Page 103 - Programa Festa Major 1969 - Ajuntament de Cassà

ballar·ne cap, una vegada s'han adonat que tu hi ere s . Pots sentir-te
satisfeta, flita meva. No ho estàs, de contenta?
lIucieta es mi ra la seva mare. Ha de dissimular un pet it sanglot.
- Oh, si, mamà..
I amaga el rostre er, el braç de la seva mare , perquè ell a no es doni
compte de la seva tristesa .
Antònia continua el cami, somr ient comp lagud a, No sospita la pe-
tita tragèdia que opri meix el cor de la sev a fil la J per això creu que
si lIucieta amaga el rostre d'aquella manera és perquè deu sentir-fe
confos a, però senzill ament feliç,
Jaume, unes passes endavant. no presta atenció a una ni a l'altra .
Va caragolant una cigarreta i a ben segur que pens a en el sopar que
l'espera. extra ordinari de f esta major.
l 'àvia llúcia es remou en la butaca on està assen tada I canvia ten-
tament de posició. Amb el revés de la mà s'eixuga una llàgrima. Són
tan vius els seus records.. ,
Després, poc a poc tergiversa l'expressió apenada del seu rostre
erruqat i dóna pes a un somriure mo lt ínti m. Si, aquell noi va ésser
per ell a amb els dies ... I s'amo ixa recordant co m feren amistat, com
varen començar a esumar-se.c.
Mig se'n riu encara reco rdant com transcorregueren els dies en
què cadascú es cercava i no es deien res del que sentien... Tots dos
s'estimaven però ningú gosava dir-s'he . Però era tant el seu amor que
tothom els hi coneix ia.
I recorda també aquell dia que ell es mos trà atrevi t, molt atrevit.
Aprofitant que ell a est ava distreta li va fer un pet ó a ta gal ta...
Llucie ta va quedar com esglaiada. La seva reacci ó és d'entadarnenr.
però no pot pas ext ertontzar-no. Opta per abaixar els ulls I fer una
protesta.
- Això no està bé, Albe rt.. .
Albert ha quedat tam bé com torbat després del seu atreviment. Es
mira uucrete. Li sap greu ara et seu escl at I tem que ella no se'l per-
doni.
- PErò si que el vaig perdonar... - mormola l'àvia llúcia.
En et ect e. ho féu perquè ella sabia que Albert no hi tornar ia més .
Si algú els hagués vi st !...
No era ja prou que el dei xés penar-ta de la mà pel carrer just quan

•