Page 107 - Programa Festa Major 1969 - Ajuntament de Cassà
P. 107

•

               ocupat, però a l'art-iber-hi elles, els ocupants s'alcen. Llúc ia es mira
              una dona d'aquelles amb certa insistència, doncs ha notat que s'alçava
              de mala gana.
                 -Hauries preferit que m'hagués quedat a dormir, oi? -  es pregun-
              ta interiorment -, Doncs, fes-te la guitza!
                 I s'acomoda en la cadira que li han deixat buida.
                 - Estarem bé aquí, veritat mare? -  li pregunta la seva filla tot
              acomodant-se també i llençant un sospir de satisfacció .
                 L'àvia Llúcia mou el cap afirmativament. Des d'allà on són es dl-
              vlsa bé tota la sala . Però ella està segura de que passar una nit d'avor-
              riment. Li requen les hores que perder de dormir.. Però s'arronça d'es-
              patlles i deixa que transcor ri l'estona .
                 El ball torna a agafar arrancada. Una música eixordant remou a les
              parelles que dansen, cadascú de la manera que li sembla, que pot o
              que sap. Lo modern té això : que tothom pot fer el que li plau ... i sem-
              pre queda bé.
                 Per entre aquell brogit, l'àvia Llúcia ha vist passar alguna parella,
              poques, que ballen encara amb l'estil d'abans. Clar que ja no són tam-
              poc de la primera volada, però estilitzen una època que cap dels abs-
              tractes balladors d'avui coneix.
                 - Antiquats com jo -  mormola.
                 I somri u.
                 Però de sobte es corglaça. Davant seu mateix, una parella de joves,
              ell i ella , esperrucats, suats i sorollosament riallers, s'han deturat i
              ella els contempla. Fumen tots dos molt americanitzats. I el més xo-
              cant és que opten unes poses molt poc prudents. Ell es repenja del
              coll de la noia i de tant en tant, si no li enganya la vista a l'àvia, es
              petonegen davant tothom, millor dit, ignorant que hi hagi algú .
                 Gira el cap. Ara sí que comprèn que és antiquada, doncs ningú dóna
              importancia als quefers dels dos marrecs. Com una punxada sent el
              recel d'una inqu ietud.
                 - I la nena? -  pregunta.
                 - Deu córrer per aquí. .. -  fa la seva filia sense donar-hi massa im-
              portància.
                 L'àvia Llúcia no està conforme. la nena té només setze anys i se
              li dóna massa llibertat... No eria més prudent que hagués fet acte de
              presència?
                 La nena es presenta cap a la matinada. Talment es diria que ve de
   102   103   104   105   106   107   108   109   110   111   112