Page 3 - Descobrim 14

ELS PRIMERS MERCATS DE CASSÀ DE LA SELVA

EL TRASLLAT LA CONSOLIDACIÓ DEL MERCAT
DEL MERCAT AL
PASSEIG dècades del segle XIII. L’any ’any 1302 tot i que no es va consolidar, el lloc on es
1302 Guillem Esquerrer va tor- celebrava el mercat
er acord del Ple munici- nar a sol·licitar al rei, que ales Lde Cassà quedà fixat
pal del 7 de setembre de hores era Jaume II, una llicèn- toponímicament ja que
P1971, sota la presidència cia per a un nou mercat. el 1355 s’esmenta en un
del batlle Josep Mestras Sors, El batlle reial s’hi va oposar, document “in loco vocato
es va aprovar definitivament segurament pressionat per mercat’” i també “platea

el trasllat al passeig Vilaret dels ciutadans i mercaders giro- Mercati” situat a la plaça
tres mercats tradicionals de la nins, perquè el mercat de de l’entorn de l’església
vila, a celebrar els dimecres: Cassà hauria suposat una romànica.
el dels teixits, de la plaça de competència per al de la ciu- La consolidació del mercat
la Coma –aleshores del Gene- tat de Girona. de Cassà es produeix a
ral Franco-; el de fruites, de la Al llarg del segle XIV, però, partir de l’any 1456 amb
plaça Petita– llavors d’España-; les coses encara es van tor- un nou privilegi donat pel
i el de les verdures i planters, çar més. Tot i que l’any 1322 rei Joan II amb el qual lluïa
de la plaça Mn. Cinto Verda- els ciutadans de Girona van la civil jurisdicció de Cassà,
guer. invertir diners per eixam- consentit a favor del noble
Hi va haver una forta oposició, plar el camí de Girona a Sant senyor de Montcada, el qual Mercat davant les mesures
expressada en la mateixa sessió Feliu de Guíxols i convertir-lo a partir de l’atorgació, tant la (AMCS. Fons Llumiguia)
plenària, per part de comerci- en un camí carreter que per- vila, el seu terme i parròquia,
ants de les esmentades ubica- metés no només el pas d’ani- quedarien incorporats a la Corona Reial i al Regne d’Aragó
cions, i els punts principals que mals de bast, sinó també els o sigui, Cassà és convertiria en vila reial. Entre les moltes
motivaren la decisió d’agru- carros, entre els anys 1324 i concessions descrites hi havia: el nomenament de batlle,
par en un sol recinte el mercat 1326 el rei Jaume II va donar a consellers, jurats, casa de cort, imposicions de taxes, talles,
foren oficialment els següents: Ot de Montcada, germà de la notari o escrivà, emprius sobre boscos i aigües del senyor rei, i
“L’espai actual de les places és seva darrera muller, Elisenda, també permetia tenir dues fires a l’any i un mercat setmanal.
insuficient si pretenem una els castells de Llagostera, Cal-
expansió del mercat. L’actual des de Malavella i Cassà de NEGOCIANTS AMB EL BESTIAR AL FIRAL
emplaçament –ideal en altres la Selva, amb els drets juris-
temps- presenta serioses difi- diccionals sobre els seus ter- l setembre, per Santa Tecla, es celebrava al Firal la fira
cultats d’accessibilitat. La dis- Venda de plats i olles a la plaça de la Coma l’any 1901 (AMCS. Fons fotogràfic: L’Abans Cassà) mes. A més, el rei va autoritzar del bestiar a l’era de can Carbó. Allí tenia lloc bona part
persió del mercat li resta eficà- la celebració d’un mercat al Ede les
cia . El trasllat beneficiarà a més peu del castell de Llagostera. transaccions
els nuclis marginats – Firal, Sant iuen que “tot camí Cassà de la Selva sembla el Caldes de Malavella, on hi ha “gent de la rodalia i dels llocs Això va indignar els ciutadans comercials.
Josep, Carretera -Actualment mena a vila”, que els lloc ideal per a la instal·lació una confluència de camins veïns i també de Santa Colo- de Girona, els quals, a partir A punta de
han de ser rebutjades ofertes Dcamins, al llarg de la d’un mercat setmanal. Des de d’origen, segurament, romà. ma de Farners” per comprar d’aquest moment, van donar de clar, ja
de venedors per manca d’es- història, han comunicat els la creació definitiva del mer- Pel costat de l’església de Sant als mercaders que tenien tau- suport a qualsevol que ata- començava
pai disponible, essent un fre a pobles entre ells. La xarxa de cat, l’any 1456, Cassà era el Martí de Cassà, però, ja hi pas- les per vendre carns i draps. qués els interessos dels Mont- a haver-hi
la possible baixada de preus. camins antics relliga nuclis lloc de trobada de pagesos sava un camí que estava pre- Aquestes informacions les cada en aquest sector. moviment
Aquesta manca en els mercats de poblament en una estricta de la plana selvatana amb els nent importància: el de Girona coneixem gràcies a un procés Així s’entén la seva participa- de carros a-
de fruites i de productes hortí- jerarquia: hi ha vies que unei- que vivien a les Gavarres, de a Sant Feliu de Guíxols. El judicial del 1302 amb el qual, ció en la presa del castell cas- munt i avall. Mercat de bestiar a can Carbó de les Serres
coles fa que comencin a prime- xen masos aïllats i veïnats amb Sant Mateu de Montnegre a senyor del castell de Cassà, l’aleshores senyor del castell sanenc el 1329 i en la seva Allà és on els per la fira de Santa Tecla de l’any 1952
res hores de la matinada i que el centre del poble; n’hi ha que Sant Cebrià dels Alls, passant Arnau de Vilademany, va de Cassà, Guillem Esquerrer, ocupació i incendi el 1391. No pagesos i ne- (AMCS Fons fotogràfic L’Abans Cassà)
la gent trobi tancades les ven- comuniquen pobles amb una per Santa Pellaia i pels Met- obtenir del rei Jaume I el Con- pretenia recuperar l’antic mer- és, doncs, fins a mitjan segle gociants de
des.” vila més important amb mer- ges –o Sant Cebrià de Lledó–, queridor la llicència per cele- cat local que havia funcionat XV que no es van acabar les bestiar tan -
entre els anys 1272 I 1282,
cat setmanal; n’hi ha que lli- que es van especialitzant brar un mercat “els dimarts de segons les declaracions dels disputes polítiques entre els carien el millor tracte fins cap a migdia. També es lliuraven
guen les viles amb les ciutats; i, en l’explotació dels recursos cada setmana… a la cellera testimonis. Podia ser que les Montcada, senyors jurisdic- premis pel bestiar dels quals en tenim coneixement al

