Page 3 - Descobrim 07

Els mecànics i els seus invents

NOU INTERÈS n el segle XVIII i fins Manuel Xifra Garcia, avui és Els raigs X aplicats als discos
PEL MÓN DEL a mitjan segle XIX, dirigida pels nets. El suro, com a producte natural que és, arriba amb tota una
al taper, a la gani-
SURO veta i el tinar amb JOSEP BALERI COLL (1922-1986) sèrie de característiques que no controlem. L’enfocament de la
Ela clavella li eren Un altre “inventor” és Josep indústria del tap es basa a escollir el millor producte de l’alzina
Recentment, turisme provi- suficients per fer els carracs i Baleri Coll, nascut a Banyo- surera, i per això cada vegada més les noves tecnologies
nent dels EUA, diferents uni- després els taps. El 1850 l’apa- les l’any 1922. De ben petit va hi tenen un paper a jugar. Un problema que podem trobar
versitats i ONG han mostrat rició de la màquina de gar- venir a viure a Cassà amb la és que hi hagi fusta en el suro. Quan comprimim un tap
un interès creixent en el món lopa implica un gran avanç seva família. A l’escola ja des- per posar-lo en una ampolla, la fusta no té les propietats
del suro, tant pel que fa al seu mecànic i també social amb tacava per la seva imaginació. elàstiques del suro i pot fer que el tap es trenqui.
entorn natural, com al procés la incorporació de la dona al Tot i que era mecànic de pro- Amb el temps, els ulls que buscaven aquestes fustes s’han
de manufactura i els possibles sector productiu taper, fins fessió, va iniciar-se en el món substituït per un sistema de visió artificial per càmeres. Les
productes resultants. aquell moment més artesà de la construcció de màquines primeres proves, el 2007, de la mà de Jeroni Tarrés a Oller, es
Diversos grups de turistes que industrial. durant la seva estada a l’Uru- van fer amb una màquina d’inspecció de maletes d’aeroport,
nord-americans han visitat La mecanització implica l’apa- guai des de l’any 1950 fins al i uns anys més tard, el gener de 2014, ja teníem la primera
les Gavarres per a conèixer de rició del sector auxiliar, “els 1957. En tornar continuà fent màquina industrial de visió per raigs-X.
prop tot el procés d’industria- mecànics”, en els nous encla- de mecànic al taller Sant Martí
lització del suro: des de la pela vaments industrials. amb el seu cunyat Martí Saura,
fins a l’embotellament. Sorpre- Cassà no té els mítics tallers 2 però el seu afany innovador
nentment als Estats Units està que ressonen en el record el portà a muntar el Taller BB
estesa la creença que cal talar del sector com Trill, Dellonder, per poder dedicar-se plena-
arbres per a fer-ne taps. Per tal Gallart i més pròxims al nos- reparació de màquines i els JOSEP VIDAL PAGÈS (1905-2001) PERE XIFRA PONCE (1920-1981) ment a la fabricació i repara-
de desmentir-ho, la Fundació tres dies, Seguranyes. Algun seus besnets Josep (1921- Josep Vidal va entrar d’apre- Fill de Anglès, fou mecànic de ció de màquines. Els anys 70,
americana Cork Forest Conser- d’ells donen nom a màquines 2006) i Joan Planas Esteva nent al taller d’en Serreta on l’Aviació Republicana a Reus. a proposta del Sr. Joan Costa, 5
vation Alliance desenvolupa concretes. Però Cassà sí que té (1924-2016) van continuar conegué l’ofici. Combinant un Arriba a Cassà a instàncies de va construir una “ màquina
el projecte ecoturístic “From una sèrie de personatges dig- la feina familiar fins a la seva taller de bicicletes i un taxi, ini- l’empresa de Transports Ma- de carrils” per triar taps, que
Bark to Bottle” (de l’escorça a nes de menció. jubilació. cia el seu propi taller. teu i Mateu per al manteni- anava amb aire comprimit.
