Page 3 - Descobrim 02

La llarga història dels camins

Arbres a la carretera: 95 anys d’ombra
CAMINS a des del s. IV aC les can Sardanes i can Palau), etc
MISSADERS fonts documentals No és fins a mitjan s. XIX, des- Va ser durant el mes
d’octubre de 1867, quan
parlen d’una gran via
prés de l’aprovació del Pla
prehistòrica, el “camí general de carreteres del Prin- l’alcalde Martí Guytó acordà
Al s. Jd’Hèracles” que, des cipat, proposat per les dipu- la compra de 400 plançons
XIII ja del Pirineu, travessava de nord tacions i el capità general de de plàtan. La compra
s’esmen- a sud el nostre territori passant Catalunya, l’any 1848 quan es s’efectuà en part, per
ta en els per Girona i Barcelona, la qual, planificà, entre altres, l’ober- subscripció voluntària,
docu- més tard, els romans, la recon- tura d’una nova via entre “seguidamente se efectuó
ments la vertiren en la via Augusta i Girona i Sant Feliu de Guíxols. la renuncia de la propiedad a favor del Estado, siendo la
“carraria l’equiparen amb mansions on, La creació d’aquesta nova via plantación, conservación i mantenimiento a su cargo”.
missa- els viatgers, podien allotjar-se i les que posteriorment s’ana- El gener de l’any següent es va procedir a la plantació
dera” o i renovar les seves cavalcadu- ren construint provocà que la dels arbres a les dues bandes de la carretera, i el 1894,
“camí res, segons detalla amb pre- majoria dels camins antics cai- per primera vegada, aparegué la denominació com a
esgleier, dit també, camí cisió la “Tabula Peutingeri- guessin en desús i que els seus carrers Provincial i Marina. Aquells arbres, que amb la
missader o corriol d’anar ana”. D’aquesta via principal, traçats fossin només aprofi- seva robustesa i les atapeïdes frondes havien donat als
a missa”. Així eren deno- en derivaven vies secundàries tats, en part, pels pagesos que cassanencs ombra i confort en els calorosos estius, varen
minats aquests camins que formaven una xarxa que hi circulaven. Quedaven mol- caure el març de 1963 per l’acció del nou giny, la serra
que, des dels masos, fent es comunicava amb la resta del tes tramades totalment aban- mecànica.
drecera, s’atansaven a país, tant de ponent com de 1 donades.
l’església. Aquests camins, llevant. Pensem que aquests Més tardanament, a comen- La via verda
també els empraven camins es deurien conservar çaments del s. XX, s’inicià la
els domers per a dur els i ampliar durant l’alta i baixa arribava a Sant Feliu de Guíxols al castell de Llagostera”. Tam- el camí ral de Campllong i Sant construcció de la carretera de Tot parlant de camins i carreteres cal que fem referència
sagraments als fidels Edat Mitjana; fou llavors quan Des del coll de Llebrers aquest bé en el veïnat de Perles, a Andreu a Sant Feliu de Guíxols; Riudellots de la Selva a la Bis- a un camí singular que passa per Cassà: la via verda que

