Page 31 - Programa Festa Major 1933_Horitzo - Ajuntament de Cassà
P. 31
Narracions de tapers
per
J. Domingo Alemany
ecordo q ue fa uns anys, q uan encara es desar- un sosp ir en definitiv a, no sé si de satisfacció al veure
relaven suredes, un dia fent el meu acostumat la cofa plena de taps ja fets, o bé de tristesa i mono to-
R passeig cap a Santa Pellaia, vaig con templ ar nia. Però si puc afirmar q ue commog uts els que senJíem
l'espectacle d' uns homes que destralejaven aquell [ai] tan dolorós solíe m exclamar amb un a barreja
suros. D'aquells arbres corpu lents, generosos de la seva d'ironi a i de consol: -Pepet, estàs malalt, molt malalt,
pell q ue nodria tota una indústria, sols en restaven però tu faràs anys!... · Recorda va, també, la narració
un es estelles per carbó i unes piles de desperdicis. qu e més m'emocion ava: la caça del seng lar. Escoltem-
Aq uest espectacle m'entristi llargament. I bo i caminant los: . Sempre els caçàve m en les muntanyes Gavarres
per la ru ta que serpentejant turonets pelats em portaria on hi tenen morada perpètua. SorJíem a trenc d'alba; la
a Santa Pellaia, I meu pensamen t d ivagà bella estona. nostra canilla eren les trompetes que amb uns lladrucs
Vaig recordar els jorns de la meva infantesa, quan a de satisfacció anu nciaven la sortida del poble. Alguns
casa encara hi treba llaven tapers. Em semblava veure'ls senyorets de Sant Feliu, amics nostres, solien acompa-
davant l'«estable. , el cap-cot, el ganivet a l'e ncaix i ny ar-nos lluïnt escopetes de dos canons, noves de
urs di ts movent-se destrament a l'entorn d 'un carrac trinca. -Vestien «com comediams--, una llarga faixa de
q ue convertien en un tap blanquissim i cilínd ric. 1 re- cartutxos enrotllava la seva cin tura. Nosaltres érem viu
cor ava les rond alles -de bruixes, fades i galan ts- q ue contrast dels forasters. Vestíem a mànegues de camisa,
solien comar-me al sortir d'estud i q uan, mig allargassat la cara al sol, els cartutxos al sarró o a la pílrera i cal-
en un tou de palios, anava a fer-los companyia. . Era çant espa rdenyots d sis rals. . Arribàvem a la mun-
al cap tard, ¡t l'hora de la vetlla, tots els tapers en la tanyu . la canilla corrent adelerada es ficava dintre
mateixa estança, cada u treballant, mercès a la claror l'espessor de la sured a -pobl ada d 'alzines i de tota mena
d'un llumener d'oli apuntalat a l' «estable' , em causava de mates de ruc, argelagues, farígoles i cireres darbo ç-
la sensació de trob ar-me dintre una capella. A vo ltes, ensumant la terra per tal de seguir el rastre de la fera.
entre rondalla i ron dalla, un gemec d'en Pepet, -un Nosaltres ens posàvem a les parades marcades, separats
taper la mar de neurastènic- em corprenia sobtadament. els uns dels altres, amb l'escopeta al pun t de da lt i
Era un [aiI llarguí ssim, una escala musical acromàtica, observant amb atenció a l'entorn. Els senyorets de San t