Page 9 - Plecs 22. La Principal

d’arreu un notable esforç d’adaptació;
nous instruments, nova manera d’in-
terpretar… i els de La Principal no es
quedaren pas enrere, com és natural.
L’any 1933, el tenora Ferran Rigau
deixà la cobla i passà a La Principal de
la Bisbal; la seva plaça fou ocupada pel
gran instrumentista Josep Coll i Ligo-
ra, provinent de la Cobla Barcelona.
Hi havia anat a contracor i aprofità
l’ocasió per tornar a viure a Cassà,
d’on ja no es mouria.
I arribà l’any 1936. L’esclat de la Guer-
ra Civil comportà la dissolució de les
cobles a Cassà i arreu. S’obria un llarg
parèntesi i no només en el camí de
les nostres cobles orquestres…
La difícil postguerra

Al llarg de la feixuga i dilatadíssima post-
guerra, les cobles cassanenques s’anaren Interpretant damunt la vorera en els difícils anys quaranta
reorganitzant. La Principal reinicià les se- (Procedència:AMCS/ Fons fotogràfic: l’Abans Cassà. Fèlix Horcajo) PLECS
ves activitats l’any 1943 sota la direcció
del cassanenc Joaquim Poll i Beyras.Tan-
mateix, els assajos tenien lloc a casa del
capdavanter de sempre, Enric Gruart, si-
tuada al carrer Marina núm. 43, davant
per davant del passeigVilaret.Per Pasqua
del 1947, ingressà a La Principal
l’excel·lent tenora Josep Mir i Abras, re-
tornat del llarg servei militar de l’època
(4 anys). Durant aquests anys ingressà
també un antic component de la des-
apareguda Unió: el guixolenc Ramon
Cortada. I el 1952, ingressaren Pere i
Francesc Camps, el primer provinent de
La Selvatana. Però fou el jove Francesc -
18 anys- que n’assumí la direcció. No-
més per tres temporades: el fatídic ser-
vei militar l’allunyà de la seva vila adopti-
va (havia nascut a Granollers) i el seu
pare,Pere Camps i Marsans,en fou el di-
rector fins a la jubilació, esdevinguda el
1970. El dia 20 de juny de l’any 1957 a Arbúcies, per Corpus (Cessió de la reproducció: Joaquim Massa)

9