Page 51 - Programa Festa Major 1969 - Ajuntament de Cassà

després de l'execució de la primera peça del repertori. La seac-
na es tractava, segons els programes espargits dies abans ent re
els socis, d'uns passatges de lluïment del saxo, cosa que està
clar, ja sabia el Tiet, que ocupava el primer rengle de més prop
del s músics, i, amb la mà havia saludat dissimuladament, un
parell de vegades al solista, però aquest fitant-lc de reüll, no
se'n fiava del tot. S'enfoc à, la segona peça i, en el paroxisme
de les refinades fi lig ranes, en les que el del saxo s'enfi lava i
engall ia a tot vent, ai las!, vingué el més sorollós daltabaix: El
Tiet, dissimu ladament, li féu una petita acció amb el dit, i, en
mirar-lo, tot s'esdevingué en un segon: el Tiet obrí la mà, li en-
senyà una lli mona i li clavà mossegada escorrent-se el suc per
les comissures dels llavis... La impressió fou tant violent que
el músic fou envaït per tal esgarr if ança, que les barres li que-
daren anquilosades, perdé el buf i sorgi una mena de crit com
el de l'ànec que sobtadament l'engrapen pel coll mig escanyant-
lo. Fou una mena d'esglai que es produí entre els concurrents
per Inesperat I Incomprens ible. Està clar, l'o rquest ra parà de
cop, mentre tranquiHament , i sense presses, el Tiet anava assa-
borint l'espremuda llimona..

El director de l'orquestra li digué que fes el favor d'anar-se'n :
que el del saxo no podia soportar les llimones...

- Ep! - feu el Tiet -; sóc soci. i ni vós, ni la Junta no po-
deu privar-me de fer post res... sense tacar a ningú. Si aquest
del saxo vol ajudar-rne. n'hi donaré la meitat i enlles ti rem més
aviat. Efect ivament, el Tiet no es féu pregar i aviat enllestí, i
continuà el conc ert, sense ni que per casualitat el del saxo se'l
tornés a mirar en tota la nit.

El murri del Tiet s'havia venjat fent post res.

M. TOLOSA I SURROCA

•

L