Page 32 - Programa Festa Major 1933_Horitzo - Ajuntament de Cassà

Feliu restaven jun ts en una mateixa parada ; tremolaven Titella, I amb aire de satisfacció, acabà: -Veniu a veuré
com fulles d'arbre; tenien la imaginació torbada per la les feres, qu e ja cap mal us poden fer, pobretes! • Es
ferocitat del «jabalí». • De promte uns lladr ucs dels dirigiren a l'indret on reposaven tots els tapers de la
gossos ens commogué, Era el toc d'atenció, havien colla. Allí restav en morts tres bonics exemplars de sen-
sentit el rastre del senglar i corrien depressa al seu glars: un de gros i do s de tendres del taman y d'un xa i.
darrera. Tot segui t apa regué la fera seguida d'una ra- Una gran alegria regnava arre u; els tapers cantaven i
mada de porcells tend rois que passaven brunzents bevien; els gossos remenaven la cua i fins els senyo-
salta nt les mates i d irigint-se vers la para da dels senyo- rets de Sant Feliu ja menys esgrogu eïts s'a trevien a
rets de Sant Feliu , • ¡Ah nois ! quan s'adonaren que palpa r els senglars tot mirant aquells caixals que ha-
venia el «ja bal¡ ». Llencen l'escopeta i cames ajud eu-me, vien somiat dint re les seves cuixes. • Fins aquest
Corri en com el llamp, Ja es veien sóta els urpiots del punt vaig recorda r la narració del taper. Entu siasmat
Ca rrer Emili Coste lor
senglar i caixalejats per la seva dentadu ra, Cansats de amb aquests pensaments havia arribat tot passejan t al
tan córrer, s'enfilaren a un suro obse rvant al seu en- bell cim de Santa Pellaia. I abans dempendre el retorn
torn. Res. AI cap de pocs mome nts, l'aire fou commo- cap a casa vaig contemplar el panorama magní fic qu e
gut per l'espetec d'uns trets -Ou èpassarà? I es mira- des d' allí es domina: En la llunyania, el mar blau es
ven més espo rugui ts encara. Després, altra volta la fon ia en l'horitzó; les illes Medes es dibuixaven com
qu ietud Per fi, es decidiren baixar de l'a rbre i enca- tres puntets din tre l'aigua; més aprop s'extenia la pla-
mina r-se cautelosament, vig ilan t arre u, vers les parades núria de l'Empordà i més aprop encara, com un mur
dels seus companys tapers. Uns qu ants al veure'ls arri- de divisió entre la Selva i la comarca empo rda nesa,
bar, sortiren a esperar-los: -Ouè ha passat? -Q uè ha fet s'aixecaven les muntanyes Gavarres . AI contemplar-les
el «jabali<'- preguntaven amb un petar de dents que plenes de vegetació, resistint totes les malvestats dels
feia llàstima. -Res,els digué un taper. I sense embuts de focs i de les arrencades de suredes vaig sentir una fon-
cap mena afegí: El senglar a l'ad on ar-se de vosaltres da alegria. Encara restaven suros en peu per do nar
canvià de direcció dirigint-se vers l'ind ret on es troba- vida a tota una indústria; encara els tapers tornarien
va en Món , Aquest alínant li! pun teria engegà dos a cercar senglars dintre aqu elles fon dalades i encara
trets al cap de la bèstia caiguent malferida. La ramada podria donar-me el goig d'escoltar una vegada més
de garrins al perdre el timó, s'escampà arreu i un d'ells les seves na rracions i admirar les proeses de les
fou tocat per l'a rma d'en Panina i l'altre per Ja d'en seves gestes.