Page 4 - Descobrim 00

>ELS
>EL NOM DE ORÍGENS DE
CASSÀ LA VILA
Les primeres grafies L’any 887, el bisbe
de Cassà són: villa Teuter donà les
Caciano, (919, 923, dècimes i oblacions
1026, 1066, 1100, de la “basilicam Sancti
1116, 1147, 1149, 1162, Martini prope Perulas”,
1197); villa Cathiano a St. Feliu i Sta. Maria,
(954); Sancti Martini de Girona. Perles tenia
de Catiano (1019, 1069, el seu territori dins
1093, 1116, 1163, 1192, l’actual terme de Cassà,
1194); Sti. Martini la villa Caciano (l’actual
Quan plou molt Mosqueroles torna a recuperar l’estany de Cacano (1068); nucli), villa Ascleto
(autor : Narcís Dalmau) Stephanus de Cacan (Esclet), ipsa Verneta
(1068); Scto. Martino (Verneda), (919); villa
>L’ANTIC ESTANY DEL VEÏNAT DE de Catiani (1069); Sti. Leporarios (Llebrers)
MOSQUEROLES. L’estany de Mosqueroles Martini de Catian, (954); villa Sariniano
ocupava la zona més fonda situada a occident de Perles. (1069); Sti. Martini de (Serinyà) (1144); villa
S’alimentava de les crescudes de les rieres Verneda i Caciani, (1094-1172); Bruguera (1162); villa
Susvalls, cursos que conduiexen les aigües del terme de Sti. Martino de Katiano Solgusta (Sangosta)
Cassà, cap a l’Onyar. Fou dessecat l’any 1442 per Joan de (1100); Sti. Martini de (1066). En crear-se la
Segurioles, militar de Girona, després d’aquirir el derruït Chaciani (1105); Sti. parròquia de Cassà, les
mas Mosqueroles (mas Dalmau). El nou propietari va Martini de Chaciano terres d’aquestes viles
refer la masia, obrí un vall madral i un túnel d’uns 30 m (1144); Caciano (s.XIII- hi quedaren incloses, i
per sota la llera de la Verneda i va deguassar l’aigua de XV, Cassiano (s.XVI). van passar a ser veïnats
l’estany vers la Gotarra; així unes 300 vessanes (65.5 Ha) de la parròquia de
d’aiguamolls es convertiren en bons conreus i prats. Cassà.

LA XIFR A
>EL CASTELL DE CASSÀ

L’ any 1066 el castell de Cassà consta a l’acta de fundació del monestir de Sant Marçal del
Montseny, el text diu: “Sic etiam sit firmum illud alodium in Gerundensi kastro Caciano in
planicie, quod quidem vir Gozpertus Guadamiri simul cum coniuge scitur Sancto Marciale 9.899
denisse” (que així mateix resti confirmat un alou situat al gironí Castell de Cassà, al pla,
que un tal Baró Gospert de Guardamir, junt amb la seva esposa, dóna a Sant Marçal). El persones
castell feia temps que ja existia i la parròquia era la seva demarcació. El seu emplaçament
coranava el puig del Castell, conegut ara com can Català del Castell, a Matamala. La població de Cassà
de la Selva frega els
10.000 habitants a
finals de 2012, ha
> MOTS DE CASA. A Cassà la siglantana, l’esclàput , el formic , el doblat així la població
tenim tot de mots un xic especials que papu estisora o els espets. I de petits, en poc més d’un segle
es van perdent. Potser no són exclusius, quan anàvem a estudi, ventàvem (4969 habitants el
però sovint els nostres veïns de més “a cosses i gleves i fèiem cancalletes 1900. Les primeres
l’aprop” o més lluny ho diuen diferent. i fressa . I a vegades amb els dades demogràfiques
Es dóna molt en el cas dels animals: la ganxets fèiem pistoles. són del 1320, amb 980
guilla, el reingtin, la cardina, la llimotja , Ara ja no. habitants.
NÚMERO 0
Correcció : SCC del Gironès (CPNL)
COORDINACIÓ: Arxiu Municipal de Cassà
REDACTORS: Xavier Albertí, Quim Massa,
Quim Mundet, Josep Lluís Òdena i Mª Codi QR
Dolors Saura.
COL·LABORACIÓ: Ajuntament de Cassà
- Editorial Gavarres
- Cassà Digital - Llumiguia
IMPRESSIÓ: Ducform
Més informació i fitxes pedagògiques a: www.cassa.cat/arxiu