Page 9 - Plecs 29. Les fonts

migdia del puig d’en Carbó, des d’on mitjançant galeries fetes a la gresa que tentava que passés la mina, que encara
s’esmuny cap als inclinats pendissos de es reforçaren amb parets laterals, de avui pertany al mas Cassà, n’era pro-
la pineda d’en Rata i del clot d’en Déu. maons massissos, i el sostre es rematà pietari, en aquella època, el comte de
Aquesta font queda a una altitud d’uns amb una volta del mateix material que Foixà (suposem que es tractava del se-
156 m just quan la fondalada acaba de reposa sobre un petit voladís unit a la nyor Enric de Foixà i de Bassols, segon
deixar la zona abrupta i emboscada. La paret, a fi d’evitar esllavissades. Llàs- comte de Foixà, qui ocupà el càrrec de
seva aigua prové d’una mina que tra- tima que es deixessin els pous sense governador civil de Ciudad Real).
vessa, en aquesta zona, tot l’interfluvi bastir, ja que si la mina encara aguanta, Hi hagué, per part d’aquest antic pro- VES
que va des de la riera Susvalls, a po- les parets dels pous s’han anat esto- pietari, una negativa total que la per-
nent, fins al torrent del Gatellar, ano- vant i esllavissant i han provocat el col- foració es fes a les seves terres. Fou
menat també de les Cadenes, a llevant. gament de bona part del sector més llavors quan el senyor Espelt es posà
Aquesta obra subterrània va ser la oriental de la galeria. En aquest sector d’acord amb el veí termener, el senyor
primera temptativa que es féu, en el hi resten encara les boques, sense els Bagudanch, i es pogué dur endavant JO
municipi cassanenc, per a subminis- brocals, d’un parell de pous oberts la construcció de la mina i, posterior-
trar aigua potable a la vila. L’any 1872 arran de terra, amb el perill que això ment, el primer subministrament d’ai-
la mina ja estava construïda i el seu comporta, en el lloc anomenat la vinya gua potable a la població que, en pocs
propietari, el senyor Pascual Espelt, veí del Gatellar o d’en Bagudanch. Sabem anys, resultà insuficient. Tot i que, més
de Girona, sol·licitava a l’Ajuntament pel propietari actual de la vinya, el se- tard, s’intentà pal·liar el dèficit en el
el permís per a poder obrir el camí nyor Josep Bagudanch, que, segons li subministrament obrint diversos pous
que, des del Susvalls, propietat, llavors, explicà el seu avi, el traçat de la mina al costat mateix del torrent del Gate-
de Joan Artau, anava fins a la població, s’havia ideat de forma diferent, havia llar (aquest és el nom documentat en
al temps que també demanava poder d’anar paral·lela a l’actual però un xic aquella època del que avui s’anomena
obrir els carrers per a fer-hi passar les més al sud, on el terreny perd alçada i torrent de les Cadenes) i, també, cons- PLECS
canonades de conducció d’aigua i con- la profunditat dels pous hagués estat truint una petita resclosa que feia que
nectar-les a les cases dels veïns inte- menor. D’aquest terreny, per on s’in- l’aigua pluvial del torrent es desviés
ressats a tenir-ne el subministrament. cap al darrer pou que comunicava amb
L’Ajuntament atorgà el permís amb la mina. Tots aquests esforços no acon-
la condició que per fer la canalització seguiren un subministrament suficient
havia d’obstruir el mínim la via públi- i durant anys s’anaren cercant soluci-
ca i evitar les alteracions de trànsit i ons per a resoldre el problema.
que, a més, havia de subministrar, de
forma gratuïta, mitja ploma d’aigua FONT DE VERNEDA
(1.100 litres) diària a l’Hospital Muni- Al vessant de ponent del puig d’Aigües
cipal, situat llavors al carrer del Raval, Bones, a Sant Cebrià del Alls, és on
on avui hi ha el solar que serveix de neix la riera de la Verneda. Tot seguit
zona verda i d’aparcament públic de s’esmuny per les terres de can Llach,
vehicles. La construcció de la mina, que situades al sector nord-occidental de
té uns 500 m de llargada, comença en Romanyà de la Selva, per emprendre el
el marge dret del torrent del Gatellar camí en direcció cap a l’oest i acabar
i acaba en el marge esquerre de la ri- entrant al municipi de Cassà, a tocar de
era Susvalls, on damunt mateix de la la casa nova d’en Bóta. A l’indret cone-
font una portella tanca l’accés al túnel. gut com el de les Dues Passeres, la Ver-
Aquest es féu perforant diversos pous neda veu afavorit el seu cabal gràcies a
en el terreny i interconnectant-los Font de la Mina Vella la recepció d’aigua de la riera Vilallonga
9