Page 19 - Plecs 30. Biomassa

modificació puntual del pOUM, que A diferència del passat, en aquest mo- impedeix a la resta de la vegetació que
ampliava la zona industrial d’el Trust ments el massís està pràcticament des- pugui créixer sana, el pi bord, també
als terrenys on es projectava la central habitat i només existeixen tres nuclis anomenat pi blanc. És una espècie de
de biomassa. amb població permanent, sant pol de creixement molt ràpid i de fusta poc
la modificació del pOUM de cassà la Bisbal, Romanyà de la selva de santa densa i de poca qualitat. Amb 15 anys,
de la selva classifica com a sòl urbà cristina d’Aro i sant Mateu de Mont- pots tenir un pi blanc que es pots tallar
14.757 m² d’uns terrenys contigus negre de Quart. tranquil·lament.
al sector industrial el Trust, mentre el 98,2% del massís és de titularitat “en créixer tan ràpid, tapen al sol a la ves
que manté com a sòl no urbanitzable privada, fet que fa que l’estat no pugui resta d’espècies, passen per sobre, i les
31.945 m² per aplegar materials i per- actuar de primera mà i fer-se’n càrrec altres creixen molt menys i queden pe-
metre l’accés a la planta als camions per mantenir-lo sà i homogeni. tites. T’ofega el bosc i fa que les espèci-
que s’encarregaran del transport de la segons explica Albert Besalú, director es originàries creixen dèbils, a part de
biomassa. d’operacions de l’empresa enerfust formar un sotabosc no convenient”, jo
Una vegada resolts els problemes amb XXI, actualment, la massa forestal de afirma Albert Besalú.
l’administració local, va sorgir una les Gavarres és un polvorí, està tot de- És per aquest motiu que el pi blanc
nova qüestió. el camí d’accés a la plan- vastat i destrossat. les últimes nevades es tala i posteriorment, segons si pot
ta que es vol utilitzar, situat entre les dels darrers anys han afectat notable- ser rendible o no la seva fusta, se li
empreses Francisco Oller i Antonio de ment el massís, han agreujat encara dóna diferents usos. la part recta del
María sA, fa uns 6 metres d’amplada, més l’estat del bosc i han deixat restes pi s’aprofita per a serradora i la resta
però la llei diu que n’ha de fer 12 m. vegetals. No hi ha camins fets, no hi ha que es quedaria al bosc, que s’hauria
Aquest fet obligarà a enerfust XXI, infraestructures de gestió forestal, no de trossejar, esbrancar i emportar,
promotora de la planta de biomassa, hi ha pràcticament res en bon estat de com la capçada (9 mesos a assecar-se),
a comprar una part de terreny que ac- manteniment. és treta i usada com a biomassa per plecs
tualment és propietat d’una altra l’em- per culpa de les pedregades, molts pins cremar en grans calderes.
presa per tal que s’ajusti a la normativa moren a causa de l’acció física, ja que D’altra banda, Albert Besalú explica
vigent. les pedres impacten amb l’ull de l’ar- que “existeix una sobrepoblació vege-
en aquests moments, després de 7 bre, llavors es moren, cauen i com que tal a les Gavarres, que provoca un alt
anys, el projecte de la planta de coge- no s’hi fa la gestió forestal adequada, risc d’incendi”, i Narcís Mundet afegeix
neració ja té el vistiplau de la comissió resten al bosc i creen un alt risc d’in- que “si un incendi arriba a les Gavar-
d’Urbanisme i la Generalitat ha donat cendi. res, si les condicions climàtiques s’hi
llum verda per a la seva construcció. També afegeix que “fer una gestió fo- posen a favor, pot provocar un desas-
l’únic que falta és trobar la forma com restal a una finca privada no és rendi- tre”. Aquest problema és a provocat
es finançarà i posar-ho en marxa. ble per als propietaris; però, si més no, per l’oblit que ha patit el bosc en els
no hi has d’afegir diners. És important últims 60 anys. Abans tothom tenia el
IMPACTe soBRe Les fer-ho perquè mantens sa el teu bosc i seu tall de bosc i el cuidava, o simple-
GAvARRes evites incendis i diversos riscos. ment la gent hi passava més, ara la gent
si fas una densificació adequada per la a bosc no hi va. Anys enrere la gent
el massís de les Gavarres és un espai zona i treus els pins que ofeguen les s’escalfava amb la llenya que recollia
natural d’uns 350 km2 que s’estén per alzines, el teu bosc estarà sa”. del bosc, però en aquests moments
una vintena de municipis situats a les la vegetació originària de les Gavarres predominen les instal·lacions amb gas.
comarques del Gironès, com cassà, està formada per l’alzina, l’alzina surera És per això que la planta de cogenera-
Quart, Girona, llagostera i llambilles, i algun roure i pi pinyer, però en les ció tindrà un impacte molt important
i del Baix empordà, com cruïlles, pala- últimes dècades s’ha introduït a tot sobre les Gavarres. Tal com diu Fran-
mós i calonge. catalunya una espècie invasora que cesc Alameda, “si hi ha una fàbrica que
19