Page 154 - Conferencies de l'Arxiu 1

154

de batejar, la collera de plata de batejar, un globo ÿ de nit, ÿ si bé és veritat que jo cada die després
petit de portar los combregàs a pagès, uns pochs de haver [dinat] passava revista general, ÿ quasi
de diners, tot lo que era tan car lo romperen ÿ tots sempre ne matava de 36 a 40 a lo menos; ab tot,
los calaÿxos per terra: la roba quasi tota era a la estava tan ben ordenat al reamplasso de las tropas
volta de la Iglèsia ahont no pogueren pujar perquè que maÿ se coneÿxia diminució alguna en lo con-
Jauma Pasqual de la plasseta ÿ son jermà, Joseph tinuat ataco. Jo no me mudava, per què no tenia
Pacual, qual mataren ab una fusillada, a colps de altre roba.
pedres los impediren de pujar. Robaren tres dobles Després de varios ala[r]mas lo dissapte del ter-
de quatre del Arxiu dels Sants, mataren a tres per- cer Diumenge de Setembre, tinguérem que fugir
sones, moltas bèsties, ÿ ho varen sacajar tot. jo la a la nit, ab la intenció de anar-nos-ne a Orsevinÿà,
passi a las Milocas. però per casualitat nos quedàrem a Sant Pere de
Lo die 21 Juny 1809 cerca las onse tornaren Rius, part nos refugiàrem a la Rectoria ÿ la divisió
los cruels de la Divisó de San-Cir que baÿxaren de ab què jo anava nos quedàrem a una casa a la vora
Vich, ÿ com a cruels lleons luego cubriren tota la del riu, dita a casa·n Bert. Al cap de quinse dies,
Selva. Anàrem a menjar lo dinar a casa de·n Cassá tota la mia companÿia estava trista en aquell racó
de les Serras, ÿ a dormir al vespre a Casa Sal- de mont ÿ determinaren de tornar-se·n a Pineda,
vador de Romanyá. Lo endemà nos ne anàrem al ÿ jo me quedi allí sol ab la criada, esperant la Re-
bosch, ahont passàrem dos dies y dos nits. Des- dempció, per a tornar a la amada pàtria.
prés passàrem als Metges. Lo die 27 antes de die Sabent que ja molts amats parroquians eran
partírem [...] a la Casanova de Llach. A las qua- a la parròquia subjectes a aquella bàrbara gent
tre de la tarda partírem. A la entrada del vespre ÿ que suspiravan per nostra presència, deter-
nos enquantràrem a Casa de·n Bou de Romanÿà minàrem de exposar nostra vida ÿ anar enmig de
ÿ, formada la professó, que sens dupte passaria aquells encarnissats lleons, determinats de mo-
de dos-sentas persones, marxàrem dret a Tossa rir per lo bé de las ànimas. Y lo die 7 Febrer de
per la montanÿa de Sant Baldiri, ÿ Sant Grau. A 1810 prenguérem lo sarró ÿ bastó ÿ á peu com
la punta del sol arribàrem a Tossa. A las nou mar- sempre, nos ne anàrem á dormir a Lloret, lo en-
xàrem a Lloret. Allí dinàrem ÿ per rahó de què los demá a Llagostera, lo endemá á Cassá, que no
Francesos aquella tarda anaren a Blanas, tornàrem se veÿa altre cosa que cares de extremaunciats,
á recular á fins á mig camí de Tossa. Fugida aquella ÿ fems, destrossos ÿ misèrias. Lo diumenge los
malvada canalla, tornàrem a Lloret ÿ ja era vespre ÿ diguí la primera missa al Roser, que no hi havia
las portas tancadas perquè la gent anava a dormir altre altar que s·i pogués dir missa. Los volguí
en los Barcos dins la aÿgua. Tinguérem que dormir dir quatre cosas ÿ no poguí, perquè lo cor ÿ ulls
al carrer. Lo endemá a la una hora de la nit mar- se me enterniren al vèurer tant poca gent ÿ tanta
xàrem dret á Blanas, ÿ cerca las deu arribàrem a ruhina causada.
Pineda lo die de Sant Pere; ahont poguérem respi- De tant ÿ tant ornaments que hi havia en nostre
rar que bastant nos convenia. iglèsia, solament se salvà una ordinària casulla ÿ
Deÿxo a la consideració lo que patírem; anánt alba. Tota la roba millor se portá a Sant Francesch
sempre á peu tirant la mula, que portaba quatre de Gerona, ÿ se perdé tot: tot lo que quedá en
frioleres de Romanÿà a Tossa ab pluja. A la nit: las la Iglèsia, tot perdut. La plata se salvà en un se-
pujadas, lo susto continuat ÿ en particular las alar- cret que hi ha en la parét al pujar á mitja escala
mas de Solius, de Tossa ÿ Blanas ab aquella con- del orga. Lo globo mitjà se salvà en un secret que
tinuada veu: Aÿhir al vespre los gavaÿts eran aquí! hi ha al recó de nostra sagristia prop los armaris
Avui tornaran! Jo ja he servit lo tabal! Y sobre tot al grans. Lo poch que tenim a nostra Sagristia, tot
eÿxir de Blanas, quant perdérem lo camí, que [no] se ha replegat aÿxis com Déu ha estat servit. Lo
sabíam per ahont anar. reverent domer Trull mon companÿ morí al junÿ de
Som ja a Pineda fora de tant imminent perill una 1810 ÿ jo quedi ecònomo de sa pessa. Y als 17
gent replegadissa ÿ aborrida per ser expatriats. setembre de 1814 prenguí possesció de la doma
Nos refugiém a una casa mediana, que entre uns de Esclet ÿ la trobí, com se pot pensar, avent servit
ÿ altres, éram 29 habitants. Dins pochs dies fòrem quatre anys de cortel per aquella malvada canalla
acomesos ÿ combatuts de un tant formidable exèr- dels Francesos.
cit de blanquillos (vull dir poÿs) que luego fòrem co- Ita est, en Joaquiam Bagís, prebere domer de
berts ÿ fornits de ells, fent-nos cruel guerra de die Cassà de la Selva