Page 24 - Programa Festa Major 1933_Horitzo - Ajuntament de Cassà

per compra o per do na tius de ls socis; a més a més per EL QUÈ HA D'ÉSSER. Cassà és un poble, amb un es miren sempre com enemigues en tot. . Cassà ha pa-
un altre procedimen t, el qual consisteix en qu è els so- nivell mitjà de cultura env ejable Moltes poblacions tit una mica aquest mal deplorable, i cal fer de mane-
cis por ten a l'Ateneu llibres seus ja llegits, reservant-se importants del nostre pa ís, podri en donar-se per satis- ra que no pugui tornar-lo a patir. . L'Ateneu Cultural
la propietat, però cedint-ne l'u s. D'aquesta forma ha fetes d 'obtenir-lo. Els viatges dels cassanencs, la fab ri- ha de mantenir-se en un terreny absolutament neu tral.
assolit crear-se una biblioteca nombrosa, sens grans cació i el comerç tan desenrotllats, la cura q ue sempre L'aten eïsta pot ésser, deu ésser, a més a més, el q ue
dispendis Els socis poden emportar-se'n llibres a llur ha existit en matèria d 'ensenyament, la forta vida polí- vulgui. L'Ateneu no po t ésser res m ésque Ateneu . No
casa, demanant-los al Bibliotecari i signant una llibreta tica amb les lluites consegüents, i una especial pred is- res més... però no res menys· I així, I'Ateneu veurà '
en la qu al es fa con sta r l'ent rega i la de volució. Tot fa posició d 'esperit que sembla do nar La Selva als seus ag rupa r-se a son entorn tota la gen t de bona voluntat
esperar qu e la biblioteca augmen tarà fins arribar a te- fills, són factors d 'aquell resulta t. Però, per aquestes sense dis tincions de pa rtits, ni de classes socials; el seu
nir la importància que hi cal. • CONVERSES CO- mateixes causes, la cultura general de Cassà, s'ha creat mestratge sextendrà a tota la vila despertant intelli-
MENTADES. Són un dels grans encerts de l'Ateneu. sempre s óta un caire particularista. No ha pogut crear- géncies; av ivarà l'esperit de sociabilitat tan negligit
Consisteixen en un a reu nió social, en la qual un soci se sola; no ha viscut mai per sí mateixa. Ha necessita t actualment i crearà un lloc de con vivèn cia .per a tot-
porta preparat un tema escollit lliurement i anunciat anar sempre acompanyada d' un adjectiu. • Aquests hom , on l'única aspiració, per tots compartida, sigui la
per ell mateix. El desenrotlla davan t els com panys, ad jectius han estat religiosos, polítics, socials... I cultu- perfecció intellectual i moral dels cassanencs. • -Pot
sense pretension s oratòries, senzillament. I els oien ts ra que neix i viu sóta un signe determinat, per respec- haver-hi algú disconforme amb aq uesta orientaci ó?
fan els comentaris que creuen opo rtuns. El que en sap tab le i valuós qu e aq uest sigui, és cultura defici en t, Doncs, tots quants la creguin encertada han de sentir-
alguna cosa, la diu. Es discuteix amb naturalitat. Tot- pa rcial. En de finitiva, deixa de ser cultura . • Perquè, se moralment obligats a prestar-li el seu concurs, a en-
hom surt gu anyant-hi: aquell que coneixia el tema, entene nt dins aq uest terme, no solament el cultiu de fortir-l o amb la seva assistència i collabo rací ó.
con tro la el seu con eix ement amb l'opinió dels altres; la int ell íqència en ordre literari i científic, sinó també, Perquè aix ò és el qu è ha d' ésser l'Ateneu Cultural.
aqu ell que el desconeix ia, a lesh or es ja el coneix . una educació dels sentiments i una subjecció als prin-
Aquestes converses han estat moltes. Aci van uns cipis eterns de moral, guiadors de l'esperit, la cu ltura
quants temes de les mateixes, triats a l'atzar: Histò ria és per sí sola una finalitat. Compatib le amb totes les
de la sardana; estil que ha de pred ominar, el selvatà o altres finalitats humanes, naturalment. Més incapaç de
l'empordan ès?; Teor ies dar winian es; Exped ició de ca- conve rtir-se en mitjà d'altres fins, a menys de perdre
talans i aragonesos a O rient; Cos tums dFtiopia, Cer- les seves característiques essencials. Aleshores degene-
vantes i Sha kespeare; Camoens, p oe t a portug u ès ; ra i es to rna una falsa cultura, moltes vegades més per-
Roen tgen, descobridor de ls raigs X... etc. A remarcar judicial q ue la igno rància. • Entitats, societats i parti-
les donades pels Srs. Roura, Pu ig, R. i A Ca ss à . culars han dedicat a Cassà energies i treballs a enlairar
EXPOSICIÓ D'ART. Coincidint amb la Festa Major la intellíq ència de la gent. Però totes elles i tots ells,
de l'any passat, al local de l' Ateneu, s'install à una ex- no cercaven mai aquesta elevació com a fi únic. Al
posició de pintura i dibuix, amb obres dels art istes servei d 'una idea de terminada, el seu mestratge -apre-
cassan encs Casabó, Gener, Ragolta i Marlés. Fou un ciable sempre, digne de lloances en moltes ocasions-,
gran èxit de públic i els artistes n'obtingueren un altre no era sinó una forma d 'asso lir ad ep tes, de fer prose-
de ben merescut. . ESCACS. L'Ateneu perm et al seu Iítísr.ie . I uns amb altres, eren incomp atibles. • Don cs
local, un sol joc. El nobil issim dels escacs. Hi ha una bé; l'A teneu Cultural, no pot haver mai, no ha de cer-
secció formada per escaquistes. S'han donat sessions de car mai altra finalitat que la cultura per sí mateix a.
simultànies, és a dir, un sol jugador contra diferent s No ha de perm etre di ntre seu, cap mena de principi Centre d'Específics
alhora. I l'equip d' aquesta secció prengué part al Tor- qu e vingui a adj ectivar-la. • La política és necessària
Únic a Girona
neig provincial, lluitant amb els eq uips de Giro na, La pels gov erns de ls po bles. La ciutadania és un a conqu es-
Bisbal , Figueres, Sant Feliu de Guixols, Llagostera i ta dels homes, sempre susceptible de perfeccionament,
Palamós. . HORITZÓ . L'Ateneu publica el periòdic, el que no pot negligir-se, i la q ual involucra el co nreu FARMACIA RIBA5
segon núme ro de l qual, tens, lector , a les mans . Ell tot de la política. Però, que els homes siguin polí tics, no Els millors productes medicinals
sol enraona per sí mateix. . Tot això, en resu m, és el vol pas d ir que totes les relacion s entre ells hagin
què l'Aten eu ha fet en dos anys de vid a, s óta la presi- d 'ésser presidides per objec tius polítics, di vidint els Pla ça d e l es C a st an ye s
dència dels senyors Castelló, O rs, Ar deriu i Roura. pobles en faccions o banderies irreduc tibles, les quals Telèfon, 144 - G I R O N A