Page 1 - Descobrim 07
P. 1

>LES OLORS. EL CROMATÒGRAF  > EL GENI
 En  ser  un  producte  natural,
 el  suro  té  una  composició   JOSEP  SERRA CARBÓ  (Mataró 1857– Cassà 1940)
 complexa.  Alguns  dels  seus
 components tenen propietats   El nostre personatge va néixer a Mataró, perquè el
 aromàtiques,   no   sempre   seu pare s’hi havia traslladat per qüestions de feina
 agradables.  La  presència  en   des de Cassà, Casat l’any 1886 amb Anna Smandia,
 el  suro  de  compostos  amb   procedent  d’un  llinatge  important  de  Mataró,
 olor de resclosit o humitat és   Josep Serra ben aviat es va convertir en un vitraller
 un  dels  principals  problemes   reconegut a la Barcelona modernista.  JUNY 2017  7  COORDINACIÓ: Arxiu Municipal de Cassà de la Selva
 Cromatògraf  F. Oller  (AMCS -Arxiu)  a  què  s’enfronta  la  indústria   L’any 1902 es va traslladar a Cassà, on aviat va ser
 surera. Aquests compostos tenen en comú que el nas humà no és   testimoni de la gran quantitat de deixalles de suro
 capaç de detectar-los a concentracions molt petites, és per això   que  generava  la  fabricació  de  taps.  Observador
 que es necessita una tècnica molt sensible per poder-los analitzar.  agut, perspicaç i químic autodidacte, Serra no va
   Actualment  el  cromatògraf  de  gasos  és  una  eina  de  treball   tardar a agafar uns grapats de deixalles de suro per
 imprescindible a les principals empreses sureres per tal d’assegurar   triturar-los i transformar-los en granulat i fer-ne uns
 la qualitat del producte   blocs aplicant-los temperatura. Dos anys més tard,
 ho tornà a intentar aplicant-hi aglutinant, dissolució
 de gluten i glicerina. Així es van poder començar a
   1.000.000.000  fabricar discs de suro aglomerat per a tap corona
 LA   XIFR A  (la xapa de les cerveses, refrescos etc.), que abans
 es fabricaven de suro natural amb un preu elevat i
 En    total,  a  Cassà,  es  fan  cada   producció limitada. Aquell mateix any va patentar
 any  1.000    milions  de  taps,  entre   la  fórmula
 xampany,  cava,  vi  i  especialitats.   “Serax”.
 Aquests  taps  representen  una   D a v a n t
 facturació d’uns 60 milions d’euros,   d’aquesta
 i  generen  uns  250  llocs  de  treball   innovació,
 repartits  en  19  empreses  sureres.   el  fabricant
 Per  a  tota  aquesta  producció,  cal   més gran del
 moure 13 milions de quilograms de  Comptant taps fa 100 anys  món de taps
 suro en brut.     (AMCS - Proc. M. Gener)  corona  del
 moment,
  Crown Cork
 >COP DE MARTELL   En Domingo i en Josep Serra  (R. B.Emp.)  & Seal, no va   Màquines de garlopa a primers del segle XX (AMCS Col·l. Ajuntament)
 dubtar a venir-lo a buscar, comprar-li la patent i fer-
 S’explica que fou requerida la presència de Josep Bagué (àlies   lo responsable de l’aplicació de la fórmula a la seva   INNOVACIÓ EN EL SURO
 Pitu Tit) a una fàbrica de taps perquè una màquina no funcionava   central de Baltimore entre 1906 i 1911. Sens dubte,
 bé. Ell, que l’observà una estona llarga, finalment va demanar un   aquest invent va representar un gran pas endavant   De la revolució industrial a les noves tecnologies
 martell. Amb aquest instrument va donar un bon cop a un punt   en  les  aplicacions  del  suro  a  la  indústria  del
 determinat del mecanisme i l’aparell va tornar a funcionar.  tapament  de  begudes  ensucrades  i  alcohòliques   “Sense passat, no hi ha present, ni futur”    Cal posar en valor l’enorme esforç en innovació
 L’amo li va demanar el cost d’aquesta feina i ell li respongué que   de baixa graduació.
 eren 110 pessetes (que en aquells temps eren molt). El propietari   Anys més tard, l’any 1940, el seu fill, Domingo Serra,   El sector surer té una de les més boniques històries   tecnològica que  la major part de les fàbriques
 ho  va  trobar  exagerat  per  només  un  cop  de  martell,  però  el   va modificar-ne la fórmula i així va poder aplicar-la   per explicar què és aprofitar un recurs natural com   de suro de Cassà i els voltants estan fent per tal
 mecànic  ho  va  ben  justificar:  pel  cop  de  martell,  10  pessetes,   en la fabricació de mànecs per a taps de xampany.
 però per saber el lloc precís on donar-lo, en són 100. I s’acabà el   Ras i curt, el pare va ser el geni inventor i el fill, el   el suro, tot preservant-lo,  i generar  transformació   de ser presents en tots els mercats vitivinícoles
 regateig.  gran innovador.  i aprofitament econòmic  (o sigui, donar feina a   del món. I no hi ha mostra més clara a l’hora de
       la gent) i finalment tenir una utilitat real com és   posar  en  valor  alguna  cosa  tan  nostra  com  el
       tapar ampolles perquè puguem gaudir de vins i       suro  que  el  de  sentir-nos  també  consumidors
 NÚMERO 7
 MAQUETACIÓ: Quim Massa  caves que són elements essencials de la nostra   d’ampolles  de  vins  i  caves,  tot  reivindicant  de
 REDACCIÓ :  X. Albertí, Q. Bosch, M. Gener,    cultura enològica i gastronòmica.  manera sistemàtica que un tap de suro no és sols
 R. Garcia, M.D. Dolors Grau, I. Llorente, Q.
 Massa, E. Mestres , Q. Mundet, X. Niell,  J.Ll.   Codi QR  Però sense una visió de  futur, el present es torna   un tap de suro, refermant que el tap de suro és
 Odena, Ch. Prat i  M. Dolors Saura.  repetitiu,  petit  i, a la fi, obsolet.  una manera d’entendre i d’estar en el món, per
 COL·LABORACIÓ: Editorial Gavarres,  Cassà
 Digital, i Llumiguia  Per  això  avui  ens  toca  ser  agosarats,  des  del   tenir un món sostenible per al futur, i generar a la
 IMPRESSIÓ: Ducform
       realisme, és cert, però agosarats, al cap i a la fi.  vegada feina i benestar per al nostre entorn.
 Més informació a: www.cassa.cat                                                                                                 Joan J. Puig
   1   2   3   4