Page 14 - Plecs 29. Les fonts

recs s’ajuntaven en aquesta zona i eren sistemes d’abastament, transport i em- gua. Pel camí anirem descobrint succes-
els responsables d’emplenar contínu- magatzematge que ens han deixat un sivament els cinc aqüeductes (4,5,6,7,8)
ament els pous. Per aquest motiu, els ric patrimoni. i , al final, la bassa de rec (9), que com-
propietaris dels dos pous diferents (un A l’entorn de can Vilallonga, n’hi ha un pleten el sistema de regadiu. Un cop a la
pou és el de la barraca del gitano situat bon exemple, ja que tenien un sistema bassa retornem al mas de can Vilallonga
al darrere de les cases barates i l’altre, de regadiu format per la resclosa, la i des del seu davant , podrem observar
el de can Tolosà) van crear un sistema canonada soterrada d’1’6 km de lon- l’antic pou d’abastament d’aigua domès-
de desguàs que funcionava quan l’aigua gitud (la qual anava des de les Dues tica (10) i els pous de rec (11), al mig
dels pous assolia un cert nivell, l’aigua Rieres fins a un dipòsit al costat de la dels camps, que ja en temps més recents,
que sortia pel desguàs anava a parar a masia), els cinc aqüeductes i la bassa de servien per bombejar aigua i regar els
la boca de la font. rec construït molt probablement el s. camps de conreu.
Durant l’estació de l’estiu, el cabal dels XVIII, que conformen una de les infra-
recs disminuïa considerablement i això estructures destinades a la gestió de ITINERARI PER LES GAVARRES
creava un efecte col·lateral amb el ni- l’aigua més rellevants de l’espai d’inte- El despoblament del massís de les Ga-
vell de l’aigua dels pous, ja que en el rès natural de les Gavarres. Per aquest varres ha passat una trista factura a les
moment en què no assolia el nivell on motiu, aquest conjunt patrimonial està fonts; moltes es troben en mal estat,
hi havia el desguàs, la font no rajava. actualment en tràmit de ser declarat altres les ha cobert la vegetació i han
El veïns que normalment solien anar Zona d’Interès Etnològic (ZIE). desaparegut i d’altres, només en queda
a buscar l’aigua a la font, es queixaven L’itinerari de l’aigua a l’entorn de can el record en algunes persones amb el
als propietaris perquè es pensaven que Vilallonga és un sender que al llarg de perill de perdre’s per sempre. També
la tancaven quan l’aigua es necessita- 3 km ressegueix les construccions re- trobem fonts la seva desaparició de les
va més, però senzillament es tractava lacionades amb l’antic aprofitament de quals és deguda al fet d’haver-se creat
d’un desguàs que no vessava. l’aigua. alguna via de comunicació. Del 1994 al
Per accedir a la font es baixaven un 1997 es va fer l’inventari: Gavarres: me-
parell de petits escalons i tot seguit es Descripció de l’itinerari: mòria i futur (G.M.F.), aquest estudi va
trobava el canut. L’itinerari s’inicia darrere de can Vilallon- catalogar 165 fonts dins el massís. L’any
Finalment aquesta font va desaparèi- ga des d’on cal seguir la pista forestal 1999 es va publicar el llibre Les fonts de
xer amb l’ampliació del carrer Cervan- que va d’aquest mas cap a les Dues les Gavarres, de M. Teresa Clotet, Lluis
tes, ja que va quedar enterrada sota la Rieres. A uns 400 metres passarem pel Pallí i Carles Roqué, on es cataloguen
mateixa carretera. costat de l’antic molí de Vilallonga (1), del 246 fonts classificades alfabèticament
qual l’únic vestigi visible que ens queda per municipis; a cada font hi consta la
RUTA DE L’AIGUA DE CAN VI- relacionat amb la seva activitat és la res- seva cota, l’entorn geològic i en alguns
LALLONGA closa del molí (2), uns 300 metres més casos hi ha unes quantes observacions.
L’aigua és un recurs escàs en el món amunt, a la riera de Vilallonga. Des de la L’objectiu d’aquesta part del treball és
JO
mediterrani i el seu aprofitament raci- resclosa seguint sempre la pista, durant marcar unes rutes per les Gavarres,
onal ha sigut cabdal per a l’abastiment uns 600 metres i després de travessar un visitar diferents fonts, mirar de quin
de la població a les Gavarres. cop la riera, arribarem a les Dues Rieres. tipus són, la classe d’aigua, el seu estat
L’aigua, necessària tant en l’àmbit do- En aquest punt, on hi ha la petita res- de conservació i si està activa o no.
mèstic (per beure, per cuinar i per closa i la caseta de captació d’aigua on Les Gavarres són plenes de fonts i de
rentar) com en l’àmbit de l’explota- comença el sistema hidràulic de regadiu mines d’aigua que han estat tradicio-
ció agrària (per abeurar el bestiar, per de can Vilallonga (3), prendrem el corriol nalment aprofitades per la població.
VES
regar l’hort i els conreus) com en la de tornada, que comença per sobre de Moltes avui dia s’han perdut, però n’hi
indústria (com per exemple moure la caseta i que ressegueix el traçat de ha força que encara són relativament
les moles dels molins) necessitava de la canonada soterrada que condueix l’ai- concorregudes .Algunes fonts són o
14

PLECS