Page 11 - Plecs 11. Una guia per al mon iber

PLECS JOVES JUNY 05 PAG IND.qxd 18/7/05 07:35 Página 11
cara interior i aquest sistema servia Estaven fabricades seguint un model paret de tàpia o de tova, o sigui de
per rejuntar. El fang, però, també (40 x 20 x 10 cm). Eren una barreja fang.
s’usava en forma de tapial o paret, d’argila, sorra, aigua i palla posada a Els sòls acostumaven a ser de terra
que gràcies a l’arrebossat adquiria l’interior d’un motlle i quan el bloc ja batuda, encara que alguns eren fets
impermeabilitat. era format es treia. Després s’asse- de lloses planes.
caven al sol i finalment s’utilitzaven
La fusta era un dels materials més
usats en la construcció de les estruc- per construir els murs, unint-los amb Les teulades de les cases s’emblan-
argila líquida.
quinaven per facilitar l’escolament de
tures domèstiques. No solament se’n
feien bigues per als sostres, sinó El procés per fer la tàpia comporta- l’aigua de pluja. També hi havia uns JOVES
suports o pilars que, normalment a
també pilars per sostenir les bigues i va més feina (1).El motlle era un gran
les parets. I la coberta de la casa es calaix que es posava sobre els murs. la zona de la llar, en el centre de la sala
principal, aguantaven les bigues de la
podia fer dels elements vegetals més A l’interior s’introduïa una barreja
abundants de la zona, com per exem- d’argila, sorra i pedres que es trepit- coberta.
ple, canyes, vímet, bruc, etc. java fins que es formava una massa Les portes són difícils de situar, ja que
sòlida i dura. Després es retiraven els gairebé totes les parets dels poblats
Quines tècniques de con- taulons i el procés es repetia fins que que s’han descobert es troben a nivell
strucció utilitzaven?
el mur tenia l’alçada desitjada. Els dels fonaments. Però en els casos
Les cases construïdes una al costat murs de tova o tàpia s’emblan- coneguts, la porta normalment sol
de l’altra i amb les parets mitgeres quinaven (3) amb argila líquida o calç estar desplaçada cap a un extrem de la
formaven el sistema arquitectònic per tal d’impermeabilitzar-los i aug- façana per poder aprofitar millor l’espai
dels poblats ibèrics. La construcció mentar l’efecte lluminós a l’interior del vestíbul.Tot i que no s’ha conservat PLECS
era una tasca que una part de la de la casa.A vegades, les parets de les cap d’aquestes portes, se suposa que
població desenvolupava conjunta- cases es decoraven amb motius lin- podrien estar partides per la meitat en
ment mitjançant un sistema de tre- eals. horitzontal, per poder obtenir llum
ball no compensat econòmicament. encara que la porta estigués tancada.
Les teulades de les cases eren
Les cases tenien els fonaments planes o lleugerament inclinades cap Les claus, panys i forrellats van ser
introduïts pels romans, o sigui que els
fets de pedra (4). Aquests estaven a un costat per facilitar que l’aigua de
col·locats sobre el terreny o sobre pluja no hi quedés embassada a ibers asseguraven les portes des de din-
tre amb tanques i barres de fusta.
la roca per millorar la solidesa de la sobre. Damunt d’unes bigues de
construcció. Per construir els fona- fusta es col·locava una teulada Quins espais i infraestructures
ments es feia servir la tècnica de la feta de fusta, branques, canyes comuns tenien?
pedra seca, que consistia a utilitzar la i matèria vegetal, que era Els espais i les infraestructures que
pedra, tallada en blocs regulars, unir- recoberta amb argila per
la amb argila i introduir petits tas- impermeabi-litzar-la (2). (Fig. 3) tenien en comú els ibers eren les
muralles, els carrers, les sitges, els
cons de pedra en els espais entre els
blocs. La part superior dels Parets, sòls , sostres i portes temples, les cisternes, els camins, els
cementiris…
murs es construïa amb toves o Un element molt característic de la
tàpia, que eren uns blocs casa ibèrica era la presència d’un sòcol Els temples
d’argila. fet de pedra seca, d’uns quaranta o Les pràctiques religioses formaven
cinquanta centímetres d’alçada, que
La tova era utilitzada en les con- tenia la finalitat d’evitar la humitat a la part dels rituals de relació social.
struccions del nord-est peninsular. S’han trobat tres tipus de recintes en
11