Page 107 - Programa Festa Major 1970_2 - Ajuntament de Cassà
P. 107
Records de la infantesa
El meu cabrit de
la Festa Major
Teníem un cabridet de pèl ros qu e, tocat pel sol agafava un
to llust rós, de moble vcmissat de nou. Havia nascut a casa,
i. amb la meva germana, que tenia tres anys més que jo, ens
l'estimàvem a desdir.
La mare, amb la intenció més bona, i am b la dèria de
donar-nos el millor, comprà una cabra per a tenir la seguretat
de la sanitos a llet que li munyia. 1, no és que no hi haguessin
inconveni ents, puix tingueren d'improvisa r una quadra de re-
duïdes dimensions, fer-li un estable, proveir-la de menjar ade-
quat, especialment del que ens semblava que se'n llepava més
els morros ; per exemple, a la temporada, les tavelles de faves
i pèsols. L'inconvenient més gros es presentava per anar-la a
engegar al bosc veí, per cert ni a tres minuts de les darreres
cases d'aquell indret del poble, perquè el cas era que teníem
de pa ssar-la per la botiga, de pressa i corrents, per a no donar
temps a què hi deixés rastre del seu pas. A bosc , no l'aguantava
mai sol per la corda, doncs una vegada que m'hi vaig arriscar,
se li acudí fer un bot, ocasion ant-me una caigada des de pe-
tita alçària, però la suficient per entomar-me'n amb pregona
banya al front.
I, de la cabra, en naixé el cabrit ; aquell de fil daurat de
panotxa. Pobret ; tremolava en fredorit i, quan mamava ba r-
roer, se li vessava la llet per les comissures de les genives
esdentegades. En pocs dies creixé d'allò més, i ens coneixia tot
ple. La meva germana se'l posava a la falda i ci bressava com
si fos una nina; i, jo , amb el braç li feia nansa al coll, i cami-
nàvem junts com si fos un cavallet de cartó de plena vida.
Com no podíem estima r-lo?
Les setmanes es succeïren; anà cre ixent, creixent. .. Men-
java força, i si abans era solament un joguet, ara, a poc a poc,
s'havia convertit en amic inseparable. Encara no ens oïa en
arribar de l'Escola , belava amb la cantarella característica dels
anyells i cabrits. D'altres vegades era un plan y enyoradís que