Page 4 - Descobrim 03
P. 4

>EL SENY DE LES HORES                                 >EL RETAULE GÒTIC
           Un element molt desconegut i singular amb què compta    Les reformes arquitectòniques d’època gòtica de
           la nostra església és el rellotge original del campanar,   l’església, iniciades a la segona meitat del segle XVI,
           anomenat antany “seny de les hores”. És de planta     foren precedides per la construcció d’un important
           quadrada i porta la inscripció “Fet lo any 1599. Renovella   element ornamental d’aquest estil artístic: el retaule
           en Coiça Condom, 1753”. I el que és més sorprenent    de l’altar major. D’aquest retaule gòtic, no en queda
           encara: l’única campana antiga que encara funciona és   cap rastre material directe conegut i avui només
           la dels quarts, i porta la mateixa data de 1599. És la més   podem evocar-lo gràcies a la documentació que
           vella i l’única que es salvà, junt amb la de les hores, de la   en parla. Aquest fet evidencia la importància de
           destrossa de la Guerra Civil, possiblement perquè tenia un   conservar els documents als arxius per a conèixer                   ABRIL 2015   3   COORDINACIÓ: Arxiu Municipal de Cassà de la Selva
           ús públic i no pas religiós, una campana, per tant, que fa   millor d’on venim. És mitjançant un document
           més de quatre-cents anys que ens vetlla i que deu haver   notarial de l’Arxiu Històric de Girona, estudiat per
           repicat prop de 15 milions de vegades!!               Pere Freixes i Camps, que sabem que el pintor
                                                                 d’aquest retaule dedicat a Sant Martí fou Miquel
                                                                  Torell, a partir de l’encàrrec efectuat l’11 de març
                                                                  de 1479 pels cassanencs Gaspar Paschal i Pere Sala,
                                                                  àlies Vilabella.



                                                                  LA  XIFR A             887


                                                                 El document més antic del qual es té notícia, referit a un
                                                                 lloc del territori cassanenc, data de l’any 887 i esmenta
                                                 (Autor:         solament dos elements: l’església de Sant Martí, com
                                                 Josep
                                                 Bosch)          a temple de culte, i Perles, com a antic veïnat, proper a
                                                                 aquest temple (basilicam sancti Martini prope Perulas).


           > SERPS A L’ESGLÉSIA

            Durant la restauració de l’església l’any 2005, van sortir a
           la llum unes pintures de dracs serps a la volta de la nau
           central. Aquest fet va ser una sorpresa per a molta gent,
           ja que gairebé no es veien.  No sabem amb exactitud
           quan van ser pintats. Tenim constància que l’any 1787                                                                 Vista de l’església de Cassà i la Torre Salvana, a la dècada de 1950  (AMCS, col. TAI. Fons i autor:  Enric Genoher.)
           “se  ha  emblanquinat  la  Iglesia, renovant les pintures
           y donat color als arcs” a càrrec d’un emblanquinador i
           un pintor italians, cosa que hi podria tenir a veure. El seu
           significat també és confús. Podria tractar-se d’un símbol                                                                                     L’ESGLÉSIA
           de dominació de les forces salvatges o ser utilitzats
           com a guardians dels tresors. Encara queda molt per
           conèixer sobre els dracs-serps de la nostra església.                         (Autor: Xavier Albertí)
                                                                                                                                                                   TEMPLE I SÍMBOL



         >TOMBES   Els notables dels pobles solien enterrar-se a l’interior dels temples. La casa Xiberta tenia tomba pròpia a l’altar   L’edifici més emblemàtic de Cassà és l’església   dels nostres avantpassats es van agenollar
         de santa Anna, però curiosament no hi ha enterrat el darrer descendent de la nissaga dels notaris Xiberta, en Gaspar Xiberta i   de Sant Martí. La seva imponent escalinata   per pregar i deixar-se aconsellar, demanar
         Feliu, notari i important propietari mort el 1832. El motiu va ser que feia massa poc que hi havia estar sebollida la seva esposa, M.   sorprèn, el retaule impressiona i l’altiu   alguna gràcia o sol•licitar el perdó de les
         Ignàsia de Traber i Sitjar,  i el referit Gaspar va ser sepultat al cementiri parroquial.
                                                                                                                               campanar ens fa d’ensenya des de fa segles.          seves culpes? No només és una edificació
                                                             NÚMERO 3                                                                                                               monumental, sinó que l’espiritualitat i
                                                             MAQUETACIÓ: Quim Massa                                            La primera església es va bastir en època            devoció que ha originat al llarg del temps ha
                                                             REDACTORS: X. Albertí, L. Àvila, D. Grau, Q.                      preromànica i encara es conserven alguns             guiat la fe de molts cassanencs.
                                                             Massa, E. Mestres, Q. Mundet, J.L. Òdena i M.D.                   vestigis ricament esculpits de l’església
                                                             Saura.                             Codi QR
                                                             COL·LABORACIÓ: M.Gener, Editorial Gavarres,                       romànica posterior.                                  La magnificència de l’edifici més antic de
                                                             Cassà Digital, i Llumiguia                                                                                             Cassà segueix acompanyant-nos i  ens
                                                             IMPRESSIÓ: Ducform                                                Si des del segle IX tenim coneixement de la          recorda que mai més cap guerra ha de
                                                             REVISIÓ LINGÜÍSTiICA:SCC del Gironès (CPNL)                       primitiva església podem pensar: ¿quants             destruir la història d’un poble.
                            Més informació i fitxes pedagògiques a: www.cassa.cat

                 Volem dedicar aquest número al germà Salvador Coma, que havia de participar en la seva
                               elaboració i que malauradamnt ha traspassat en data recent.
   1   2   3   4