Page 18 - Plecs 30. Biomassa

comptant només la instal·lació i edifici,
però el preu pot oscil·lar molt segons
el tipus de caldera que es faci servir.
els terrenys que s’hagin de comprar
o la modificació del camí d’accés a la
planta són factors que també afectaran
el preu. es calcula que en total costarà
aproximadament uns 5 milions d’euros
i estarà totalment finançada per fons
privats. Francesc Alameda, propietari
de l’empresa Alameda-Torrent, remar-
ca el fet que no rebran cap ajuda per
poder donar forma al projecte: “hi ha
moltes formes de finançar la planta i
no hi ha cap subvenció, t’has d’espavi-
lar tu mateix”.
per cada MW elèctric que es produ- (Foto Camí accés 1 i 2). Estat actual del camí d’accés a la futura planta. A l’esquerra veiem l’accés des del vial del
eixi d’energia es necessitaran 10.000 polígon. A la dreta, el camí que limita amb el terreny on s’ubicarà la planta.. (Autor: Marc Esgleyes i Cadanet)
tones de fusta al 30% d’humitat; per
tant, es calcula que la planta necessi-
tarà unes 60.000 tones de biomassa ment les plantes de producció d’ener- “A vegades penso que no sé si seria
a l’any per funcionar, les quals hauran gia elèctrica amb biomassa, principal- millor que la planta s’hagués fet abans
de restar un llarg període de temps al ment pels darrers canvis legislatius en o que no encara no estigues feta, ja que
camp d’assecatge per adquirir el grau la regulació del sector elèctric espa- ara tindríem molts milions per pagar i
d’humitat ideal i necessària. nyol, que han suprimit pràcticament cap subvenció”, diu Francesc Alameda,
els incentius econòmics a les noves propietari de l’empresa Alameda-Tor-
CAUses De LA LeNTITUD instal·lacions. rent. però també afirma que, “tot i així,
DeL PRojeCTe la previsió envers el futur és que el projecte seguirà endavant”.
aquestes noves plantes no es desenvo- Un altre problema que va sorgir va ser
Des de finals dels anys 90, s’arrossega lupin a curt i mitjà termini, ja que quan la requalificació dels terrenys. la situa-
un deute entre espanya i les compa- hi havia incentius econòmics se’n van ció de la planta de cassà estava en sòl
nyies elèctriques que arriba als 26.000 crear molt poques. rústic situat en una zona de protecció
milions d’euros, i que va augmentar la intenció de la planta de cogenera- especial, però l’espai on se situarà la
notablement amb l’esclat de la crisi. És ció de cassà consistia a produir molta maquinària, com la trituradora, la cal-
jo
per això que les subvencions o primes energia elèctrica i poca energia tèrmi- dera, la turbina, els aerocondensadors
que el Govern estatal atorgava a les ca, però s’haurà de desviar una mica el o la xemeneia, es va haver de passar a
empreses que utilitzaven energies re- projecte inicial, és a dir, ara es parlarà sòl industrial urbanitzable.
novables i, per tant, les que empraven de més energia tèrmica i poca d’elèc- És per això que des de l’Ajuntament
la biomassa forestal, han anat dismi- trica. es va haver de requalificar el pOUM
nuint. Quan la planta va ser proposada Anteriorment, es podia fer un pla de (pla d’ordenació urbanística munici-
set anys enrere, aquestes subvencions negoci comptant amb les primes elèc- pal). Aquest procés va durar quatre
ves
encara existien, però en aquests mo- triques que es donaven i que actual- anys, fins que el ple de l’Ajuntament
ments han desaparegut. ment no existeixen, ja que el Govern de cassà celebrat l’1 de desembre de
Actualment no són viables econòmica- estatal les ha suprimit. 2011 va aprovar per unanimitat una
18

plecs