Page 17 - Plecs 11. Una guia per al mon iber

PLECS JOVES JUNY 05 PAG IND.qxd 18/7/05 07:35 Página 17
que van influenciar els ibers per Les parets estaven folrades d’un com a gra de reserva, ja que el d’ús
començar a utilitzar les monedes. I revestiment d’argila amb la finalitat quotidià es guardava en graners o en
també podem trobar monedes indí- de protegir el gra de la humitat a gerres i recipients de ceràmica.
genes, fetes pels mateixos ibers. llarg termini.
Què hi podem trobar?
Les monedes pròpies
Per a què servien? Després de treure el gra que conser-
A partir del 218 aC es comencen a vava, la sitja quedava buida i la feien
encunyar a les seques les monedes Les sitges servien per emmagatze- servir com a dipòsit d’escombraries,
ibèriques.Aquestes eren una imitació mar els cereals. Eren una estructura on llençaven vasos trencats, runa, JOVES
de la moneda grega. A part d’aque- per conservar els productes. Però el rebuigs de forja, cendres, restes de
stes, les primeres monedes pròpia- gra que es guardava a les sitges no menjar (ossos, llavors)…
ment ibèriques estaven fetes de era el d’ús quotidià, sinó que era el
bronze, amb una llegenda escrita que estava destinat a ser utilitzat Tot aquest material és molt repre-
sentatiu per als arqueòlegs ja que
amb caràcters ibèrics, i seguien el
patró romà: es valoraven segons el
metall amb què s’encunyaven, el seu
pes i el poder polític de l’estat que en
protegia la seva emissió.
Algunes de les seques més rellevants
van ser: Kese (Tarragona), Untikesken
(indígenes de l’Empordà) i Ildirda PLECS
(Lleida).
Les monedes estrangeres
Durant l’època ibèrica, les úniques
monedes estrangeres que podem
trobar són les feniciopúniques i
les gregues. La moneda grega
anomenada dracma portava gravat el
símbol del cavall alat.Aquestes es van
estendre per tot el territori del lle-
vant i el sud-est peninsular.
Les sitges
Què és una sitja?

Una sitja és una fossa excavada en el
subsòl.Té forma de campana o d’am-
polla i una boca superior més estre-
ta que el cos de l’estructura, perquè
en tancar-la sigui hermètica. La pro- Construcció i utilització d’una sitja (Dibuix:Antoni Riera, reproduït de Cassà de la Selva
funditat pot ser d’un a tres metres. i els seus orígens, Cassà de la Selva, 1998)
17