Page 23 - Programa Festa Major 1933_Horitzo - Ajuntament de Cassà

=-
=.;. ----
-= ~=--:=.
À - - L'Ateneu Cultural de Cassà
-=-
~---
--==-
.~-r

per
J. M. Montagud

E l QUÈ ÉS. Tot just fa dos anys. AI capvespre l'Ateneu; logran t amb el seu mestratge la forma ció d'un
d 'un jorn primaveral, i per en trem ig d'una
nucli de jovent ateneï sta, el qual escriu correctament la
nostra llengua,allunyant d'aquesta societat la ver gonya
sureda de la Selva, uns quants xicots de Cassà
van dec idi r-se a la fundació de l'Ateneu. Feia que significa el llastimós estat actual de coses, al veure
temps que les seves converses i els seus desigs aspira- arr eu tantes socie tats usant el català oficialmen t, però
ven aquest li; però mancava l'au dàcia suficient. Mes la en forma deplorable. • La d 'estenografia d iriqida pel
jovent ut és ardida. I es fundà l'Ateneu el 20 de Jun y senyor Salvador Rich, va lograr taquigrafiar alq unes
de 1931, amb vint socis. • Poden suposa r-se, l'escasse- de les conferències pronunciades. • Lad 'Espera nto, ha
Monestir de Montnegre. (Abans del foc de les G avarres) tat de mitjans econòmics, les dilicult ats de tots ordres, conseguit la form ació d'una secció espe ranlis ta amb
la llui ta cont ra un ambient d 'indiferència, sinó hostil . correspondència per tot el món , cada dia més plena de
Però les obres dels ho mes, especialment les creades per vigoria i en tusiasm e. Ha fet classes per pàrvuls, les
l'esperit de la intelliqència, no són mai planeres. • Si quals va n ina ugurar-se amb assistència de quinze nens.
la deessa mitològ ica Atenea -representant de la intel- Han donat les classes els senyors Garganta, Cas telló,
Iigència i la raó al paganisme- nasqué sor tin t repenli- Pag ès i Genoher. Degut a les seves gestions, la nostra
namen t del cap del seu pa re, Júpiter, ja proveïda de vila comp ta amb un carrer important de dicat al Doc-
ses armes i son pod er; l'Ateneu de Cassà -el nom del tor Zamenhof, assistint a Iu festa celebrada, diverses
qual procedeix d'aquell person atge mític- no pogué societats esper antistes gironines. . CURSETS. Han es-
imita r-la. Va néixer nu, pobre, sense més força que tat donats dos. Un de Geografia General pel nomenat
l'entusiasme i la tenacitat dels seus fundadors. I lingué senyor Puig. I un altre d 'Història d'Espanya de l segle
prou per viure. • Avui, dos an ys després, l'Ateneu XIX, pel signant d'aquest article. • Aquests cursets se-
Cu ltural, és hostatjat en un local suficient, on abans guits per molts ateneïs tes, es donaven un dia determi-
ex istiren altres societats Ultr apassa el cen tenar de so- na t de cada setmana. Solament per fer-se una idea, cal
cis. Té un a biblioteca, la qual, és ja una reali tat sens e fer constar que el d 'Història ha tin gu t una durada de
deixar d 'ésser una espe rança Dóna classes amb regu - cinc mesos, ha vent terminat fa pocs dies. . CONFE-
laritat.O rga nitza cu rsets especials i conferències. Es sub- RENCIES. Totes han tractat de temes culturals com pot
vencionat per ]'Ajuntament. Té un periòdic... . I per ve ure's pel seu enunciat: Evolució i necessitat de la
damunt de tot això, ha creat un esperit collectiu asse- Cu ltura ; La lliberta t en la formació espiritual ¿ e les
degat d 'intellíqència i de cultura, completament all u- joventuts; Visió històrica de Cassà; Història de la civi -
nyat de tot caire polític i partidista, el qual cerca el lització espanyola; Història del segle XIX, etc. Les ha n
con eixe ment de les coses, estudiant-les tal com són, per pronu nciad es els senyors Puig, Tolosà, Gener, Mir, Xe-
l' únic plaer de saber-les. • El QUÈ HA FET. Inte- na, Vaquer i l'autor d 'aquestes ratll es. Han estat pú bli-
grament, la tasca de l'A teneu s'ha desenrotllat en l'or- q ues, i s'invitaren les autoritats, societats i públic de
dre cu ltural. Val la pena de fer un resum de les seves Cassà. Molt concorregudes la tes elles, demostren que
actuacions. . CLASSES. S'ha n dona t amb constant re- l' Aten eu ha d 'intensificar aq uests actes, celebrant-los
gularitat, d 'Esperan to, de gramàtica catalana i d 'esteno- am b freq üèn cia, dins les seves possibilitats, per ampliar
grafia. . La de català l'h a professada el senyor Vicens aixi la seva esfera d'acció . • BIBLIOTECA. Ha estat
Puig, Mestre Nacional a Cassà, decidit protector de formada, ad quirint-se els llib res d'una manera usual,