Page 4 - Descobrim 17
P. 4

>L’AVENTURA AMERICANA                            > POLS, FUM, VOLVES, AIGUA,  SOROLL

              La Universitat de Davis, a Califòrnia, als anys   El suro negre, que a mitjan segle XIX era una modernitat,
              40 del segle passat fa una plantació experi-     a la segona meitat del XX el seu procés de fabricació era
              mental de 10 hectàrees de suros que avui dia     una font contaminant del medi natural. Desgraciadament
              roman sense explotar donat que ha desapare-      la impossibilitat de transformació, per l’alt cost que repre-
              gut la prioritat com a matèria primera impres-   sentava, provoca el tancament de les empreses d’aglome-
              cindible; aquests mateixos anys els botànics     rat catalanes, en benefici d’altres zones sense tanta sen-
              nord-americans  tenien un estudi de 1.500        sibilitat  pel  medi  ambient  o  amb  menys  normatives  pel
              possibles ubicacions per plantar suros en sòl    respecte a la natura. La sensibilitat ciutadana s’accentua a                Maig de 2021    17  COORDINACIÓ: Arxiu Municipal de Cassà de la Selva
              americà.                                         primers dels anys 90; només cal repassar l’hemeroteca de
              Per fer-nos una idea de la magnitud i impor-     1990: “Cassà és una de les quatre zones de Catalunya amb
              tància del suro negre en el transport frigorífic   més pol·lució atmosfèrica”, “Dos-cents cinquanta veïns de
              del segle XX, als EUA hi havia 500.000 vagons    Cassà culpen una empresa surera de contaminar el poble”,
               de tren aïllats amb aquest tipus de suro per    “La contaminació causa la major part de les malalties res-
               fer el transport de carn des de Chicago fins a   piratòries a Sarrià i Cassà”. Així els principals focus de con-
               la costa oest i est del país. I tots els vaixells de   taminació són:
               transport d’aliments congelats des d’Austràlia   Pols: Es troba en el primer pas, la trituració de les pannes
               a Anglaterra tenien el suro negre com a aïlla-  de suro per fer el granulat; en aquest procés es genera una
               ment.                                           gran quantitat de pols que, si no es filtra molt bé, queda en
                                                               suspensió a l’aire.
                                                               Fum: En injectar a l’autoclau vapor d’aigua a 400º es gene-
                                                               ra un fum residual que si és blanc només és aigua evapo-
                                                               rada, però si és negre implica que té contaminants afegits.
                                                               Volves: Es troben en suspensió en el fum comentat, són
             > L A X I FR A        360m              3         parts de la combustió del suro de mida micro, però que en
                                                               dipositar-se embruten la superfície d’aterratge. Per evitar
                                                               això s’han de posar uns filtres consistents en unes cortines
                                                               d’aigua que fan decantar aquestes micropartícules.
                                                               Aigua tenyida: Dintre l’autoclau la condensació provoca un
                                                               sobrant d’aigua que queda tenyida de negre pels tanins/
                                                               resines del suro. Si no es depura adequadament, aquesta
                                                               aigua contamina les capes freàtiques.
                                                               Soroll: Tota la maquinària que intervé en aquest procés és       Vista aèria de Cassà amb la fàbrica Reliable en primer terme. (ICGC. SACE. Autor: Carles Rodríguez Escalona)
                                                               de grans dimensions, consegüentment tots els seus roda-
                                                               ments, engranatges, aspiracions provoquen una gran con-
                                                                                                                                                   Els mascarins
                                                               taminació acústica.


                                                                                                                                El suro negre - l’aglomerat expandit


            Carregant un camió de suro negre (AMCS. Col·l. Joan Bernà)
            Als anys 80 es produïen diàriament a Cassà                                                                          Aquells a qui se’ls coneixia com “els mascarins”,     darrers anys que s’han posat a punt mètodes
                  3
            360 m  de suro negre, que equivalen a                                                                               perquè sortien de la fàbrica plens d’una fina         de producció més nets.
            emplenar totalment cada 15 dies el volum de                                                                         pols negra que els emmascarava, representa-           Malauradament, la pressió pels perjudicis que
            la nau gòtica de l’església de Cassà. Això a l’any
            representaria 25 naus o, el que és el mateix, 50                                                                    ven aquella indústria que fou tan pròspera a          provocava per contaminació ambiental i l’apa-
            piscines olímpiques.                               Treballant en l’extinció d’un incendi a l’Isoladora, el 1982. Foto: X. Codolà  Cassà i que tants anys de bonança va proporci-  rició dels aïllaments sintètics causaren la seva
                                                                                                                                onar a la vila: la del suro aglomerat negre.          “quasi” desaparició al nostre entorn, quedant
                                                                                                                                Des del seu descobriment casual al 1890, va ser       només la fabricació a Portugal que ha reprès
                                                                  Per saber-ne més:
                                                                                                                                una indústria pionera en la producció d’un aïlla-     amb força aquests darrers anys.
                                                                  Industrials i tapers (del segle XVIII al XX) de Joaquim Alvarado, Col·lecció Manuel
                                                                  Tolosà. Ajuntament de Cassà, 2005.                            ment natural i ecològic, fabricat sense additius      Ara que comencem a ser més conscients de la
                                                                  La Contribució Catalana al desenvolupament de la Indústria Surera Portuguesa   químics, però paradoxalment, no va ser capaç   importància de tenir cura del nostre planeta i
                                                                  de Pere Sala i Jordi Nadal, Col·lecció Referents, 3 Generalitat Catalunya, 2010.
                                                                                                                                de trobar prou aviat un mètode de fabricació          del medi ambient, potser trobarem a faltar ser
                                                                  Historia del Gremio Corchero de Ramiro Medir, Editorial Alhambra, 1952.
                                                                  El Suro. Què és. Per què serveix de Pere Pla Casadevall, Universitat Politècnica de   que no contribuís a la pol·lució atmosfèrica.   productors d’aquest ja considerat “material del
          NÚMERO 17 / Equip de redacció:  Grup de Recerca i Estudis Cassa-  Barcelona, 1976.                                    Tot i que el sector va promoure la recerca d’un       segle XXI”.
          nencs / Coordinació d’aquest número:  Eduard Mestres / Maquetació:  Cassà, indústries del suro, de GREC; Plecs, 10, 2a època; Ajuntament de Cassà, 2005.
          J. C. Codolà /Revisió lingüística: Carme Xifre / Col·laboració: Editora                                               sistema més adequat, no ha estat fins aquests                                    Daniela Jubert di Montaperto
          Cassanenca i Editorial Gavarres / Impressió: Ducform.   Més informació a: www.cassa.cat/arxiu i www.greccassa.cat
   1   2   3   4