Page 81 - Programa Festa Major 1970_2 - Ajuntament de Cassà
P. 81

Cassà;







            no Caçà







               Si el nom fos un derivat de cacera o de caçador. seria la cosa més
            elemental saber per mitjà de les regles ortogràfiques. que caldria es-
            criure'l amb ç (dita ce trencada o cedtllal. però no hi té, ni hi ha tingut
            mai cap mena de relació.
               De molts anys ençà que es va imposar una -retorma .. arbitrària,
            pel proced iment, com veurem més endavant. Per tal d'esvandir dubtes,
            uns quants hem vingut orientant i insistint en periòdics com és ara
            -Tele;estel.., - Presencta.., . Recull .., -Serra d'Or..... en defensa de l'ort -
            gen del nom i del dret al nom que té tota persona o població. segons
            [es lleis establertes. Cal escriure , ara j sempre amb la mateixa con-
            tinuïtat que ho fem; CASSA. així, amb les dues esses, i jamai Caçà
            amb ce trencada, ja que res fonamental ho recolza .
               Hi ha hagut aprofundits estudis de tota mena de documen ts , ja
            sigui procedents d'arxius, comunicats oficials I particulars, o en els
            tractes de compra-vendes, investigacions dutes a terme per acreditats
            historiadors, gramàtics, filòlegs. demostrant abastament en no pocs
            articles en la premsa i, en llibres (tres que s'acaben d'editar), que no
            té res a veure amb el caçador, malgrat que en l'actual Escut de Cassà
            s'hi plantifiqués barroerament i amb la més completa ignorància his-
            tòrica, el flamant caçador amb escopeta de perdigons, escut que apa-
            reix per primera vegada en el 1858, quan del poble de Cassà ja se'n
            parla en els segles IXè i Xe... quan encara ten ien de passar cinc-cents
            anys! en aparèixer les primeres armes de foc, en el 1338, en les que
                                                                      .
            als començaments es servien de la - pedra toçuera -. i que degut a t'es- ,
   76   77   78   79   80   81   82   83   84   85   86