Page 14 - Plecs 22. La Principal

A la imatge de l’esquerra:Josep Aguiló,en el centre de la fila superior,en aquesta imatge realitzada per Fargnoli en els anys vint (Procedència:AMCS)
A la imatge de la dreta: El quart per l’esquerra de la fila inferior és Ramon Rosell. La imatge correspon a l’orquestra Montgrins l’any 1919 a Barcelona
(Procedència: Centenari de la cobla orquestra Montgrins, publicat l’any 1985 per la Diputació de Girona)

Apunt biogràfic d’alguns components de La Principal
Ramon Rossell i Mestres tor de sardanes.Vidreres, la població on locals i sempre l’aconseguia, ja que era
Nasqué a Cassà el 30 de maig de 1894, residí, li ha fet reconeixement col·locant molt bon dominador de tan difícil i es-
a la casa que avui porta el núm. 17 de la una placa a la façana de la casa que fou pectacular instrument com és el cornetí
plaça de la Coma on el seu pare, Carles la seva llar,prop de l’església parroquial. (i posteriorment la trompeta). El conei-
Rossell, tenia un negoci de sabateria. Es- xien, sabien del seu tarannà i l’accepta-
tudià amb Feliu Sans, instrumentista de Josep Aguiló i de Blasco ven tal com era.
tenora i un dels fundadors de La Unió Nat a Tarragona l’11 de juliol de 1888, El trobem a les files de La Principal de
Cassanenca. Segons sembla inicià la seva vingué a terres gironines durant la sego- Cassà durant el viatge a Madrid en el
carrera als onze anys, a la cobla Orfeó na dècada del segle passat. El trobem qual la cobla actuà per primer cop a
Cassanenc i el 1910 el trobem a la for- afincat a Llagostera i posteriorment a la ràdio. Així anà alternant les seves
mació fundacional de La Principal de Cassà i formà part alternativament de participacions en les formacions or-
Cassà. D’aquesta passà a Els Montgrins i les cobles locals,cosa que s’explica si te- questrals cassanenques fins a l’esclat
posteriorment a La Principal de la Bisbal nim en compte el seu tarannà típica- de la Guerra Civil.Traslladà la seva re-
que, per desavinences amb els compa- ment d’artista. Era un magnífic instru- sidència a Llagostera i, finalitzada la
nys, abandonà a mitja temporada 1923- mentista de cornetí; els seus “solos” contesa, desprès d’una època difícil,
1924.Passà a formar part de la cobla Ilu- amb aquest instrument feien forrolla en entrà com a nunci a l’ajuntament lla-
ro, de Mataró,tornà a Els Montgrins i,fi- els concerts i sessions de ball. Però l’or- gosterenc on es jubilà.
nalment s’establí a Vidreres on formà dre i la disciplina regnants en el si d’una Prolífic compositor de sardanes, la se-
part de les cobles La Unió Artística i orquestra no li agradaven massa i així, va producció s’eleva a unes 300 pe-
Amoga fins a la jubilació,esdevinguda l’a- després d’una bona temporada de llogu- ces, una part malauradament perdu-
ny 1958, i on finí els seus dies el 20 de ers, plegava i es dedicava a experimentar da. Jubilat el 1953, traspassà el dia 27
gener de 1971. Ha estat un dels més re- les coses més variades que hom pot de març de 1958, ben segur que sen-
marcables intèrprets de tenora de tots imaginar; quan es trobava curt de diners se imaginar que un carrer de Llagos-
els temps i així mateix notable composi- demanava lloc en alguna de les cobles tera portaria el seu nom.

14

PLECS