Page 4 - Descobrim 23

Novembre 2023 23 COORDINACIÓ: Joaquim Cadanet Artigas
Ratafia Malhivern
Ratafia d’autor inspirada en la recepta original de Fran-
cesc Pla Rodas (1959-2009), impulsor de la Festa de la Cal Gravat, magatzem i
Ratafia de Santa Coloma de Farners. En Francesc es va distribuïdor
casar amb Isabel Mestras Castañé, de Cassà de la Selva,
la segona de tres fills de Josep Mestras i Kimeta Casta- Si la fabricació d’aquestes begudes era important,
ñé. En Francesc estimava les tradicions i el medi natural, la seva venda també era un dels altres factors
sobretot les Guilleries i era químic de professió. La Isabel, claus. A Cassà de la Selva al carrer de Marina
mestra i artista com la mare, utilitza les herbes i les plantes núm. 62 hi havia el magatzem de Cal Gravat o de
medicinals per pintar de forma orgànica. Can Vidal. El seu funcionament s’inicia força abans
Entre els coneixements acadèmics d’en Francesc i la part de la guerra de la mà de Josep Vidal Pont. L’inici
del negoci era la venda i distribució a granel de
artística de la Isabel per les plantes, es van anar aficionant la garrofa, un llegum ara força apreciat, però que
a les herbes i l’any 1987 fan la primera ratafia. Seguiren llavors era un aliment bàsic pel bestiar de l’època
molts premis al concurs de la Fira de la Ratafia de Santa quan feien de traginers i transportistes.
Coloma de Farners. A partir del traspàs d’en Francesc, El negoci evoluciona més endavant cap a la distri-
agafa el relleu de fer ratafia el seu fill Eduard. Avui ins- bució i venda de grana seca i sobretot de begudes
tal·lat a Cassà de la Selva en una nova destil·leria, un i licors que més tard serveixen a botigues, hostaleria
espai a la carretera Provincial que ja era propietat de la i restauració de la mà d’en Jaume Cases, el seu
família. gendre, amb l’acompanyament durant tota la vida
La Malhivern s’embotella amb tap de suro natural. laboral d’en Pere Vila del carrer del Cementiri com
a comptable i encarregat del magatzem. El negoci
Aiguanaf va tancar definitivament l’any 1990.
Licor d’herbes, un dels destil·lats més antics de Catalunya.
Digestiu semblant a la ratafia però sense la nou verda.
Aigua aromàtica destil·lada obtinguda a partir de flors de Destil·lació
taronger fresques i d’altres cítrics. Es fa servir en receptes Consisteix en un procés fisicoquímic a través del qual
de pastissos i coques; actualment un dels únics fabricants s’extreu alcohol concentrat a partir d’una mescla d’una
que la comercialitza és Ratafia Bosch de Sant Quirze de solució hidroalcohòlica de graduació inferior. En aquest Un grup de treballadors a la seu d’Anisats Duran, a mitjans segle passat; d’esquerra a dreta: Barnés, Benet (viatjant),
Besora. procés, la solució hidroalcohòlica arrossega durant Francisco Olivé Dausà, Isidre Gruart, Josefa Casadellà i Josep Casadellà. Fons: Jordi Gruart
l’escalfament, ebullició i posterior refredament tot un seguit
Resolis o rosolis de components volàtils i hidrosolubles en el producte final (el
Beguda típica de Conca amb una barreja de licor, cafè, punt d’ebullició de l’alcohol és a 78,5ºC). Destil·lats i espirituosos
aiguardent, anís sec, pell de llimona i taronja, canyella, ai-
gua i sucre. Es pren sol o amb gel, per acompanyar postres Eduard Pla (Ratafia Malhivern)
dolces, típic de Nadal o Setmana Santa.
L’interès per la producció artesanal de tot tipus de licors ha Edouard Adam.
Per saber-ne més: crescut de forma espectacular els darrers anys. De fet un dels La nostra població no va estar exempta de tenir la seva pròpia
Fons Anisats Duran / Arxiu Municipal de Cassà de la Selva/ grans plaers dels catalans és l’art de la sobretaula. En l’època destil·leria, molt coneguda a les nostres comarques: Anisats
https://www.cassaarxiu.cat/continguts/fons-i-col-leccions/fons-d- de la immediatesa, aturar el temps amb una copa i una beguda Duran i també una d’efímera: Licors Pla & Surís de al qual hem
empreses/42-anisats-duran digestiva crea esperit de diàleg, cohesió social i ajuda a desafiar aconseguit alguna petita informació. En aquestes pàgines
Dossier Refrescos i licors. Revista Gavarres núm. el ritme del s.XXI. farem una pinzellada a tot aquest univers de begudes, amb
23. Diversos autors. La destil·lació ha estat una tècnica coneguda des de l’antiguitat, la satisfacció que a dia d’avui una nova destil·leria és present
NÚMERO 23 El llibre de la ratafia. Jaume Fàbrega. Cossetània però el seu perfeccionament es deu al món àrab. A l’edat a la nostra població (Ratafia Malhivern) i que són moltes
Equip de redacció: Grup de Recerca i Estudis Cassanencs i Edicions. mitjana era una pràctica habitual a l’interior dels monestirs, va les persones que a nivell particular es fan la ratafia a casa,
signants dels articles d’aquest número. La vuelta al mundo en 80 bebidas. Jules Gaubert-Tupin ser Arnau de Vilanova (1238 - 1311), metge, teòleg i professor heretada d’aquesta bona tradició dels nostres avantpassats.
D’aquest número: Coordinació: Joaquim Cadanet Artigas
Maquetació: J. C. Codolà / Revisió lingüística: Carme Xifre i Adrien Grant Smith. Cinco tintas. de la Universitat de Montpeller, que al s.XIII va publicar els L’evolució continua.
Col·laboració: Arxiu Municipal de Cassà de la Selva, Editora primers tractats sobre els secrets de la destil·lació, que van fer
Cassanenca i Editorial Gavarres / Impressió: Ducform. una millora important a finals del s.XVIII gràcies al químic francès Joaquim Cadanet Artigas