5
d’aquests masos i també prengueren la denominació camí ral tenia una derivació, principis s. XI, ja existia la el camí ral de Campllong a Lla- bal d’Empordà, que passa per connecta Girona amb Sant Feliu de Guíxols. Aquesta
per a fer-hi arribar la be- de “strata”, camins públics i a la dreta, que baixava, di- “strata que pergit per Perulas gostera; el camí ral de la Bisbal Cassà i puja cap a Santa Pellaia; ruta avui reservada a ciclistes i caminants, ressegueix
nedicció pascual (salpàs); també camins rals. Al s. X, dins recció sud, i anava fins al cas- et peruadit ad Ierunda civita- a Mallorquines, que passava la seva calçada, l’any 1919, aproximadament el traçat de l’antic “chemin de fer” (que
quan hi havia un òbit, era el terme de la vila de Llebrers, tell de Llagostera, travessant te“ (cami que passa per Perles prop del mas Oller, d’Esclet; el encara tenia pendent el tram en dirien els francesos) o carrilet que va transportar
per on es traslladava el s’esmenta la “strata que pergit els veïnats de Llebrers, San- i arriba a la ciutat de Girona). camí de Santa Coloma de Far- de Sant Sadurní de l’Heura a la mercaderies i
mort, a pes de braços, fins ubique” (camí que va arreu), gosta, Perles, Serinyà i Es- Altres camins procedents d’al- ners a la Bisbal que procedia Bisbal. La carretera de Cassà persones, estirades
a l’església. segurament referint-se a la via clet. El camí era denominat tres poblacions que travessa- de St. Andreu Salou. de la Selva a Caldes de Mala- per locomotores de
A la parròquia cassanen- de comunicació més impor- com a “Camí ral de Girona ven el terme cassanenc eren : De forma radial, des del petit vella, l’any 1935, ja unia les vapor, fins l’abril de
ca, se’n té notícia d’uns tant que travessava el terme nucli cassanenc, hi havia dues poblacions. L’any 2.000 1969, quan s’aturà
quants: camí missader cassanenc, coneguda com també diversos camins que s’inaugurà la variant de Cassà definitivament a
del mas Cassà de la Serra; a “camí ral de Girona a Sant comunicaven amb els veï- que passa per ponent i migdia causa de la manca
camí missader del mas Vi- Feliu de Guíxols (2) Aquest nats i amb altres indrets més del nucli urbà. d’inversions, la
lallonga de Verneda; camí entrava al nucli cassanenc pel allunyats. El camí de Perles millora de les
missader del mas Tomàs carrer d’Avall i seguia cap a la i, més tard, denominat camí carreteres i la
de Sangosta; camí esgleier Cellera on passava a ponent i ral de Cassà a Caldes (3) (car- popularització dels automòbils i motocicletes privats. Es
del mas Noguera de Per- migdia de l’església de Cassà; rer Germà Agustí i carretera tracta d’un recorregut de 39,7 quilòmetres pavimentat amb
les, camí missader del mas continuava cap al Raval i en la de Caldes); el camí públic del sauló compactat i amb un pendent suau, que té el seu punt
Vendrell de la Pujada; camí seva prolongació travessava Castell (1) (carrer del Castell); més alt, de 136 metres sobre el nivell del mar, a Cassà.
missader del mas Caner de la riera de les Valls, (font d’en el camí d’Esclet o de Vilabe-
Perles; camí missader del Tolosà) des d’on entrava al veï- lla (carrer del Sud); el camí de La variant
mas Cristià d’Esclet; camí nat de Corçana o de sa Serra; Sangosta (carrer del Remei);
missader de n’Oller i d’en pujava, seguidament, cap al camí de Mosqueroles i, més El maig de 2000 va entrar en funcionament la variant de
Falgueres, aquests dos, a puig de Corçana (Grup Sant tard, el camí de Sant Andreu Cassà, amb l’objectiu de desviar el trànsit de pas de dins del
partir del mas Falgueres, Josep – can Barnada), des d’on (carrer Xavier Carbó); el camí nucli urbà i evitar els embussos sobretot durant els mesos
tenien el mateix traçat. continuava, cap al sud est, IMATGES ral de Cassà a La Bisbal (4) d’estiu. Aquesta via té 4,36 km de longitud, i presenta dues

6
Actualment encara fins que creuava el pas empe- 1.- Camí vora can Vilallonga (AMCS - Autor Mª Àngels Pradilla) (carrer Indústria i carrer de la connexions amb la C-250 i dos accessos cap a carreteres
existeix “el corriol d’anar drat de la riera Verneda, des 2.- Plànol dels camins antics que travessaven Cassà sobre Bisbal); camí ral de Riudellots comarcals (GI-663 a Riudellots i GI-V-6741 a Caldes de
a missa” que va del molí d’on accedia a la Capçana; des un plànol de l’any 1910 (AMCS i OMPIC) (en part la ctra. actual); camí Malavella). La variant està dimensionada per canalitzar uns
(AMCS Autor Bon Vent de l’Empordà SL)
d’en Vilallonga fins al mas d’allà s’atansava cap a Pane- 3.- Vista aèria de Cassà de Llambilles (passava per la 15.000 vehicles diaris i un trànsit de vehicles pesants del
Torrent, on enllaça amb des, baixava després a la vall 4.- Tallada d’arbres de la carretera (AMCS - Família Caldes Bigas) zona del Vi Novell); camí de 12 % (gairebé 2.000 vehicles).
(Autor X. Albertí)
l’ample camí que arriba a d’Aro per Salenys i seguia cap 5 .- Senyalització carretera de Santa Pellaia Verneda (camí dels Metges); Mentres es feia es va localitzar i excavar un camp de sitges
la masia. a Santa Cristina i, finalment 6 .- Un tram de la via verda (Autor Quim Massa) camí de Romanyà (camí de dit el camp de l’Arrencada amb material ibèric i medieval.