– i l’altra 1935 a 1942, i en tornar troba la fàbrica totalment Empordà. no és fins a principis dels anys 50 del segle passat que
de Figueres –Joan Bertran Álvarez–, per ser totes desballestada. Domingo Rodà moriria de càncer el El 1946 una família alemanya que fabricava embotits i derivats carnis i que estava ubicada a la zona instal·la una premsa i un forn per fer aglomerat de suro
dues especialistes en exclusiva en aglomerats de 1942 a l’edat de 50 anys. En aquesta dècada pren ressenyada decideix vendre la finca a la família Bertran. Des del primer moment Joan Bertran Dachs blanc per fer parquet de suro per al terra.
composició, destinats a la decoració, l’aïllament, les regnes Lluís Rodà Viader (1919-2011) amb el transforma les instal·lacions en fàbrica per elaborar aglomerat de suro, bàsicament planxes amb un alt grau També com a empresari surer va col·laborar amb
manualitats dintre l’ensenyament, i també en les suport de l’empresa cassanenca Garriga i Puig, i en de flexibilitat, per això registra les seves làmines amb el nom de Flexicor. Francisco Oller per a la implantació de l’aglomerat de
especialitats i l’embalatge, la indústria vidriera i els terrenys del carrer del Remei posa en marxa el Joan Bertran, que dirigeix ICB de Palafrugell, fa servir l’empresa de Figueres per reutilitzar tots els suro en els taps de xampany, amb Garriga i Puig per
moltes altres utilitats. molí per fer granulat de suro per a la fàbrica de suro subproductes que genera el grup. Al capdavant de l’empresa hi col·loca Ernest Fortiana, de formació fer juntes de dilatació, i més tard amb el seu cunyat
negre de Can Damià. Més tard munta la premsa comptable però poc coneixedor de la indústria surera; per esmenar aquesta mancança té el suport de Enric Mestres Roca muntaren una fàbrica per fabricar
i els forns per fer blocs de granulat de suro natural l’enginyer Antoni Manich Oliva, que introdueix noves màquines i tecnologies avançades al seu temps. plats per al tir esportiu “Raudo”.
(suro blanc), destinats al parquet de suro i revestiments Una d’aquestes noves tecnologies era la de rentar el granulat amb aigua oxigenada (H O ) per blanquejar Molt actiu en la vida del poble, presidirà durant uns
2
2
murals i aïllaments acústics. els grans, el sistema de laminar els blocs en continu per un sistema de carrusel i una molineria molt anys la Unió Esportiva Cassà, també la Societat de
A la segona meitat del segle XX l’empresa s’expandeix especialitzada per recuperar subproductes d’altres fabricacions, com pelies, botifarra de suro, retalls de Caçadors, fundador de la colla per caçar senglars més
d’una manera exponencial tant en mida com en l’escairat del parquet i barrina. tard anomenada els “Vikingus” i promotor del tir al plat,
potencial exportador als cinc continents del Parquet Durant molts anys en aquestes instal·lacions també s’hi fabricaven gomes d’esborrar, de la marca Milan, primer en un camp de tir improvisat a la carretera de la
Rodà. Els procediments i les tècniques de fabricació donada la vinculació familiar de Joan Bertran Dachs amb la germana del fundador de Gomes Milan, Bisbal i després a la zona del Bar Neda.
evolucionen d’acord amb el segle. El prestigi del Santiago Marcó, que el 1918 compra les fórmules per produir tinta, lacre, cola d’enganxar i gomes Es jubilarà com a empresari surer l’any 2002,
parquet fabricat té un reconeixement mundial. En d’esborrar al químic anglès Ralph Somers. però mantindrà el seu dinamisme en la construcció
l’última dècada d’aquest segle el Grup Rodà estava Als anys 80 del segle passat afegeixen a la seva producció els decoratius murals de suro encerat i també de diorames de Nadal i a nivell d’activitat social
integrat per Lluís Rodà, SA; Imrovi, SL; Mecànica l’envernissat de parquet de suro procedent d’Algèria. La mort prematura de Joan Bertran Álvarez l’any cassanenca en les tertúlies a la pèrgola del Centro fins
Industrial Torrent, SL; Cork 2000, SL; Productos de 2010 i la forta competència portuguesa fan que la família Bertran decideixi tancar l’empresa l’any 2014. als últims dies de la seva vida.