Page 3 - Descobrim 03

L’edifici que presideix Cassà

MARE DE DÉU Pedres perdudes, pedres trobades, pedres
DE LES SOGUES ens dubte, l’esglé- dels més prestigiosos escul- Pel que fa a l’imponent cam- canviades >
sia és l’edifici més
panar de 45,5 m, cal dir que
tors del barroc. No va ser fins
representatiu del a finals del s. XVIII que es feren va ser inspirat en el de Sant Perdudes. A la dècada dels
nostre poble, que els eixamples del creuer, per la Feliu de Girona i comptava anys quaranta del segle passat,
Sés alhora patrimoni banda de l’altar del Carme i el originàriament amb set cam- el rector mossèn Maragall, que
dels fidels i de tots els vilatans, dels Dolors. panes, dues destinades a les després fou nomenat canonge de
hereus d’aquells que en el seu El llarg procés fa que hi hores i les altres per tocar Girona, en un acte de puritanisme
dia l’aixecaren. puguem contemplar diferents a mort, a albat, per tritlle- postguerra civil, va fer repicar
L’actual església s’edificà sobre estils arquitectònics. Així, jar, tocar a alarma... General- per un picapedrer els atributs de
l’antic temple romànic. Se’n mentre que la nau amb volta ment es podien vogar estirant mascle del cavall de Sant Martí
conserven fragments de la de creueria és d’estil gòtic una corda que arribava fins a del fris renaixentista que hi ha a
portalada, de notable fac- tardà, a la façana hi trobem darrere l’altar de les Sogues, la façana de la nostra església.
tura, i, en repicar les parets traces renaixentistes, les cúpu- excepte per tritllejar en senyal Així doncs, el cavall perdé els seus
l’any 1926, es trobaren res- les dels Dolors i del Carme de festa, que calia pujar al atributs i a Cassà ja no es va poder dir mai més allò de “tens el
tes d’un gran arc i una fines- són d’estil neoclàssic i presi- campanar. Existeix, a més, un collons més grossos que el cavall de Sant Martí”.
tra a la paret mestra del cos- dint l’església s’hi pot veure segon campanar d’espadanya Trobades. De la portalada romànica de la nostra
tat dels Dolors. Al voltant seu i una reproducció del magnífic sobre l’altar dels Dolors i un primitiva església, en queden uns capitells i arquivolta guardats
La Verge de les Sogues és la del petit turó hi havia la cellera retaule barroc amb alguna de comunidor (recinte des d’on en el pati de la rectoria i una part del timpà a can Barril, que es
patrona de Cassà per decret (petit vilatge), que inclouria el les peces originals. el capellà exhortava la fi de les trobaren en obrir-se els finestrals laterals l’any 1926 També hi
de Pius XII del desembre de cementiri i l’antiga doma (rec- Les dates marcades a les arca- tempestes ). ha altres restes incrustades a la paret del campanar i en algun
1945. Abans ho era la Mare de toria), que ocupava el que avui des de les capelles ens donen També són ben característi- altre lloc de l’església .
Déu de l’Esperança, advocada una idea clara de l’evolució de ques de l’edifici “les sis fines- Canviades. Segons una informació oral, mossèn Enric
de les embarassades, però la construcció, i els sants que tres” de la part superior de la Gábana, capellà i director del col•legi del Collell al voltant
la llegenda diu que, a mitjan apareixen a les claus de volta façana principal, des d’on s’ex- de 1920, va trobar un document que esmentava el cost

