Page 3 - Descobrim 17

Els quatre “mascarins” de Cassà

l 1880 l’empresa alemanya Grünzweig & Hartmann, de Ludwigshafe, ja inventa i patenta un suro aglomerat amb additius minerals,
Isoladora SA E Garriga y Puig SA
que anomenen suro-pedra o suro-aglomerat de composició, que apliquen a les cambres frigorífiques. Aquesta patent va ser com-
(1926-1986) prada per l’americana Armstrong Cork Co. de Pittsburgh, Pennsilvània, el 1900. (1929-1984)
Però l’origen del suro negre o aglomerat expandit l’hem de buscar en un descobriment casual de John Smith a Nova York el 1890,
“quan una funda cilíndrica de lona repleta de suro granulat comprimit (o sigui, un salvavides) situada per descuit sobre les cendres calen-
tes d’un fogó fou descoberta torrada, compacta i expandida en la volumetria”; havia nascut el suro negre. Smith patenta l’invent als EUA,
an Damià era el nom amb el qual era
Anglaterra, França i Alemanya.
l 1926, al moment de dissoldre’s la Aquesta patent d’aglomeració per cuita fou adquirida el 1893 per Stone & Duryèe, que va muntar una fàbrica a Brooklyn, Nova York. Poste- coneguda l’empresa Garriga y Puig, S.A.
societat Olivé, Aguyé y Compañía, neix riorment també és adquirida per Armstrong, que passa a ser el primer fabricant d’aglomerat de suro del món. Els socis fundadors varen ser Damià
Isoladora de la mà dels germans Manuel, Cde Garriga Bota (1905-1988) i Ricard de
EJosé M. i Francisco Olivé Dausà, i molts El govern americà constata que aquest material es comporta millor per mantenir el fred que no pas per preservar l’escalfor i això fa que Puig Riera (1905-1993). El 1926 es queden sense
altres accionistes representants de la societat s’apliqui massivament a la indústria frigorífica. No és estrany, doncs, que el Departa- feina pel tancament d’Olivé, Aguyé y
benestant cassanenca i interessats en la mo- ment Forestal dels EUA catalogui el suro com a material estratègic essencial per al país. Compañía; en aquestes circumstàncies,
dernitat que representa el nou producte de suro A casa nostra la fabricació de suro negre apareix com una oportunitat de negoci per la i trobant-se tots dos asseguts a la vore-
per a aïllament en aquell moment. Així, trobem demanda de les firmes comercials americanes; la demanda era molt superior a l’oferta, ra del carrer (textualment), decideixen
en l’accionariat inicial: Adelina de Azúa, viuda el 1913 amb Miquel, Vincke & Meyer, després Manufacturas del Corcho, S.A. de Palafru- muntar la seva pròpia empresa partint
de Trincheria; Josefa Garcia Anglada, germana gell. A Cassà, la primera constància la tenim amb la societat Olivé, Aguyé y Compañía, del no-res. Anys més tard ja tenen el
de mossèn Gabriel Garcia; els banquers Domin- fundada el 1922 i dissolta quatre anys més tard per la incapacitat de Ramon Aguyé. projecte en marxa en uns terrenys
go Bosch Codolà i Francisco Codolà Olivé; Pere Aquesta circumstància fa que el 1926 es constitueixin Isoladora, S.A. i Reliable, S.A., el a la carretera de la Bisbal; la Guerra
Boada Martí, de cal Filipinos; Teresa Riera, de 1929 Garriga y Puig, i molt més tard, el 1964, Germans Bernà, les quatre empreses espe- Civil endarrereix el projecte, que tira
Barcelona; Josefa Riera, de Breda; Esteve Barceló, endavant.
Antonio Domingo, Miquel Gaudol, entre altres. cialitzades en suro aïllant negre. La forta personalitat dels dos socis
Inicialment les instal·lacions de l’empresa queda palesa en la seva participació a
estaven situades al carrer Barraquetes, 29, Germans Bernà, S.L. la vida política i sindical (sindicat ver-
mentre que el despatx era al carrer Indústria 10, tical) del moment: Damià de Garriga

