Page 3 - Descobrim 00

‘història

Fou durant la segona meitat Al peu de les Gavarres > Les Gavarres sempre
del s. XIX que es diversificà han estat vinculades estretament amb Cassà. És un massís
l’ensenyament amb la inau- manyac que va veure néixer la vila als seus estreps de la
guració del col•legi del Cor banda de migdia i que es va esllanguint cap a la plana de la
de Maria (1863), el de La Salle Selva.
(1881) i l’escola Vilaret (1886). Fins no fa gaire han tingut una bona vitalitat. Els seus
A finals del s. XIX i comença- boscos ens han proporcionat primera matèria en forma de
ments del s. XX van aparèi- suro i llenya per a la nostra indústria i també esplai. Qui no
xer cobles i orquestres que hi ha anat a caçar bolets o espàrrecs o senzillament a fer una
donen a Cassà fama de poble relaxant passejada pels seus bonics indrets?
de músics. Compositors, ins-
trumentistes… i el nomena-
ment de Ciutat Pubilla de la
Sardana l’any 2000 han pro-
longat aquesta anomenada
fins l’actualitat.
La Guerra Civil (1936-1939) va
aturar el progrés de la pobla-
ció. La postguerra va deixar la 4
nostra vila empobrida i sense
recursos per avançar cultu-
ralment i socialment. Als anys
60 començà una nova etapa
> EL1391 ES d’expansió econòmica i noves Indústries del
suro > Un tret
indústries dinamitzaren el
CREMÀ EL comerç. Hi va haver un creixe- diferencial del poble
CASTELL DE ment demogràfic produït per ha estat la indústria
surera. Nascuda a finals
la immigració del sud del país.
CASSÀ Des de la democràcia, amb la del segle XVIII, amb els
participació ciutadana, s’han seus alts i baixos, ha
Durant el segle XVIII s’am- aconseguit importants millo- estat present a la nostra 5
plià el nucli urbà com podem res en tots els àmbits: els polí- història. És innegable
veure a les llindes d’edificis gons industrials, edificis de que ha donat feina i vida als vilatans i les seves fàbriques i
d’alguns carrers. També en serveis municipals i nombro- tallers han imprès un segell original a Cassà amb el seu fum
aquest segle començà l’ofici ses construccions particulars. i la seva flaire tan característica. Els taps i altres productes
de taper. Francesc Malavila i A finals del s. XX i a l’inici del procedents de l’alzina surera de Cassà són coneguts arreu.
Marranxa és el primer taper s. XXI ha tornat a augmentar Un punt i a part es mereix la figura del taper, personatge
documentat (1760). la població. Immigrants afri- molt peculiar amb un tarannà tranquil i pragmàtic.
En començar el s. XIX les tro- cans i dels països de l’est d’Eu-
pes franceses van assaltar la ropa han treballat a l’agricul-
població i anys més tard, la tura, la construcció i els serveis
Primera Guerra Carlina va tor- i han contribuït a aquest crei- Músics > La
nar a envair el poble. Però tot i xement, però la crisi que com- trilogia es completa
aquests fets la indústria surera mou l’Estat també es deixa amb els músics.
va tenir un gran augment que sentir a Cassà. Hi ha planes
va fer créixer l’economia i la glorioses que
demografia local. parlen d’orfeons,
Un símbol de progrés del cobles i orquestres;
poble va ser la inauguració del noms il•lustres com 6
Carrilet l’any 1892. Immigrants mossèn Gabriel
aragonesos i murcians varen Garcia que, amb l’Orfeó Catalunya escampà la llavor musical
arribar atrets per l’oferta de que s’ha anat propagant fins als nostres dies.
treball i es quedaven a viure al Al llarg del segle passat la música cassanenca es va guanyar
poble. La indústria del suro va una merescuda fama arreu de Catalunya. No fa gaire la
potenciar l’associacionisme, la Principal de Cassà i la Selvatana han assolit el segle de vida.
cultura i l’educació. 3 Un poble que conjumina el treball amb la música és un
poble feliç que mira cap al seu futur.