5
segle XVI, una gran pesta de les capelles ens indiquen la plica que es defensaven els del transport de pedres del castell de Cassà a l’església en
assotà el poble, i molta gent devoció original. A la nau cen- vilatans de l’atac dels france- construcció, segurament en la seva ampliació de romànica a
es moria. Era tal el pànic que tral hi apareixen les venera- sos de l’11 d’agost de 1808. gòtica. Aquesta informació oral no s’ha pogut contrastar mai a
hi havia, que es prohibí de cions principals, com ara sant Cal dir que l’edifici ha patit causa de la desaparició de la documentació original durant la
tocar a mort. Un bon dia, Martí bisbe o la Santa Espina, dos greus conflictes bèl•lics: la Guerra Civil.
davant la sorpresa de tothom, que dóna data a la celebració Guerra del Francès, en què fou
van sentir tocar l’arravatada. de la Festa Major. saquejada i es destruí l’orgue
Els cassanencs van córrer cap de construcció recent, que es De la destrucció a la rèplica > El batlle Dalmàs,
a l’església i es varen trobar és la plaça del Doctor Botet (o restituí posteriorment el 1898, decoració de les cúpules del conscient de la vàlua de l’altar major, obra de Pau Costa,
la verge agafada a la corda Peixateries Velles). i la Guerra Civil del 1936, en Carme i dels Dolors, i es refe- aconseguí salvar-lo de la destrossa del comitè de Salt a l’inici
de la campana i la pesta es va A mitjan s. XVI es decideix què es destrossà la pràctica ren els dos portals, alhora que de la Guerra Civil, i el féu guardar, desmuntat, en un local de la
haver acabat. construir un nou edifici, con- totalitat del ric contingut artís- es creà un accés directe a la capella del Carme. Per desgràcia, uns milicians que acampaven
Afegeix la tradició que el sagrat, com l’anterior, a sant tic, excepte uns fragments sagristia. També s’aixecà l’al- a l’església un any després, el feren servir de foganya. Se’n
poble i la clerecia decidiren Martí, amb l’esforç material esparsos de l’altar major, un tar de la Puríssima i es féu l’es- salvaren les columnes salomòniques, l’expositor de la custòdia i
honorar-la i portar-la a l’altar i econòmic dels cassanencs, altre de l’altar de sant Antoni tucat imitant blocs de pedra les portes de sant Pere i sant Pau.
major. L’endemà la tornaren a que devien vorejar alesho- i un quadre de sant Isidre, pro- que veiem avui, ja que abans El 1944 l’arquitecte olotí Josep Danés
trobar al lloc habitual, sota el res el miler. El gruix de l’obra cedent de l’altar que tenia a la devia ser emblanquinada i dissenyà un nou presbiteri i altar major,
campanar. Llavors decidiren es féu entre el 1563 i el 1702, capella del Carme. amb algunes pintures decora- molt auster, que donava rellevància a
dedicar-li allí un altar i can- any que es completa l’àbsida. Convé destacar la important tives als creuers i els arcs. les peces conservades i creà un fris amb
viar-li el nom pel de Mare de Es començà per la capella del intervenció que hi féu els anys Després de la desfeta de la cortinatges sustentat per les columnes,
Déu de les Sogues (cordes). Roser, que és la de més rica 20 del segle passat mossèn Guerra Civil, es restauraren que servien de fons a la nova taula.
D’aquest fet, en feien memò- ornamentació de creueria, i Joaquim Bosch, que conformà les pintures, es restituïren els També es preveia exposar al darrere
ria dos quadres a l’oli, que es s’anà envoltant l’antiga esglé- la fesomia que avui té l’edifici, altars laterals destruïts i ja als les dues portes junt amb una nova
trobaven a l’altar, destruïts el sia pel sector sud. Fins al 1621, que en certa manera bana- anys 60 s’instal•là una nova representació de sant Martí, que no
juliol del 1936. que es derruí l’antiga, con- FOTOS i IL·LUSTRACIONS litza i confon l’estructura origi- versió del retaule barroc i es s’executà.
La festa és el dia 18 de de- viurien les dues construcci- 1.- M.are de Déu de les Sogues: (Autor: Joan Gener. Fons: Montserrat Gener) nal. Amb la voluntat d’unificar col•locà la imatge dels Dolors, Però el sentir popular era que calia
sembre i cada any se celebra ons. A mida que es formaven 2- Capitell (AMCS. Fons i Autor : Josep Bosch) i ennoblir el temple, obrí tres obra de l’artista local Joa- recuperar l’exuberant retaule, de
el diumenge més proper els diversos altars s’ornaven 3.- Portalada romànica (Extret de la reconstrucció digital realitzada per finestrals neogòtics a banda i quim Almeda. Posteriorment manera que, per votació es decidí
amb un solemne ofici amb amb retaules al·lusius als titu- David Serra) banda, els centrals amb imat- s’avançà l’altar principal i el tirar endavant la reproducció que avui
l’assistència de les autoritats lars. El retaule de l’altar major, 4.- Altar, anys 30 del segle XX (Autor : Libero) ges dels patrons dissenyats 2005, es dugué a terme una coneixem. És obra de Ramon Pericay i interpreta el vell retaule
del poble. així com el de les Sogues, 5 .- Relleu de Sant Martí a la façana principal (Autor: Xavier Albertí per Joan Gener; encarregà a restauració de l’interior de l’es- alhora que incorpora els fragments que se’n conservaven. Va
eren obra de Pau Costa, un 6 .- Projecte altar postguerra (Autor: Josep Danés. Fons A.C. Garrotxa) l’artista local Benet Casabó la glésia per sufragi popular. ser acabada el 1969.