l’ampolla). En una primera època abans ment dels camions. Col•labora
L’Escola Universitària de Dis- ANTONI PLANAS MUNDET – JOSEP BAGUÉ GIRALS (1903- de la Guerra Civil, s’especi- amb Bagué, en el taller de la DIEGO TORRENT FONT (1936)
seny i Enginyeria ELISAVA, “Serreta” - (1838-1908) 1969) alitza en la construcció de fàbrica de Domingo Serra en El 1951 comença com apre- 3
adscrita a la UPF, i l’IED BAR- La saga dels “Serreta” a Cassà De formació autodidacta, molins de vent, que es carac- la introducció de les màqui- nent en el taller d’automòbils
CELONA, Escola Superior de és una de les més emblemà- col•labora en el taller Vidal i teritzaven per tenir 18 pales nes de fer barres de suro per de Martí Saura (Cal Fesol), La
tiques en el món dels enginys. posteriorment s’ incorpora en amb una que feia de gover- extrusió, dissenya un sistema gran habilitat en el torn fa que
Parlem de la família Planas. el manteniment de la fàbrica nall. La transmissió era directa integrat en un bloc d’ alumini s’ incorpori al taller Xifra-Vert. A grans trets, l’objectiu era, primer, assegurar que el transport
Es té coneixement d’un avant- de Domingo Serra, on adapta i creà una excèntrica amb con- , en el qual uneix les resistèn- També treballà al nou taller del producte que volíem analitzar fos estable i controlat;
passat, Jaume Planas, que les màquines per fabricar els trapès que permetia treballar cies i el control de tempera- creat per l’Àngel Vert Ferrer, segon, que la imatge capturada fos la millor possible, per
fabricava bales al soterrani primers taps de xampany d’a- millor els molins quan bomba- tura. Crea les màquines de fruit de l’ escissió de Xifra-Vert, finalment fer una bona anàlisi de la imatge per tal de destriar
de casa seva, a la plaça de la glomerat amb dos discs de ven l’ aigua. A partir de 1940 40 tubs, 20 per costat, amb taller en el que col•labora 27 el que consideràvem bo del que volíem rebutjar. Aquest és
Coma. Sabem que va anar a suro natural. Abans de 1936 s’especialitza en el manteni- la pastera incorporada. En el anys, primer d’empleat i més un sol exemple de l’avanç tecnològic en la indústria del suro,
viure una temporada a Fili- inventa una màquina-gra- ment i construcció de maqui- transcurs de la seva trajectòria tard de soci, fins al 1988. que però n’hi ha molts d’altres, i més que n’hi haurà, mentre hi hagi
pines. L’Antoni Planas Mun- mola de càrrega automàtica. nària per a la industria del va fabricar més de 500 màqui- crea la seva pròpia empresa: gent amb empenta i ganes de millorar, avançar, evolucionar,
1
det, nascut el 1838, conegut La guerra fa que no prosperi el suro. La seva aportació més nes d’ extrusió. Mecànica Idustrial Torrent S.L. i revolucionar.
per la invenció dels molins de seu invent. La República l’in- important foren: màquines Per servir els seus clients, fins al 1996, any de la seva
Disseny, adscrita a la UB, estan vent, fou qui començà a idear corpora a la fàbrica d’arma- per tallar i ratllar, “tabletes”, muntà un laboratori, amb un jubilació.
desenvolupant amb els seus màquines relacionades amb ment de Can Casadevall de premses hidràuliques per a químic de plantilla, per poder La gran capacitat que tenia Reptes tecnològics per al futur
estudiants activitats d’intro- la fabricació de taps; el seguí Llagostera, on crea un arte- taps de cava, marcadores de servir la cola per a les extru- per resoldre els problemes de
ducció al món surer, la seva el seu fill, Josep Planas Carbó, facte per fabricar bombes de taps al foc i amb tinta, polido- sores, primer d’urea-formol i les màquines, quan l’avisaven Sembla que la tendència actual és fixar controls
història i els diferents trac- nascut el 1896, artista de la mà d’una sola peça. Després res de discos, màquines per melamines, làtex de Malàisia, per a les avaries, trobava solu- exhaustius sobre el tap de suro com a producte clau de la
taments i reaccions del suro forja. També fou l’introductor de la Guerra Civil investiga, aprofitar discos senats, i sobre- silicones i al final, poliuretans, cions moltes vegades creati- indústria alimentària vinícola, controls tant en el moment
6
com a producte interessant de l’ús de gas acetilè crea i modifica les màquines tot bufadores. Els seu fill. Emili i la incorporació de la para- ves i resolutives. inicial de tractament de la matèria primera com en el
per a les seves creacions ar- En el sector surer és important d’extrusió, els autoclaus de Vidal Ribot i després el seu fina en la barreja. Però el seu La seva principal aportació a seguiment de les olors que desprèn cada tap al final del
tístiques. I finalment, Plant for la seva tècnica de laminació suro negre i comença a fabri- net Vidal Vidal Roig han conti- gran invent va ser la POLITJA la industria surera cassanenca, procés.
the Planet, una iniciativa per a de suro per fer paper destinat car taps d’aglomerat pel sis- nuat en el món de la mecànica MONOBLOC “MIX”. La foneria és el pas i evolució de la meca- Les normatives que s’autoimposen els fabricants (ISO 9001,
la lluita contra el canvi climàtic a la indústria del tabac per a tema unitari industrial. actual continuada pel seu fill nització cap a l’ automatitza- SYSTE- CODE, C.E. LIEGE, SYSTECODE PREMIUM, FSC, HACCP,
d’àmbit mundial, ha centrat el confeccionar els filtres dels ció mitjançant l’ electrònica en ISO 22000, PAS223 i ISO 14001) fan que el producte final
seu pla d’activitats per a 2017 cigarrets. IMATGES 1.- Taps de disseny suro-fusta (AMCS ) els processos productius. . tingui més garanties de fiabilitat per a l’ús al qual està
a les Gavarres, amb el suport El seu net, Josep Planas Lloret, 2.- Màquina de laminar Fecken de la fàbrica Rodà AMCS) . destinat, tapar el vi o el cava.
del Consorci del seu nom. es dedicà a la construcció i 3.- Projecte Jerom Raigs X - Fco. Oller (AMCS)