Page 8 - Plecs 26. Motius i noms

definicions de renom, motiu, etc., i els menada mas de n’Ars, va acabar-se-li degut a les dimensions de la publicació
significats i evolucions que aquests dient cal Merda-nàs, però que a vega- a la llista no hi han cabut les explica-
termes han sofert al llarg dels anys. des també pot prendre una forma més cions de tots els motius, tot i així, els
Moreu-Rey fa un recull de diferents suau com el renom can Pixa,que passa he conservat a les graelles de classifi-
sobrenoms, malnoms, noms de casa i a dir-se can Pi. cació de carrers. Els motius dels quals
motius d’un gran nombre de pobles També hi ha casos de renoms, motius, no vaig trobar informació en el
de Catalunya. Explica les diferents etc., que han sofert canvis pel contacte moment de fer la cerca estan descrits
evolucions i canvis que poden patir, i lingüístic que tenim amb França i com a motiu d’origen desconegut.
també algunes de les característiques Espanya: lo canard (l’ànec), i el Dientes.
del lèxic de cada zona, ja que per Aquí queda clara, doncs, l’evolució de Relació dels motius i noms de casa
exemple els mots introductoris o els tots aquests termes antroponímics. En
seus significats poden variar d’una els seus inicis tots tenien un significat, A
regió a l’altra i d’una època a una altra. però a base de patir canvis de gènere, Ca l’Adelina
de nombre, d’afegir-hi diminutius, des- Adelina, casada amb José José amb qui
Característiques morfològiques pectius, etc., molts acaben perdent el portava una carnisseria.
seu significat original i s’utilitzen Ca l’Agutzil
Moreu-Rey ensenya en el seu llibre els només de manera designativa. Família Rich. El pare havia estat l’agut-
canvis morfològics que poden patir els zil del poble, i per això, a la seva filla,
motius. Per exemple una casa que es Característiques temàtiques que era modista, li deien la Margarita
digui ca la Teresa, en morir la dona que de ca l’Agutzil.
hi dóna nom i passar al fill, el nom pot En el llibre d’Enric Moreu-Rey es clas- Ca l’Anneta Llevadora
sofrir una masculinització i passar a dir- sifiquen els sobrenoms en dos tipus: Anna Ribot. Havia estat llevadora.
se cal Tresa, cal Treso, o fins i tot afegir- 1) Els que es refereixen a una especialitat Ca l’Arbussà
hi un sufix diminutiu en el cas que es constant o durable, com per exemple la Família Arbussà. Els primers propieta-
tracti d’un nét: cal Tresó, o incloure el situació familiar o social de l’Individu,l’as- ris van ser la família Lloveras, però
nom del nou propietari: can Joan de la pecte físic,qualitats o defectes del caràc- quan la Caterina, una de les seves
Teresa, etc. D’altra banda, també pot ter, el lloc d’origen, etc. filles, es casà, ho féu amb un home que
passar a l’inrevés, i de la mateixa mane- 2) Els que el sobrenom recorda un fet es deiaArbussà de cognom.Tenien una
ra que d’un nom femení se’n fa una episòdic del subjecte amb una anècdo- botiga de vins i granes per al bestiar.
masculinització, d’un nom masculí se’n ta, un fet, una paraula, etc. Ca l’Arpa
pot fer la feminització, com per exem- Família Arpa.Antigament eren els pro-
ple del cognom o llinatge Grau se’n 291 motius i noms de casa pietaris d’un estanc, convertit avui en
treu la Graua, o del Clarà, la Clarana. A continuació proposo una relació una papereria que encara pertany a la
És freqüent també el canvi de nombre. dels dos-cents noranta-un motius i mateixa família.
Si un home es diu Jaume i té dues noms de casa trobats a la zona centre Ca l’Ayats
JO
filles, el més corrent és que se les ano- de Cassà, sobre els quals ha estat Miquel Ayats. Feia de fuster.
meni les Jaumetes. realitzat aquest estudi. Posteriorment el seu fill, l’Agustí, va
A part d’aquests canvis morfològics Veureu que al final de l’explicació d’al- obrir una botiga de mobles de cuina
explicats a dalt, n’hi ha d’altres, tot i guns motius i noms de casa hi ha una que encara existeix.
que no tan freqüents, com per exem- lletra i un número; són la referència a
ple les transformacions per analogia, la seva situació en els mapes que tro- B
VES
en què ha estat la gent en parlar que bareu més endavant i a la correspo- Can Bagué Gallinaire
ha canviat el nom original, que sovint nent graella on apareixen classificats Família Bagué. Eren els propietaris
agafa un caire pejoratiu, com per per carrers, per tal de facilitar-ne la d’una carnisseria on l’oferta principal
exemple: a una casa antigament ano- cerca. També podreu observar que eren gallines.

8

PLECS