Page 49 - Programa Festa Major 1969 - Ajuntament de Cassà
P. 49

callat de cortines, el feia invisible de part de fora . Està clar, Ge-
                 gut a l'o mbra que amagava el tercer, rebé la solemne çarrotac'a
                 l'infeliç que ocupava el quart lloc .
                 LA MOSSEGADA
                    Altre cas es repeteix entre un músic i un ballador, però do
                 resu ltats ben diferents, i, més divertits:

                    El . Tiet » era el nom que haviem donat a l'autor de la següent
                 facècia. Alt, ben plantat i forçut a carta cabal, no s'hauria rendit
                 fàcilment a les males: per altra banda era força manejable i res.
                 pectuós. De temperament lliure i sense traves no admetia im-
                 posicions de ningú. Astut com una guilla i, si es donava el cas,
                 to rnava tres cops per un, si era provocat i tenia, naturalment, raó.

                    La sala de ball d'una societat de la perifèria barcelonina on
                 es celeb rava la Festa Major de la barriada , es trobava plena de
                 gom a gom. El nostre - hero¡- . molt galant , mudat i respec tuós
                 emb la parella , dansava força engrescat. Abans , hi havia el cos-
                 tum que de vegades , en acabar un ball, si els concurrents aplau-
                 dien entusiasmats, l'orquestra solia repetir-lo, cosa que no etc
                 vingué bé aquella vegada, malgrat que el Tiet amb les SeVl :3
                 manesses acostumades a remenar grans pesos, repicaven com
                 martellades, i, no res. Trobant-se ran dels músics els preqà. pe:'
                 favor, que repetissin el ballable, doncs tenia un compromís ..
                 Tot fou endebades , oposant-s 'hi aferrissadament el del oaxo. r;
                 qui pregà que II fes aquell favor, però no hi hagué maneres, i, a
                 més a més, l'engegà a passeig amb no massa bones aCC:0f13.
                 Només mancava això! llavors:

                    - Escolta <maco>. demà no tocaràs quan voldràs -  li digué
                 el Tiet.
                    - Que em pegaràs , potser .. ? -  sornejà el músic.
                    - Per qui m'has pres, noi? No fas la teva voluntat". doncc.
                 jo, demà faré la meva: i, en paus.
                    Pel magí del Tiet passà la llampada en recordar la part flac a
                 que tenia l'instrumentista i que l'endemà posaria en pràctica ,
                    I així fou. Abans del ball es celebrava concert en el saló-cafè.
                 Com que l'orquestra s'ho valia hi hagué molts d'aplaudirnenta
                                                                                •
   44   45   46   47   48   49   50   51   52   53   54