Page 2 - Descobrim 00
P. 2

Més de mil anys d





          DESCOBRIM                             assà  té  restes  de
          CASSÀ                                 diferents  etapes
                                                prehistòriques:
                                                paleolític, neolític,
                                      Cedat del bronze…
          La nostra vila té una ex-   i  un  jaciment  ibèric,  el  puig
          tensió de 45 Km.  Està situ-  del Castell (IV- II aC), situat al
          ada al sud de la comarca    veïnat  de Verneda. També  va
          del Gironès, entre el Baix   tenir  un  castell,  del  qual  no
          Empordà i la Selva. Limita   queda  cap  resta  visible,    que
          amb els pobles següents:    va ser  protagonista d’enfron-
          al nord, Llambilles i Cruï-  taments entre els senyors feu-
          lles; a l’est , Santa Cristina   dals.  Uns  d’aquests  senyors,
          d’Aro; a l’oest, Campllong,   els Moncada, el 1391, van ori-
          Sant Andreu Salou i         ginar diferents conflictes que
          Caldes de Malavella,  i al   van provocar l’incendi del cas-
          sud, Caldes de Malavella i   tell.  Aquesta  lluita  és  cone-
          Llagostera.                 guda com “Lo fet de Cassà”.
          El punt més elevat del      Pere  III,  el  Cerimoniós  (1319-
          municipi és el carrer del   1387),  concedí  un  privilegi   1
          Puigcugul, que està situat   al  poble  i  el  convertí  en  car-
          a 137 metres sobre el       rer  de  la  ciutat  de  Girona.
          nivell del mar.             Aquest acord donava via lliure
          Els veïnats del nostre      a Girona per fer comerç al port
          poble i seguint la direcció   de  Sant  Feliu  i  Cassà  podia
          de les agulles del rellotge   gaudir dels mateixos privilegis
          són: Llebrers, Matamala,    que Girona.
          les Serres, Verneda, Seri-  En  el  segle  XV  la  Guerra
          nyà, Esclet, Mosqueroles,   Remença també va fer estralls
          Mont-roig i Sangosta.       a la població. Uns cassanencs
          El nostre paisatge és       foren  sentenciats  a  mort  ja
          muntanyós, a la zona de     que diversos pagesos van par-
          les Gavarres, al nord i a   ticipar  a  la  revolta.  El  1456,
          l’est de la població, i pla,   el  rei  Joan  II  va  autoritzar  un
          al sud i a l’oest. En aquest   mercat  setmanal  i  dues  fires
          massís,  hi neixen les rieres   anuals.
          i torrents de la nostra vila   L’església  parroquial  es    va
          que donen el seu cabal      reformar durant el segle XVI i
          a la riera Verneda, que     es van construir diferents cases
          s’uneix a l’Onyar en el     pairals al seu voltant: can Fri-
          municipi de Campllong.      gola, la torre Salvana i els car-
          L’Onyar és afluent del Ter,   rers Avall i  Germà Agustí. Un
          al qual s’ajunta a la ciutat   segle més tard es construïren
          de Girona.                  les Mesures Reials a les Voltes,
          Cassà té  bones comunica-   que  encara  porten  el  mateix
          cions. Girona és a 12 Km;   nom.
          la Costa Brava, a 21 Km;    La  pesta  que  tant  perjudicà
          l’aeroport de Vilobí  i l’Eix   Catalunya  donà  lloc  a  la  lle-     2
          Transversal, a 8 Km. L’es-  genda  de  la  Verge  de  les
          tació de tren més propera   Sogues.  Tot  i  la  pèrdua  de
          és a Caldes de Malavella,   població a causa de la malal-  FOTOS
          a 7 Km;  la frontera de     tia,  l’arribada  d’immigrants   1.- L’antiga estació del carrilet (AMCS - Col·lecció Miralles
          la Jonquera és a 79 Km i    francesos a començaments del   2.- El carrer d’Avall. (Dibuix a la ploma de Joaquim Botet
          Barcelona, a 92 Km. Estem   segle XVII va fer augmentar la        publicat a “Reportajes históricos de Cassà de la Selva”)
          més a prop de França que    població i a finals de segle hi   3, 4, 5 .- Autor Quim Massa
          de Barcelona.               havia 1.300 habitants.      6.- AMCS - Col·lecció  Solà
   1   2   3   4