Page 3 - Descobrim 23

Anisats Duran, la destil·leria de Cassà

Ginebra Rodà Licors Pla & Surís, una vida

1890 L’origen d’Anisats Duran l’hem de buscar als anys vint
del segle passat. Els precedents de l’activitat d’aquesta efímera i poc coneguda
empresa es troben en la destil·lació rudimentària de
La família Rodà s’instal·la a vi que feia el botiguer Narcís Duran i Carbó al carrer A partir de la troballa
Cassà el 1854, procedent de Raval, cantonada amb el carrer del Pont. A finals dels d’una etiqueta de Licors
Camprodon, coincidint amb anys vint es va fundar Anisats Duran. En Narcís Duran va Pla & Surís, s’enceta una
el gran creixement del nostre anar a Cuba a aprendre els secrets sobre la destil·lació i investigació sobre els seus
poble gràcies a la indústria la fabricació de licors, a la tornada va muntar el negoci, orígens. La troballa la
surera i amb l’estada a Cassà però la guerra va estroncar aquests inicis. realitza en Jordi Costart,
com a Domer (1841-1845) Per tal que el poble de Cassà no es quedés sense els net de Fina Surís, filla de
de Paladí Rodà, oncle de productes bàsics durant el conflicte, es bescanviaven Joan Surís i Casas, en els
Domingo Rodà Camps (1826- amb la Catalunya del Nord manufactures que el poble arxius de la seva àvia Fina,
1892). Aquest és el primer de produïa, bàsicament taps de suro, per aliments. En Narcís desapareguda el 2020, a
la família a instal·lar-se. Duran, junt amb l’Eugeni Domingo, transportista, en un l’edat de 92 anys.
Al carrer del Molí, núm. viatge al Voló l’any 1937 van portar taps a l’empresa Alhora ens desperta gran
3, obre un café i local d’en Modest Sabater, originari de Cassà, per aconseguir curiositat atès que cap
d’esbarjo anomenat “Cercle queviures. Arribats a la població d’Orriols, els membres familiar ni tampoc cap
els Catòlics”. El seu fill Salvi del comitè van assassinar en Narcís Durán d’un tret de amistat ni veí que hi podés
Rodà Cassañes (1860- fusell, era el 6 de maig de 1937. L’Eugeni Domingo va tenir certa relació n’havia
1924) continua el negoci poder escapar i fugir. tingut notícia. S’inicia
familiar, combinant l’hosteleria En Josep Maria Duran, germà d’en Narcís, es trobava la investigació cercant
amb la música, va ser 20 als Estats Units. Hi havia anat de molt jovenet, havia fet En Benet i en Tiago portant el camió d’Anisats Duran el dia de la benedicció de Sant Cristòfol a mitjans als arxius municipals la
anys subdirector de l’Orfeó contactes amb la família Torres, elaboradors de vins, i més del segle XX, passant per davant de l’antiga fonda El Recreo i Can Trinxeria. Fons: Josefa Duran. matrícula de l’empresa. És
Catalunya, i també s’inicia en tard amb els Jubert, empresaris del suro. Aquest fet va fer a l’any 1926 que figura
la fabricació d’aglomerats de que treballés com a representant buscant clients per a les en el llibre d’altes de l’Ajuntament de Cassà de la Selva.
suro. empreses Armstrong de Palafrugell i Reliable de Cassà, Un gran anunci publicitari, a la paret del camp de futbol En el padró de Cassà de la Selva de 1928, consten al carrer
El 1900 en Salvi Rodà venent aglomerats de suro que es feien servir per aïllar els que donava a la Rambla, fet per en Francesc Ragolta va Ample, 15 i 17 (en l’actualitat és el núm. 21 i 23) a més d’en
comença un llibre de vagons frigorífics que havien de transportar carn. estar vistent durant molts anys. S’hi llegia “Aromes de la Estomacal Bonet Joan Surís i Casas, les seves germanes Rosa i Agnès, solteres, i
memòries; d’aquests escrits Després dels tràgics fets succeïts, la família li va demanar Selva”, avui aquell gran mural ha desaparegut. Els orígens de la família Bonet els trobem la seva esposa Salvadora Ripoll. Tot i que els orígens familiars
en surt la FÓRMULA DE FER a en Josep Maria que tornés per fer-se càrrec del L’elaboració de la major part dels productes es feia a Sant Feliu de Guíxols; Domingo Bonet dels Surís Casas estan lligats a Sant Feliu de Guíxols i Romanyà
GINEBRA que és la següent: negoci. A partir d’aquell moment, sobre l’any 1940, d’una manera molt artesanal; la ratafia, per exemple, es en va ser el fundador a l’any 1862. Va de la Selva. En Joan havia nascut a Barcelona, i havia estudiat
En un alambí de 45 litres l’empresa passa a anomenar-se Destilerías de Anisados feia amb nous que s’escampaven pel pati de l’empresa elaborar tot tipus de licors fins que va dret, encara que no ens consta que exercís d’advocat.
(més/menys), s’introdueixen i Licores, Suc. de N. Durán. Llavors va viure l’etapa més i s’aixafaven amb un mall de fusta, les essències es trobar la fórmula d’un licor que. venut a Al núm.16, hi consta en Manel Pla i Mir, vidu, de 26 anys, de
