Page 31 - Programa Festa Major 1933_Horitzo - Ajuntament de Cassà
P. 31

Narracions de tapers



                                                                                                      per
                                                                                            J. Domingo Alemany



                                                                ecordo q ue fa uns anys, q uan encara es desar-  un sosp ir en definitiv a, no sé si de satisfacció al veure
                                                                  relaven suredes, un dia fent el meu acostumat  la cofa plena de taps ja fets, o bé de tristesa i mono to-
                                                           R passeig cap a Santa Pellaia, vaig con templ ar  nia. Però si puc afirmar q ue commog uts els que senJíem
                                                                  l'espectacle d' uns homes que destralejaven  aquell [ai] tan dolorós solíe m exclamar amb un a barreja
                                                           suros. D'aquells arbres corpu lents, generosos de la seva  d'ironi a i de consol: -Pepet, estàs malalt, molt malalt,
                                                           pell q ue nodria tota una indústria, sols en restaven  però tu faràs anys!... · Recorda va, també, la narració
                                                           un es estelles per carbó i unes piles de desperdicis.  qu e més m'emocion ava: la caça del seng lar. Escoltem-
                                                           Aq uest espectacle m'entristi llargament. I bo i caminant  los: . Sempre els caçàve m en les muntanyes Gavarres
                                                           per la ru ta que serpentejant turonets pelats em portaria  on hi tenen morada perpètua. SorJíem a trenc d'alba; la
                                                           a Santa Pellaia, I meu pensamen t d ivagà bella estona.  nostra canilla eren les trompetes que amb uns lladrucs
                                                           Vaig recordar els jorns de la meva infantesa, quan a  de satisfacció anu nciaven la sortida del poble. Alguns
                                                           casa encara hi treba llaven tapers. Em semblava veure'ls  senyorets de Sant Feliu, amics nostres, solien acompa-
                                                           davant l'«estable. , el cap-cot, el ganivet a l'e ncaix i  ny ar-nos lluïnt escopetes de dos canons, noves de
                                                            urs di ts movent-se destrament a l'entorn d 'un carrac  trinca. -Vestien «com comediams--, una llarga faixa de
                                                           q ue convertien en un tap blanquissim i cilínd ric. 1 re-  cartutxos enrotllava la seva cin tura. Nosaltres érem viu
                                                           cor ava les rond alles -de bruixes, fades i galan ts- q ue  contrast dels forasters. Vestíem a mànegues de camisa,
                                                           solien comar-me al sortir d'estud i q uan, mig allargassat  la cara al sol, els cartutxos al sarró o a la pílrera i cal-
                                                           en un tou de palios, anava a fer-los companyia. . Era  çant espa rdenyots d  sis rals. . Arribàvem a la mun-
                                                           al cap tard, ¡t l'hora de la vetlla, tots els tapers en la  tanyu . la canilla corrent adelerada es ficava dintre
                                                           mateixa estança, cada u treballant, mercès a la claror  l'espessor de la sured a -pobl ada d 'alzines i de tota mena
                                                           d'un llumener d'oli apuntalat a l' «estable' , em causava  de mates de ruc, argelagues, farígoles i cireres darbo ç-
                                                           la sensació de trob ar-me dintre una capella. A vo ltes,  ensumant la terra per tal de seguir el rastre de la fera.
                                                           entre rondalla i ron dalla, un gemec d'en Pepet, -un  Nosaltres ens posàvem a les parades marcades, separats
                                                           taper la mar de neurastènic- em corprenia sobtadament.  els uns dels altres, amb l'escopeta al pun t de da lt i
                                                           Era un [aiI llarguí ssim, una escala musical acromàtica,  observant amb atenció a l'entorn. Els senyorets de San t
   26   27   28   29   30   31   32   33   34   35   36