Page 8 - Plecs 14. Cassà 1940-1975

Placo de l'Instituta Nocional de loViviendo,col ·Ioeodo obligatòriament o lo (oçono Sobre la porta d'entrada del número 10 dels habitatgesSant Josep
de totes les coses de renda timitodo de l'Estat espanyol. Hi podem veure "el yugo y hi ha encere la placa de numeracióoriginal on es veu la icona de l'Organización
los f1eehos", icona de lo Falange Espanyola del FET y de losJONS. (Aino Santiago) Sindical Españala. (Aina Santiago)

etapa de crisi i es va aturar l'auge d'immigrants d'Aragó i el PaísValen- represàlies polítiques contra els per-
urbanístic i constructiu. cià que venien a viure i treballar a dedors de la guerra van fer que es
Abans de la Guerra Civil espanyola Catalunya. Des d'aquests anys fins produís un moviment general a tot el
el poble de Cassà s'havia eixamplat pràcticament la Guerra Civil la xar- país del camp cap a les ciutats.
pels quatre punts cardinals. Les cases xa urbana de les poblaèions catala- Aquestes famílies buscaven un futur i
s'havien estès cap al sud fins a l'esta- nes va créixer i es va reestructurar. una vida millor. Buscaven un lloc on
ció del carrilet i les vies, per sota de Barcelona es va convertir en una viure i oportunitats per treballar.
la qual només hi havia tres o quatre gran ciutat i d'altres com Girona, Molts homes i dones buscaven, a
cases . Pel nord, el poble estava limi- Manresa o Tarragona, també. Anti- més a més, a causa de motius polí-
tat pel torrent, un afluent de la riera gues pob lacions rurals com Sabadell tics, la seguretat que oferia l'anoni-
Seca, més enllà de l qual nom és hi o Terrassa es van convertir en noves mat de les grans ciutats i que no
havia el barri de la Barceloneta, for- ciutats però altres pob lacions com pod ien trobar als pob les d'origen. Els
mat per unes poq ues cases. Cap a Reus o Tortosa van perdre pob lació. immigrants de la postguerra venien a
l'est, hi havia el barri de l Firal i cap a Durant aquesta època es va produi r Catalunya des de la resta de l'Estat
l'oest, les cases del tram final de la un gran desenvolupament de la espanyol, sob retot de Múrcia iAnda-
carretera de Sant Andreu Salou. indústria, el comerç, la xarxa de lusia. Aquí pod ien troba r feina; els
transports ferroviaris i les carrete- llocs de treba ll eren durs, insegurs i
Immigració durant res.Això va fer que Catalunya esde- mal retribuïts, però les famílies a poc
els anys 50 i 60 vingués urbana i indust rial. La immi- a poc s'establien econòmicament.
gració va tenir un pes determinant A Cassà de la Selva, igual que a
Catalunya sempre ha estat una terra en aquest procés. molts alt res pobles de Catalunya, la
receptora de persones immigrants Els primers moviments migratoris immigració va canviar el tramat
que han ajudat al desenvolupament dintre l'Estat espanyol després de la social i urban ístic del poble . La gran
econòmic i cultural del país. Durant Guerra Civil es començaren a pro- arribada de famílies immigrants es va
el s. XIX es produí un èxode d'im- duir durant els anys 40, malgrat que produir, sobretot, durant els anys 50
migració del camp català cap a les les autoritats franquistes van tancar i 60. La majoria d'aquestes famílies
ciutats industrials, principa lment les fronteres i van restringir els provenien d'Andalusia i Extremadu-
Barcelona. Cap a finals de segle, s'hi moviments de pob lació pel territo ri. ra, i venien a treballar com a mà d'o-
afegirien també grans quant itats La fam, la misèria i sobretot les bra en el sector de la construcció.