Page 45 - Programa Festa Major 1933_Horitzo - Ajuntament de Cassà

Roured a de Can Soca l

La «crisi» de P arlar de la indústria suro-tapera i no pa rlar de cat nacion al", i obrers entre dilluns i dilluns, en tre
crisi fóra com si (per cercar una comparança
berenada i pesq uera¡ tot contemplant aquell cel blau
local ) parléssim de les Gavarres sense recor -
tan bell que tenim i aq uells boscos i aquells camps
• Tot cercant docume nts
dar-nos dels {( focs I), ufanosos, amb perdius q ue es dei xen perdiguejar i
que es relacio nessin amb la indústria en qüestió, he guatlles que es dei xen empaitar, han fet això: han di-
la indústria trobat , a la Biblio teca de Catalunya, un bo n plec d'o- rimit la qüestió ent re ells, per tal de veure qui en tenia
puscles, fascicles i llib res que hi fan reJerència. I ni un
la culpa. I gairebé mai cap d'ells no l'ha volguda. -Per
d'e lls deixa de dedicar uns mots a la «crisi». La indús- què tenir-Iaê- Q ue no hi ha via un govern encarrega t
tria passa crisi! Si no recordo malament hi ha un llibr et
suro-tapera d 'Aureli Campmany, editat a principis de segle, q ue de vetllar pels interessos sagrats dels ciutadans? Doncs
no era pas cosa de discut ir-ho molt. Es veia ben bé
dedica tot el tex t a estudiar, classificar i da tar les crisis
q ue la culpa la tenia el govern. I en aquells temps, en
de la indústria surera. ¡ n'hi ha ja des dels primers que a Espanya la polí tica era un catau d'administra-
temps en qu è a la comarca es van Jer taps, Hi ha hagu t do rs que administraven tan perfectament la «vinya»¡ i
per M. S. doncs, crisi perma nent segons la veu cantant de la his- els governs fun cionaven d 'u na manera tan normal en
tòria . Ara, que amb aq uestes coses sol passar allò del l'art de deixar administrar una estona a cada u, els
pastor que crida: {( el llop " «el llop I) tot enganyant els culpables de la crisi tapera, a Madrid (si n'era de llun y)
companys, que se l'escoltaran com qui sent ploure, es succeïen sense pro testar per res de la imputació de
quan el llop hi anirà de ,veritat. I és lamentable, és Iris- culpabilitat que des de la nostra comarca se'ls feia. Al-
tissim, perquè bé és cert que la indústria ha passat mo- tra feina tenien. -Els taps? Però si ells es creien que sor-
ments de crisi veritable i gravíssims com l'actual. • tien de l'arbre, com les cireres, o com les pomes. •
Genera lment quan algú es plany d' una sor t o d 'una Mentrestant una gran riquesa, ben pròpia, ben catala-
desgràcia es sol buscar un culpable. Hi ha d 'haver qui na, amb arrels naturals a la nostra coma rca, anava es-
es carregui 'amb el farde ll neg ríssim de pecador. D'a- llanguint-se. Perq uè cal en tendre-ho bé, el progrés q ue
q uesta manera I a la nostra comarca s'ha passat un amb cent an ys ha fel la indústria hem de considerar-lo
terç de segle : cercan t qui en tenia la culpa I propieta- com un a regressió si tenim en compte els factors natu-
ris de suredes, patrons expor tadors, i patro ns de «mer- rals que la nodrien. No dic do blat, sinÓ triplicat , es