Page 140 - Conferencies de l'Arxiu 4

140

Codolà, Joan Carles (2017). “Més a prop d’identificar Gárate, José M.ª (1977). Partes Oficiales de Guerra
el soldat desconegut de Cassà”, Llumiguia [Cassà de 1936-1939. Tomo I. Ejército Nacional, Madrid: Librería
la Selva], núm. 775, p. 28-35. Editorial San Martín, p. 396-403.
Cohn, Norman (1997). En pos del milenio, Madrid: Ali- Garcia, Víctor (1989). “José Xena Torrent. Apuntes para
anza Universidad. una biografia necesaria” (I i II). Revista Orto, núm. 54.
D. A. (1986). Österreicher im Spanischen Bürgerkrieg. Generalitat de catalunya (1936). L’Escola Nova Unifi-
Interbrigadisten berichten über ihre Erlebnisse 1936 cada. Generalitat de Catalunya, Consell de l’Escola
bis 1945, Viena: Österreichischer Bundesverlag. Nova Unificada.
De la guardia, Carmen (2020). Las maestras republica- Generalitat de catalunya (2017). “Memòria interdiscipli-
nas en el exilio, Catarata. nària de l’actuació a la Tomba del Soldat Desconegut
Del Rey, Fernando i González, Eduardo (1995). “Violèn- de Cassà de la Selva”. Departament de Justícia de la
cia política i pistolerisme a la Catalunya de la primera Generalitat de Catalunya.
postguerra mundial. Propostes d’anàlisi”, L’Avenç, Gesalí, David i Íñiguez, David (2009). Aviació i Guerra a
núm. 192. la Garriga. 1933-1946, La Garriga: Ajuntament de la
Delgado, Manuel (1992). La ira sagrada. Anticlericalis- Garriga.
mo, iconoclastia y antirritualismo en la España con- Gesalí, David (2018). “L’aeròdrom 317 Cassà de la Sel-
temporània, Barcelona: Ed. Humanoides. va – Llagostera”, Dins de Grau, Dolors; Mallorquí,
Díez, Xavier (2009). “Girona. La silenciada història d’una Elvis (Coords.). Les guerres i els seus efectes. Cassà
capital republicana”, Dins de Pujol, Enric (Dir.). El de la Selva, segles xiv-xx. Conferències de l’arxiu, 1.
somni republicà. El republicanisme a les comarques Cassà de la Selva: Ajuntament, p. 121-135.
gironines, 1900-1936, Barcelona: Viena edicions. Girard, René (1995). La violencia y lo sagrado, Barcelo-
Doll, Rubèn (2002). “Món contemporani”, Dins d’Al- na: Editorial Anagrama.
berich, Xavier i Burch, Josep (Coords.). Història del González, Josep i Marquès, Salomó (1996). La repres-
Gironès, Girona: Diputació de Girona. sió del professorat a Catalunya sota el franquisme
Domènech, Gemma; Marquès, Salomó; Murià, Josep Mª (1939-1943), Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.
i Peregrina, Angélica (2021). Segundo diccionario de Grau, Dolors (2002). “La Tomba del Soldat Descone-
los catalanes de México, México: Miguel Angel Por- gut”. Dins de Cementirirs i sepelis. Quaderns de la
rua. Revista de Girona, núm. 103, p. 79.
Engel, Carlos (1999). Historia de las brigadas mixtas del Hauser, Gertrud i de Stefano, Gian Franco (1989). Epi-
Ejército Popular de la República, Almena Ediciones. genetic Variants of the Human Skull, Stuttgart: Ed.
Fuster, Francisco (2018). El Servicio de sanidad de las Schwezerbartsche.
Brigadas Internacionales, Albacete: Diputación de Al- Horitzó (1934). “Conferència del Dr. Pompeu Pascual”.
bacete. Horitzó [Cassà de la Selva], núm. 27, p. 238.
Gaitx, Jordi (2006). Memòria de la República i la Guerra J. F. (2014). “Tenir cura de la tomba del soldat desco-
Civil. El testimoni de Lluís Ros i Medir (1932-1938), negut”, Llumiguia, [Cassà de la Selva], núm. 742, p.
Palafrugell: Ajuntament de Palafrugell / Diputació de 12-13.
Girona. J. P. P. (1934). “Feminisme”, Horitzó [Cassà de la Sel-
Gaitx, Jordi (2006). “República i revolució. Orígens so- va], núm. 25, p. 218-219.
cials i polítics de l’exili català de 1939”, dins de Pujol, Krogman, W.M i Iscan, M. Y. (1986). The Human Skele-
Enric (Coord.). L’exili català de 1936-1939. Noves ton in Forensics Medicine, Springfield: C. C. Thomas
aportacions, Girona: Cercle d’Estudis Històrics i So- Publications.
cials. La claca (2012). “La tomba del soldat desconegut ja no
Gaitx, Jordi (2007). L’exili del Baix Empordà al 1939, La és tan desconeguda”, Llumiguia [Cassà de la Selva],
Bisbal d’Empordà: Ajuntament de la Bisbal d’Empor- núm. 713, p. 30-31.
dà. Lefebvre, Michael i Skoutelswy, Rémi (2003). Les Bri-
Gaitx, Jordi (2020). Itineraris de la retirada de 1939. gades Internationales. Images retrouvées, París: Édi-
Museu Memorial de l’Exili, Barcelona: Generalitat de tions du Seuil.
Catalunya, Memorial Democràtic de Catalunya. Llinàs, Eduard (2014). “Aquí a Cassà hi descansa el
Galí, Jordi (2018). Pere Cerezo, entre Girona i Argenti- meu oncle, un heroi de guerra”, Llumiguia [Cassà de
na, Barcelona: Fundació Josep Irla. la Selva], núm. 741, p. 14-18.
Gallego, Ferran (2014). El evangelio fascista. La forma- López, Alfonso (2015). Las brigadas Internacionales en
ción de la cultura política del franquismo (1930-1950), Castelldefels, Castelldefels: Ajuntament de Castell-
Barcelona: Crítica. defels.