14 porrons (un porró són uns brillant de la seva història, que amb una forta expansió, compraven a l’empresa Lucta i al licor Aromes de la granel, va tenir molt bona acceptació. Li professió comerç. No sabem a quina casa actual correspon,
0,94 litres) d’esperit de vi de ampliació i modernització es convertirà progressivament Selva hi entraven més de 60 plantes. També com a va posar el nom d’Estomacal Bonet. però sí que podem veure que a l’etiqueta coincideix amb
40 graus, es piquen 12 baies en una empresa de referència dels destil·lats de Cassà i anècdota, als anys 40 del segle passat i a conseqüència Va ser el seu fill, Ramon Bonet, qui va co- l’adreça de l’escriptori de l’empresa. També constatar que
de ginebró, cinc unces de província. de les restriccions alimentàries, en el Conyac Buena Ley mercialitzar el producte, embotellant-lo l’etiqueta ens referencia la fàbrica (?) al núm. 41 del mateix
flor d’anís, cinc unces de lliri Es comencen a etiquetar i embotellar els productes com a colorant es feia servir sucre cremat i quan aquest per evitar fraus i adulteracions. A partir carrer. Tot fa pensar que era al final del carrer Ample, baixant
de Florència, dues unces de que fins llavors comercialitzaven a granel. Dels licors faltava es recorria a la mel per donar-li el color adequat. de llavors la qualitat d’aquest licor es a mà esquerra. De fet en aquest indret, i des de 1928, hi ha
nou moscada, tres unces de més antics, la seva ratafia va tenir molta acceptació a Més tard amb altres industrials del ram es van comprar dona a conèixer per tot el país i més en- construïda una casa vinculada a la família de mestres d’obres i
xufla de Ceilan, un manat de la Garrotxa i el seu licor estomacal més famós va ser camps a Saragossa per plantar-hi remolatxa per poder llà de les nostres fronteres amb gran èxit. constructors Pla, coneguts amb el sobrenom de “Cubó”.
marialluïsa. l’Aromes de la Selva. Aquesta empresa familiar tenia disposar de matèria primera, sempre controlada de la La família Bonet eren amics dels Duran i En el projecte de magatzem que s’intenta construir, presentat
En allò extret de l’alambí es una desena de treballadors. Tres viatjants: en Benet i en mateixa manera que l’alcohol per l’estricta administració havien col·laborat en l’obtenció de ma- a l’Ajuntament el desembre de 1926 i posterior fotografia
posa sucre blanc fos, dos Joan que eren del Pont Major, i en Tiago, més tard en de l’època. tèries primeres per als seus licors. Al llarg de l’época del carrer Ample es podría deduir que el lloc en
porrons d’aiguanaf (essència Ruscalleda. Les treballadores eren la Pepita Casadellà, En Josep Maria Duran va continuar el negoci fins a la del temps Bonet ha obtingut nombrosos concret correspondria al núm. 45 actual del mateix carrer,
extreta per destil·lació de les la Trini, la Rosa Calzada, la Rosa Anglada, l’Elena Nin. seva mort, el 1951. Després se’n va ocupar la seva reconeixements, medalles i diplomes. l’edifici actual de nova construcció conserva l’estructura de les
flors de taronger), aigua i es Els que feien els licors eren en Sidro Gruart i l’Anglada. esposa Dolors Olivé i Vidal que, ajudada pel seu germà La destil·leria també fabricava un anisat quatre finestres estretes.
clarifica. Després es filtra, s’hi Recordem begudes emblemàtiques com: Aromes de la Josep, va tirar endavant l’empresa. El 1978 Anisats conegut amb el nom d’Anís Trompo. La També, i seguint el fil de l’etiqueta, aquesta ens porta a Olot,
afegeixen 40 gotes de cremat Selva, Anís de la Selva, Ratafia Durán, Rom Jennina Duran, avançada la crisi en aquest sector industrial i ja figura del “trompo” (baldufa) es va adap- concretament al carrer Amargura, núm. 3, on la societat hi té
de porro. D’aquesta operació i Rom Becada, Curaçao, Resolis, Mistela, Aiguanaf en vigor la llei estatal que promulgava l’eliminació de tar com a marca comercial i com a distin- una sucursal. En revistes de l’època s’han trobat referències
sortiran depenent de l’aigua (destil·lació de flor de taronger), Aiguanaf compost (més productes a granel, va ser absorbida per Destil·leries tiu identificatiu de la firma. Actualment la concretes a la inauguració, el 3 d’agost de 1927. Actualment,
afegida uns vint porrons de vi ranci), Conyac Buena Ley, Crema de Cacao a la Gerunda amb tot el personal laboral i, més tard, pels fabricació del licor Bonet, amb la mateixa en aquest indret hi ha una vinoteca de la firma Divinus.
ginebra. vainilla, Crema de cafè, Ginebra Durán i altres destil·lats. volts dels anys vuitanta, es va tancar definitivament. fórmula dels seus inicis, recau en la firma
Les etiquetes eren d’un disseny molt acolorit i cridaner Bardinet de Gelida (Alt Penedès). Quim Bosch
Eduard Mestres Rodà d’acord amb els gustos de l’època. Eduard Mestres / Joaquim Cadanet