finalment, n’hi ha que connec- forestals: llenya, carbó, pega, del castell de Cassà”, al nucli infraestructures del mercat cionals de Cassà de la Selva, i menys des del 1905. Aquell gran moviment d’animals era
ten les ciutats d’un país entre vidre i, a partir del segle XVIII, de població al voltant de l’es- haguessin quedat molt mal- els ciutadans de Girona. Ales- tot un espectacle que petits i grans anaven a veure. A més
elles i amb els països veïns. suro. En realitat, però, el mer- glésia parroquial. meses, o potser destruïdes del hores sí, finalment, que es va també hi havia venedors ambulants i xarlatans, que eren tot
Per la seva situació al peu de cat de Cassà va néixer amb Un veí, Arnau Barnés, recor- tot, l’estiu del 1285 quan un consolidar el mercat de Cassà, un atractiu. Aquests últims anaven amb una caixa que quan
les Gavarres, a un extrem de la dos-cents anys de retard, per dava haver vist com es llegia enorme exèrcit dirigit pel rei un mercat que, encara avui, l’obrien sortien serps i un bon grapat de capses de pomada
plana de la Selva i a la meitat motius, diguem-ne, ‘polítics’. A públicament aquesta llicència, francès Felip IV va assetjar Gi- atreu els veïns d’uns quants d’ungüent de serp. L’ungüent era a base de greix que curava
del camí entre Girona i Sant mitjan segle XIII, els principals que encara tenia el segell reial rona. L’economia de totes les pobles de la rodalia. els refredats, el mal de coll, les angines i tot tipus de dolors.
Mercat al passeig Vilaret Feliu de Guíxols –el port de mercats de les terres selvata- penjant. Un altre veí, Ramon comarques gironines no es va Entre els anys 70 i 80 aquesta entranyable fira va desaparèixer
(Autor: Xavier Romero) mar més proper a la ciutat–, nes eren la ciutat de Girona i de Palau, deia que hi acudien refer durant les dues darreres Elvis Mallorquí del barri del Firal.