Page 111 - Programa Festa Major 1970_2 - Ajuntament de Cassà

reclamava Ja seva mare o algun de nosaltres per a fer-li com-
panyia o moixar-lo.
¿Qui podia imaginar el per què el peixaven tant bé? Està
dar que els meus pares tenien ben calculat que l'acte s'es-
devingués lluny de la nostra presència, però" , els fallà, Ja
tenien ben calculat dir-nos que uns amics de pagès sc l'havien
endut perquè necessitava altra mena de llet, o altre motiu
més o menys justificat de llunyan ia ; en fi, qualsevol manera
que, amb una mica d'enginy, es pot convèncer unes criatu-
res" . i, així passaria un temps, però...
...En entrar sobtadament a casa, vaig oir un cri t ofegat i
engargussat de cabrit, i, sense que ningú no em pogués barrar
el pas, vaig acudir espantat a l'eixida ,,. Mireu, fa tan ts d'anys
que l'acte em quedà tan clavat, que en servo l'ombra fatídica
del record, El qui llavors féu un crit esgarrifós vaig ésser jo!
Un home havia lligat les quatre potes del meu cabrit i, amb
un ganivet, li acabava de travessar el coll, d'on la sang li bro-
llava a glopades, Es una de les escenes de la meva vida que
més m'ha frepat. Més tard cm reco rdaven que, en el meu re-
duït llenguatge, vaig maleir l'home que em matava l'amic, la
meva joguina viva i més preuada,
Era la vigília de la Festa Major, i per això el mataven , Una
Festa ( ?) sagnant i de llàgrimes; un desconhort que no es
minvà ni amb moixaines, ni precs, ni raonaments, ni fires,
ni cavallets.e. La meva germana i jo no en volguérem men jar
costelles i, durant els dies de la Festa Major, cada vegada que
entràvem a casa, an àvem mig d'esma a la cort del cabrit.. . i,
allà, ploràvem.
L'acte del que mig se'n burlà l'escorxador davant del meu
sentiment quan acabava de matar el cabrit, i que només em
parlava de les bones costelles, sense donar importància al meu
sentiment, em fib là tan endins, que durant molts d'anys m'es--
garrifava en solament pensar-hi. Sentí una paüra estranya
vers el qui per mi fou un veritable botxí, que cm degollà el
meu company de joc. Quan el trobava pels carrers de la vila
l'assenyalava amb el dit i deia als meus amics:
-Mireu ; va ésser aquest home qui em matà el cabrit.
Havia conegut i estimat el fidel animal, i, també vaig co-
nèixer la crue lta t de l'home ; però llavors era molt petit encara
per saber-ho bé. Ja tindria temps i ocasió en la vida per a
jutjar-ne els actes.
En el decurs dels anys he recomanat sempre que les cria-
tures no tenen de presenciar mai, la matança de pollas tres,
conills, xais o cabrits, per Festa Major que sigui. La prepara-
ció d'aquesta mena de Olbons àpats » no tenen compa ració amb
el dany moral que pot fer-sc a una criatura ,

M . TOLOSÀ S URRQCA