Page 17 - Plecs 14. Cassà 1940-1975

També informava que si no hagués El febrer de 1977 ja estaven tots els zones verdes. Es va fer l'any 1978 però
sigut per aquest motiu no les haurien edificis construïts i tots els carrers aquests terrenys ja estaven construïts i
aprovat a causa de la improcedència i asfaltats. Finalment l'Ajuntament va a les zones verdes, s'hi havia instal 'Iat
irregularitats del projecte. La Comissió estar a punt d'acceptar la urbanització un transformador elèctric. L'Ajunta- ini
va advertir a l'Ajuntament que hauria Joan Bosch Plana el 1977 perquè con- ment va informar que si no els cedia els
d'incorporar el sector la Sínia d'en siderava que tenia les condicions míni- terrenys mínims exigits,no acceptarien
Barnésa les properes revisions del pla- mes per poder viure-hi. l'obra per a la venda i es negarien a
nejament urbanístic, i fer front a les L'arquitecte municipal va exigir al pro- pagar les despeses de manteniment que
mancances que presentava el sector. motor que es condicionessin les zones anaven a càrrec dels fons públics muni-
verdes que indicavenal plànol i que fins cipals. El propietari de l'obra creia que la >
Urbanització Joan Bosch llavors no s'havien fet. Com que aques- situació era injusta però veient els pro-
El 1965 es va presentar a l'ajuntament tes obres no es van portar a terme, blemes que aquesta urbanització com-
un projecte de Pla parcial per a urba- l'Ajuntament va ordenar que les"supo- portava, el 1978va cedir gratuïtament a
nitzar els carrers Montseny, travessia sadament" zones verdes havien de pas- l'Ajuntament la propietat de les obres.
del carrer Montseny i carrer del Cani- sar a ser propietat de l'Ajuntament i Finalment l'Ajuntament es va fer càrrec
gó, que va ser aprovat com a tram que l'obra no s'acceptava per a la seva d'acabar les obres.
suburbà intensiu. venda. La corporació municipal argu-
Es va comprometre a realitzar les Urbanització Mas Cubell
obres en tan sols tres mesos, un cop El 24 d'agost de 1966 el propietari
s'hagués aprovat definitivament el pro- d'uns terrenys propers a Cassà va
jecte.Amés,va garantir que perquè les enviar una carta a l'Ajuntament dema-
obres de clavegueram, voreres, xarxa nant que s'aprovés el Pla parcial d'ur-
d'aigua i enllumenat públic es portessin banització d'aquesta zona. Ell posseïa
a terme i d'una manera ràpida, ja les una propietat en aquesta zona i volia
construiria la seva empresa. Tot i les construir una urbanització que anome-
seves promeses, les obres no es van naria Mas Cubell. Manifestava que es
portar a terme tan ràpidament. veia obligat a demanar el permís a l'al-
L'any 1969, l'obra ja estava construïda calde de Cassà perquè les seves terres
parcialment i l'Ajuntament va decidir estaven ubicades dins aquest terme
en el Ple municipal que ratificaven l'a- municipal, al veïnat de Serinyà. Amb
provació del projecte.A canvi,s'havien aquesta petició anava inclòs el projecte
de portar a terme les obres d'urbanit- de la urbanització que volia construir
zació, especialment les de l'encintat de dissenyat per l'arquitecte Narcís Negre
voreres, sanejament, il -luminaci ó Situació de la urbanització jaan Basch (AMeS) i Tibau i li demanava l'autorització
pública i pavimentació dels carrers. necessària per comen-çar les obres. El
El 1971 l'alcalde Josep Mestras i Sors mentava que una cosa era acceptar una 30 d'agost es va decidir,per unanimitat
va enviar una carta al promotor dient urbanització i una altra acceptar-la sen- en un Ple de l'Ajuntament, aprovar-lo
que encara faltaven molts equipaments se les exigències necessàries. L'Ajunta- inicialment com a "ciutat jardí semiin-
a l'obra com l'aigua o la llum, i que si ment va demanar 100.000 pessetes al tensiu" i sotmetre'l a exposició pública
no els portava a terme abans d'un any, promotor per seguir amb els treballs durant un mes. Abans, però, el van
hauria de pagar 300.000 pessetes a l'A- inacabats i finalment van acceptar la publicar al Boletín Oficial de la Provín-
juntament i que ja se n'encarregarien urbanització.A més, l'any 1976 l'Ajunta- cia i el van penjar al quadre d'informa-
ells.Tot i això,el propietari de l'obra no ment va exigir al promotor de l'obra ció de l'Ajuntament, tal com marcava la
va construir la lnstallaci ó de l'enllu- que en finalitzar-se les obres d'urbanit- llei sobre el Régimen del Suelo y Orde-
menat públic als carrers Xavier Carbó zació, hauria de cedir uns terrenys nación Urbana del 12 de maigde 1956.
i Montsenyfins al 1974. mínims, entre els quals es trobaven El febrer de 1967 l'arquitecte Negre i