5
i després es van traslladar a la zona del Gurugú, (1964-2009) Treballadors al Reliable (AMCS. L’Abans Cassà. Fons: Joan Torrent) és regidor de l’Ajuntament de Cassà pel “Tercio
al sud de Cassà. corporativo” de 1954 a 1960 i Ricard de Puig ho
El seu objecte social era la compra, venda i és pel “Tercio familiar” de 1966 a 1973. De Gar-
transformació de tota classe de materials fores- a història comença amb el pare de Joan Bernà Beyras (1928) i Lluís Reliable Cork Company, S.A. riga era el representant surer català a Madrid
tals, que en la realitat se centra en la fabricació Bernà Beyras (1932) , Joan Bernà Martínez (1889-1961), que fabrica a la Junta Económica Nacional del Sindicato de
taps al carrer Indústria 16, en el mateix lloc on hi havia hagut la
de suro negre i també parquet de suro, suro de Lfàbrica Batet i Serra. El 1947 traslladen la fabricació a les antigues (1926-1996) Madera y Corcho.
decoració per a parets i posteriorment creen La màxima expansió en la venda d’aïllaments
una secció al carrer travessera Passeig Vilaret de instal·lacions de la fàbrica Barnés, a la carretera Provincial, 36, on fabri- la tenen entre els anys 60 i 70, bàsicament en
barra “botifarres de suro” per a discos desti- quen taps i llana de suro. l 1958 Joaquim Jubert Figueras (Cassà, 1935-Buenos Aires, els mercats anglesos, americans i canadencs.
nats als taps de corona de cerveses i refrescos El 1964 els germans Bernà comencen la construcció d’una fàbrica al carrer 2001), com a directiu de Reliable Cork, inaugura a Algesires Tan gran és aquesta expansió que obren fàbrica
i també per a mànecs per al cava i taps de suro del Remei, primer per produir granulat de suro que exportaven a França i una fàbrica de suro negre (aïllament de suro aglomerat per a Algesires per fabricar suro negre i a València
aglomerat. també suro aglomerat negre per a aïllament a partir de 1968. Eexpansió). En aquests anys el grup Reliable tenia en funci- per produir poliestirens expandits; aquest nou
La crisi econòmica iniciada el 1982 i la posterior Cal remarcar que en Joan és regidor a la legislatura de 1983 i en Lluís el 83 onament la fàbrica mare de Cassà, oberta el 1926, i la de Portugal, enfocament de la producció és l’origen de Poliu-
entrada d’Espanya a la Comunitat Econòmica i el 87, tots dos molt integrats a la Junta del Centre Recreatiu i al Patronat Sopac (Sociedade Portuguesa de Aglomerados de Cortiça Lda.), retanos, S.A. i Plastisol, S.L.
Europea, amb l’alliberació dels mercats en favor La Salle. que funcionava des de 1943. Aquestes circumstàncies fan que en La competència portuguesa en l’àmbit de l’aï-
dels productes portuguesos, són el cop de gràcia Les seves vendes se centren en els països europeus, principalment França, el període comprès entre 1960 i 1970 Reliable formi el conglomerat llament amb suro fa que a partir dels 80 entrin
que provoca el tancament de la fàbrica la prima- Bèlgica, Suïssa, Rússia i Itàlia. El tancament d’Isoladora, Garriga y Puig i Re- industrial més important a escala mundial en la fabricació d’aïlla- en recessió, i totes aquestes circumstàncies
vera de 1986. liable fa que als anys 90 del segle passat tinguin un fort increment de pro- ments industrials de suro per al sector frigorífic. Les empreses de provoquen el tancament el 1984.
transport de carn dels EUA, el Regne Unit i Amèrica del Sud són
ducció, arribant a fabricar uns 160 m3 d’aglomerat diaris.
El canvi de tendències els seus mercats més importants, sense menystenir les vendes a
en els aïllaments de Europa i l’Extrem Orient. El seu pare, Joaquim Jubert Carbó (1896-
suro negre, substituïts 1959), havia creat l’empresa el 1926 juntament amb Joaquim Presas,
per aïllaments sintè- Miquel Botanch i la família Duran.
tics, la forta normativa El 1959 Joaquim Jubert Figueras agafa la direcció del grup i el porta
en matèria ambiental al més alt nivell mundial de vendes d’aïllaments industrials de suro,
a Catalunya, la compe- fins a la davallada provocada pels aïllaments sintètics, que deixen
tència portuguesa i l’aplicació del suro com a element residual. L’empresa tanca les por-
altres circumstàncies tes definitivament el 1996; anteriorment ja havia tancat la fàbrica
fan que el tancament d’Algesires i el 1995 va vendre Sopac al grup portuguès Amorim.
sigui irremeiable, fet Joaquim Jubert Figueras va promoure el 1954 a Portugal la creació
que es produeix el d’Isola (agrupació de tots els fabricants de suro negre portuguès),
2009. també va ser fundador i president d’Aecork (Associació d’Empresaris
Plaques de’aglomerat negre al pati d’una fábrica Grup d’operaris i operàries del Reliable, a mitjans del segle
El pati de la fàbrica de Can Bernà (AMCS. Col·l. Joan Bernà) Surers de Catalunya) i Celiège (Confederació Europea del Suro).
(AMCS. Col·l. Joan Bernà) XX (AMCS. L’Abans Cassà. Fons: Joan Torrent)