Page 46 - Programa Festa Major 1933_Horitzo - Ajuntament de Cassà

PIRENENQUES

AI ci 111"I ,Ie L" ;\I\'"ra
~~a i", ()ee ll~ hi han fet s o s n ru s ,
1\ 1 florir I" ~\i llc"t ern ,
[)'l1l) lirii, la t':I de l'llt'l'a,
tot l'''"I':I¡, al11 \' 1",11" I)ill-pi,,",
Ju alla\'o r, ,Ie l'alt r" !>"nc/a
,I,>P irill"l ' "a'I1l'II" t
Passeig Vilarel t' :';(..'0 It arl~ Ia l'o l'raIIlI a
<1u" "er" h ,'lla :\uirnaU "
Iwl I11 l''' cor " " .niitul.
1\ ,1 n u -u l'o r <I"" ha kl11l" t' ,," yo ra
~\""l11 a " " ¡L II><'ra! r/lli scrves
\
podia haver [et amb el valor d'aquesta indústria. Em s'esgola. A tots els que se'n nodreixen inte ressa per ('0111 joi " rl" e ,,1 "or et l, lora,
manquen da des concretes, però de pensam en t associeu tant evitar-ho . I no ha de creure's ningú qu e interessa 1)(·11:; can lor:; ll 'u na t en o ra
a la po tènci a representativa de la indústria actual ací, més als mancats de reserves per afron tar la crisi, no,
o lo t"¡-\ ljt· IH ) Kl' :l Il t"K 11l·rht>:-\.
dues terceres pa rts de la po tència represen tativa de la perquè prou avui dia l'ex periència ensenya a què con-
se rv es t"l11b'·, ntrl'\,i,ln,
mateixa indústria establerta la als quatre cantons d ueix un estat pregon de misèria. Als pa tro ns, als pro-
,
del món . Aquest és el mal pitjor, perquè aquest mal ja pietaris i als obrers, pertoca l'obra de collaboraci ó per nrro alrnnt to t, ,·1 I",rill"
no té remei. Es impossible, o molt difícil retenir int e- a remeiar la situació actual. I tots des del punt de vista Ulla 1>:11·1" IlI'"'' i arc/i,1a
purament econòmic situar-se en un mateix pla. Això
gralment una font autòctona de riquesa, però, -qui no fruit del m eu co r. i t', :; la vida
està convençut que amb actuació més assenyada, bo na qu e ha de semblar pa radoxa, és al meu entend re una q u e al"l1a rn to t, el" m e us filk
base primordial. En tant cadascú obri pel seu costat es
part d'ella milloraria encara la nostra economia? Amb A I ('illl"I ,I(' La A lI)('ra
parlarà de crisi. És d ifícil? Evidentment. Potser per ai-
tot res no hi ha a fer ja sobre aquest pu nt. Procurem
xò no s'ha fet mai, i som on som. . Abans, i gairebé )~;¡ i :{ oee ll:; lli han fel 80:; n i us.
doncs, no perdr e el qu e ens resta encara. I és cert qu e
també ara, dintre d 'un país les q üestíons públiqu es ;-\I Ilor ir la l\ilH""ter"
aquest darrer temps alguna cosa s'ha Jet per adobar-
s'han mesurat en importància per la repercussió que ol11pliri, la F)ril11" \'er,,
ho. ' Les realitats econò miques dels nostres dies ens
tenen, di ntre aquelles corpo racions on es mou la polí -
ensenye n ben clar q ue la riquesa és un fet de collabo- tica amb representació de càrrecs. I aq uesta influència, tot l'e' l)ai ,Ie (' :llit, ie, tiu"
ració, frui t d'una obra de conjunt. Ningú no es po t no sempre està en relació amb la importància efectiva l "It,'a I)ril11" \'er,, hl'rll,o"a
desi n teressar d'aq uesta ob ra; sóta pena de paga r-ne ell de la q üestió plantejada . No es tracta, però, de falsejar florillt fI" r, per l o l arreu
mateix les conseq üències. Hi ha tal interdependència les en el cas de la indústria suro-tapera. Mostrant la vindrà f~l~ n l i l i ()q~lI l1():;a
entre tots els facto rs de reali tzació, que la inh ibició reali tat ex istent n'hi ha prou. I són quaranta o cin-
a es bo rrar la r"dla "l'rossa
d 'un d' ells provoca immediatame nt una marxa anormal quan ta mil person es les que directament en pate ixen.
,¡"I ('an te ll" t I")¡rill'·u.
del sistema i per tant una min va de riq uesa. Una crisi Amb tanta gent, quina veu més puixan t podria
d 'una indústria és una fon t de béns econ òmics que resson ar! F., I< O ORA T U N W