Page 107 - Programa Festa Major 1970_2 - Ajuntament de Cassà
P. 107

Records de la infantesa




                         El meu cabrit de



                        la Festa Major






                Teníem un cabridet de pèl ros qu e, tocat pel sol agafava un
             to llust rós, de moble vcmissat de nou. Havia nascut a casa,
            i. amb la meva germana, que tenia tres anys més que jo, ens
            l'estimàvem a desdir.
                La mare, amb la intenció més bona, i am b la dèria de
            donar-nos el millor, comprà una cabra per a tenir la seguretat
            de la sanitos a llet que li munyia. 1, no és que no hi haguessin
            inconveni ents, puix tingueren d'improvisa r una quadra de re-
            duïdes dimensions, fer-li un estable, proveir-la de menjar ade-
            quat, especialment del que ens semblava que se'n llepava més
            els morros ; per exemple, a la temporada, les tavelles de faves
            i pèsols. L'inconvenient més gros es presentava per anar-la a
            engegar al bosc veí, per cert ni a tres minuts de les darreres
            cases d'aquell indret del poble, perquè el cas era que teníem
            de pa ssar-la per la botiga, de pressa i corrents, per a no donar
            temps a què hi deixés rastre del seu pas. A bosc , no l'aguantava
            mai sol per la corda, doncs una vegada que m'hi vaig arriscar,
            se li acudí fer un bot, ocasion ant-me una caigada des de pe-
             tita alçària, però la suficient per entomar-me'n amb pregona
            banya al front.
                I, de la cabra, en naixé el cabrit ; aquell de fil daurat de
            panotxa. Pobret ; tremolava en fredorit i, quan mamava ba r-
            roer, se li vessava la llet per les comissures de les genives
            esdentegades. En pocs dies creixé d'allò més, i ens coneixia tot
            ple. La meva germana se'l posava a la falda i ci bressava com
            si fos una nina; i, jo , amb el braç li feia nansa al coll, i cami-
            nàvem junts com si fos un cavallet de cartó de plena vida.
            Com no podíem estima r-lo?
                Les setmanes es succeïren; anà cre ixent, creixent. .. Men-
            java força, i si abans era solament un joguet, ara, a poc a poc,
            s'havia convertit en amic inseparable. Encara no ens oïa en
            arribar de l'Escola , belava amb la cantarella característica dels
            anyells i cabrits. D'altres vegades era un plan y enyoradís que
   102   103   104   105   106   107   108   109   110   111   112